Ara portàtil de Sant Pere de Rodes: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 16:
L'ara portàtil de Sant Pere de Rodes és una de les peces més singulars i emblemàtiques de la col·lecció permanent del Museu d'Art de Girona. És un exemplar únic d'ara portàtil alt-medieval a Catalunya, tot i que documentalment hi ha constància d'altres ares portàtils en els mobiliaris litúrgics de les esglésies medievals.
Forma part indestriable d'un conjunt de peces medievals que es van trobar conjuntament, i que actualment s'exposen a la sala 1 del Md'A: una arqueta hispanoàrab, una estauroteca i una crismera. Aquest estri litúrgic obeeix a la necessitat de desplaçar-se dels bisbes i abats o religiosos notables, en relació amb els peregrinatges medievals. Només podien utilitzar-les els grans prelats durant els seus viatges per poder celebrar missa en plena campanya, mentre feien camí o en altars remots on no era segur que hi haguéssin relíquies.
L'ara que procedeix del monestir de Sant Pere de Rodes i ara es conserva al Museu d'Art de Girona té l'ànima de fusta i pissarra, recoberta d'una fulla de plata repussada, que a la part superior té representats, al mig de cadascun dels costats, quatre personatges dempeus amb un nimbe crucífer, Crist, i a cadascun dels angles un àngel també dempeus, amb els braços davant del pit i les ales obertes. Una inscripció amb majúscules, també repussada, que omple els espais lliures entre figures diu: VIRTUS TONANTIS EXAVDIT PIE ORANTEM MERITA SCOV (sanctorum) POSSUNT ADJUVARI ORANTEM: "La Virtut del Déu Tonant escolta el pietós orant. Els mèrits dels sants poden ajudar el qui prega" <ref>N. de Dalmases, A. Jose Pitarch; Història de l'Art català, 1</ref>
A seu revers hi ha, tot al voltant, una orla exterior de fullatge cargolat, i al centre un medalló del qual surten sis branques amb fullatge que fan d'orla a una figura que duu un llibre: al seu costat una inscripció"Jossue i Elimburga em varen manar fer".
==Orígens==
Uns cercadors de tresors de la Selva de Mar varen trobar, l'any 1810, a sota l'altar major de l'església del monestir de Sant Pere de Rodes, aleshores ja sense activitat monàstica. Dins l'arqueta que varen trobar, embolcallada amb un vel (també exposat a la sala núm 1 del Md'A) es van trobar les peces d'orfebreria esmentades, entre altres, així com també dos pergamins amb indicadors de les relíquies que contenien.<ref>Badia i Homs; L'ara portàtil de Sant Pere de Rodes 1991-1992</ref>
Aquest tresor es va quedar a la Selva de Mar, en una casa particular, i a partir de 1850 a l'església parroquial del mateix municipi. Després del 1936 aquest tresor, excepte les lipsanoteques i pergamins (sembla ser que s'han extraviat) fou portat a la ciutat de Girona i va passar a formar part del fons del Museu Diocesà, embrió de l'actual Museu d'Art de Girona.
==Referències==
* Ramonet, R.; Relíquias de San Pedro Apóstol encontradas en Cataluña, 1978
| |||