Jordi de la Trémoille: diferència entre les revisions

s'arregla enllaç de París
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot insereix {{ORDENA:Jordi De La Tremoille}}
s'arregla enllaç de París
Línia 14:
El 2 de juliol del mateix any, es va casar amb la vídua. L'any següent els dos còmplices van fer assassinar el nou favorit del rei i gran camarlenc, [[Le Camus de Beaulieu]] (El Xato de Beaulieu). Jordi de la Trémoille va obtenir el lloc de gran camarlenc de França.
 
El setembre de 1428 va causar la desgracia del conestable Artur III de Bretanya. Aquest es va revoltar l'any següent i va fer una guerra privada contra la Trémoille. Des de [[1429]], va començar a trair a [[Joana d'Arc]], que defensava la causa del seu enemic Artur III davant del rei Carles VII, cosa que era perillosa per a ell; d'altra banda Joana combatia per un estat fort i un rei for, el que no li convenia. Va aconseguir fer fracassar el setge de [[ParisParís]], sostingut pels anglo-borgonyons el 8 de setembre de 1429. Després va venir la captura de Joana pels borgonyons davant [[Compiègne]], el 24 de maig de 1430, i la seva execució pel boxi a [[Rouen]], sense que Carles VII, aconsellat pel seu gran camarlenc, intervingués en favor d'aquella a la que tant devia.
 
La pau fou signada el 5 de març de 1433 entre Jordi de la Trémoille i Artur de Richemont i el seu germà el duc [[Joan V de Bretanya]]. Però la guerra va reprendre aviat entre els dos homes. Artur de Richemont va intentar fer assassinar a la Trémoille el 3 de juny de 1433 a [[Chinon]] per Jan II de Rosnivynen que li va donar un cop d'espasa al ventre, però Jordi només va quedar ferit lleu.<ref>Jean-Louis Chalmel, ''Histoire de Touraine'', 1841, a [http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k36820v/f211.image.r=Rosnyvinen.langFR]</ref> El gran camarlenc fou finalment segrestat per Artur III de Richemont que el va empresonar al castell de [[Montrésor]]. [[Carles VII de França]] no va intervenir. La Trémoille fou obligat a retornar tot el que havia robat i va caure en desgracia del rei. Richemont va retrovar llavors el seu càrrec de conestable.
Línia 40:
== Bibliografia==
 
* Hoefer, ''Nouvelle biographie générale depuis les temps les plus reculés jusqu’à nos jours'', ParisParís, 1862, t. XXIX, col. 854-860.
* Louis Charles de La Trémoille, ''Les La Trémoïlle pendant cinq siècles. Tome Ier. Guy VI et Georges (1343-1446)'', Nantes, Émile Grimaud éditeur-imprimeur, 1890, en línia a [http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k5564554c.r]
* Eugène Fyot, « ''Complot de La Trémoille contre le chancelier Rollin'' », a ''Mémoires de la Commission des antiquités du département de la Côte-d'Or'', vol. 14, Dijon, Librairie J. Nourry, 1901-1905, en línia a [http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k408173v/f352.image.r]
Línia 48:
* Gérard Galand, ''Les seigneurs de Châteauneuf-sur-Sarthe en Anjou de 852 à 1791'', Cheminements, 2005, {{ISBN|2-84478-402-X}}.
* Laurent Vissière, « ''Georges de La Trémoille et la naissance du parti angevin'' », a Jean-Michel Matz et Noël-Yves Tonnerre (dir.), ''René d'Anjou (1409-1480). Pouvoirs et gouvernement'', Rennes, Presses universitaires de Rennes (PUR), 2011, pàg. 15-30.
* Philippe Contamine, entrada '''LA TRÉMOILLE Georges de (v. 1385-1446)''', a Philippe Contamine, Olivier Bouzy, Xavier Hélary, ''Jeanne d'Arc. Histoire et dictionnaire'', ParisParís, Robert Laffont, collection « Bouquins », 2012, pàg. 796-799, {{ISBN|2-221-10929-5}}.
 
 
136.915

modificacions