La '''seclusió''' és la condició d'un [[individu]] quan aquest passa per un període d'aïllament i allunyament de la [[comunitat]]. Una persona, una parella o un grup més gran, pot anar a un lloc secluídoseclòs per [[privacitat]] o per la recerca de tranquil·litat. Així com la seclusió pot ser física, també pot ser [[espiritualitat|espiritual]]: això es pot exemplificar amb la vida en els [[monestir]] tot en l'[[ascetisme]].
== Seclusió social ==
En alguns casos, on hi ha restriccions [[dret|legals]], [[religió|religioses]] o [[social]]s perquè dues persones tinguin intimitat]] física, es poden establir restriccions per a la [[convivència]] en un lloc comú. Exemple d'això són les escoles tradicionals de la [[xaria]] islàmica, on [[home]]s i dones no poden estar sols en una sala o una casa. D'aquesta manera, la seclusió està donada pel [[deure]] de no romandre en privacitat.
Un altre cas de seclusió social és el que es practica en [[hospital]]s i centres de [[rehabilitació]]. En aquest sentit, es secluyeseclou als [[pacient]]s que requereixen un [[tractament (medicina)|tractament especial]]. Aquest tipus de tàctica inclou les seclusionesseclusions de persones agitades ([[rehabilitació neuropsicològica|pacients psiquiàtrics]], per exemple) en una habitació tranquil·la, lliure de [[estímul]]s, que contribueixi a que la permanència de l'individu en tal lloc no s'alteri ni per l'ambient d'aquest ni per altres pertorbacions que podrien resultar perilloses i perjudicials per a la integritat de la persona, i per a la seva recuperació.
