Illa de Malta: diferència entre les revisions

[[Belisari]], el general [[imperi bizantí|bizantí]], va ancorar a l'illa en el seu camí cap a l'Àfrica. Al [[segle IX]] hi va haver probablement una incursió àrab (aglàbida) vers 835/836 i fou ocupada vers el 869 pels [[àrab]]s <ref> la data la donen Ibn Khaldun i al-Kalkashandi</ref>; els bizantins van atacar l'illa el 870 i una flota de socors va sortir de Sicília manada per Ahmad (de malnóm Habashi) ibn Umar ibn Abd Allah ibn Ibrahim ibn al-Aghlab, que va fer retirar als grecs sense combatre el [[29 d'agost]] del [[870]]. Es van produir algunes represàlies contra la població grega i el bisbe fou arrestat i enviat captiu a Palerm mentre l'església era demolida i els seus materials utilitzats en la construcció del Kasr Habashi a Sussa. Els àrabs van influir en el llenguatge de l'illa, i els habitants autòctons es van fer musulmans i s'hi van establir colons àrabs i berbers.Ela Els àrabs van deixar diverses tombes, monedes i inscripcions; d'aquestes la més famosa és la de Maymuna datada el 1173.

El [[1090]] fou ocupada pels [[normand]]s i hi fou restablert el [[cristianisme]]. El àransàrabs locals van poder restar a l'illa. Va passar als [[Hohenstaufen]] ([[1194]]) que va expulsar a la població àrab el 1249. Després va passar als [[Comtat d'Anjou|angevins]] ([[1268]]) i a la [[Corona d'Aragó]] el [[1283]] formant part del [[comtat de Malta]].