Història militar de Catalunya: diferència entre les revisions

 

==Orígens==

 

La història del Mediterrani ha tastat sovint les armes catalanes, des de [[Múrcia]] a [[Atenes]] i [[Neopàtria]], però també a la Catalunya vella, abans i després dels [[Decrets de Nova Planta]] ([[1716]]). Els catalans s'han organitzat militarment de forma espontània de moltes formes diverses, des del [[Sagramental]], les [[croada|croades]] dels [[Almogàver]]s als [[Maulets (història)|maulets]], el [[sometent]], o els [[maquis]]. Fins als Decrets de Nova planta, a les llars catalanes sempre hi havia armes i municions per defensar-se, ja sigui dels [[sarraí|sarraïns]], dels [[Pirateria marítima|pirates]] o dels [[Guerra del Francès|francesos]]. No és per tan fins després de la derrota a la [[Guerra de Successió Espanyola|Guerra de Successió]], que el poder central limita i controla el dret d'armes, i sota el pretext de ''pacificar el país'',<ref>[http://www.mcu.es/archivos/lhe/Consultas/imagen.jsp?cod=003646&pos=2 Article 1 del Decret de Nova Planta de Barcelona]</ref> amaga el desig d'evitar que els ciutadans s'aixequin en armes contra ell, com tants cops havia passat els temps anteriors.<ref>Veieu [[Història militar de Catalunya#Guerra de Successió Espanyola, derrota i repartiment de Catalunya|Guerra de Successió Espanyola, derrota i repartiment de Catalunya]] i els fets anteriors, en aquest mateix article.</ref>