Batalla de Farsàlia: diferència entre les revisions

Un cop va esclatar la guerra civil i davant del ràpid avanç de [[Juli Cèsar]] per [[Itàlia]], camí de Roma, [[Gneu Pompeu Magne|Pompeu]] i molts membres del [[Senat romà|Senat]] van fugir cap a [[Grècia]] per reorganitzar les seves forces. Cèsar no disposava de cap flota, així que els seus primers moviments van ser assegurar el control sobre [[Itàlia]] i [[Hispània]], així com el sud de la [[Gàŀlia]], que fou seva després de la victòria aconseguida en el [[Setge de Massilia]], (actual [[Marsella]]), on reuniria una petita flota. Per la seva part, Pompeu disposava d'una gran força naval i tenia el suport de les províncies romanes orientals. A més, els conservadors controlaven el nord d'[[Àfrica (província romana)|Àfrica]] després de derrotar a les forces cesarianes en la [[Batalla del Bagrades (49 aC)]]. Malgrat tot, Juli Cèsar va aconseguirordenar creuarque eldotze marlegions [[Adriàtic]]es ambreunissin part del seu exèrcit, amba [[Marc AntoniBrundisium]] seguint-lo poc després. Tot i que les forces de Pompeu eren més nombroses, els soldats de Cèsar eren més veterans i tenien més experiència en el camp de batalla, així que Pompeu no volia enfrontar-s'hi a camp obert, preferint intentar tallar les seves línies de subministres i bloquejar els seus moviments. Cèsar va intentar un assalt al campament de Pompeu en la [[Batalla de Dyrrhachium (48 aC)]], que founomés unset totalvan desastre icreuar l'obligà a retirar-se. Tot i aixíAdriàtic, Pompeu no el va perseguir, mantenint els seus intents de aïllar l'enemic, fins que finalment i sotaes lavan pressióreunir delsamb seus aliats del Senat, decidí a enfrontar-s'hi en batalla ales propquatre de [[FarsàliaMarc Antoni]].