Batalla de Farsàlia: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 7:
|data = [[9 d'agost]] de {{AC|48}}
|localitat = [[Farsàlia]], actual [[Grècia]]
|mapa= {{VPHISMILCAT Localització militar
|Mediterrani oriental
|label={{PAGENAME}}
|position=right
|lat_deg=39 | lat_min=18 | lat_seg=0 |lon_deg=22 | lon_min=23 |lon_seg=0
|float=none
|caption= {{PAGENAME}}
|width=315
}}|
|coordenades = {{coord|39|18||N|22|23||E|type:event|display=inline,title}}
|resultat = Decisiva victòria cesariana
|bàndol1 = [[República Romana]] ([[Populares|cesarians]])
Linha 23 ⟶ 33:
 
==Preludi==
Un cop va esclatar la guerra civil i davant del ràpid avanç de [[Juli Cèsar]] per [[Itàlia]], camí de Roma, [[Gneu Pompeu Magne|Pompeu]] i molts membres del [[Senat romà|Senat]] van fugir cap a [[Grècia]] per reorganitzar les seves forces. Cèsar no disposava de cap flota, així que els seus primers moviments van ser assegurar el control sobre [[Itàlia]] i [[Hispània]], així com el sud de la [[Gàŀlia]], que fou seva després de la victòria aconseguida en el [[Setge de Massilia]], (actual [[Marsella]]), on reuniria una petita flota. Per la seva part, Pompeu disposava d'una gran força naval i tenia el suport de les províncies romanes orientals. A més, els conservadors controlaven el nord d'[[Àfrica (província romana)|Àfrica]] després de derrotar a les forces cesarianes en la [[Batalla del Bagrades (49 aC)]]. Malgrat tot, Juli Cèsar va aconseguirordenar creuarque eldotze marlegions [[Adriàtic]]es ambreunissin part del seu exèrcit, amba [[Marc AntoniBrundisium]] seguint-lo poc després. Tot i que les forces de Pompeu eren més nombroses, els soldats de Cèsar eren més veterans i tenien més experiència en el camp de batalla, així que Pompeu no volia enfrontar-s'hi a camp obert, preferint intentar tallar les seves línies de subministres i bloquejar els seus moviments. Cèsar va intentar un assalt al campament de Pompeu en la [[Batalla de Dyrrhachium (48 aC)]], que founomés unset totalvan desastre icreuar l'obligà a retirar-se. Tot i aixíAdriàtic, Pompeu no el va perseguir, mantenint els seus intents de aïllar l'enemic, fins que finalment i sotaes lavan pressióreunir delsamb seus aliats del Senat, decidí a enfrontar-s'hi en batalla ales propquatre de [[FarsàliaMarc Antoni]].
 
Per la seva part, Pompeu disposava d'una gran força naval i tenia el suport de les províncies romanes orientals. A més, els conservadors controlaven el nord d'[[Àfrica (província romana)|Àfrica]] després de derrotar a les forces cesarianes en la [[Batalla del Bagrades (49 aC)]], disposant de cinc legions italianes, una de Creta, una de Cilícia, dues d'Àsia Menor i dues de Síria, de quatre-mil homes cada una.<ref name=Cowan>{{Ref-llibre |cognom=Cowan |nom=Ross |títol=Roman Battle Tactics 109BC-AD313 |url=http://books.google.es/books?id=WadVUvp2qlAC&pg=PA4&dq=legion+pharsalus+caesar&hl=ca&sa=X&ei=QkrAUNeJMoLXtAakmYDwCA&ved=0CDIQ6AEwAQ |llengua=anglès |editorial=Osprey Publishing |data=2007 |pàgines=p.4 |isbn=1846031842}}</ref> Malgrat tot, Juli Cèsar va aconseguir creuar el mar [[Adriàtic]] amb part del seu exèrcit, amb [[Marc Antoni]] seguint-lo poc després.
 
Tot i que les forces de Pompeu eren més nombroses, els soldats de Cèsar, consistents en les legions [[Legió VI Ferrata|VI]], [[Legió VIII Augusta|VIII]], [[Legio IX Hispana|IX]], [[Legió X Equestris|X]], [[Legió XI Claudia|XI]], [[Legió XII Fulminata]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Fields |nom=Nic |títol=The Roman Army: the Civil Wars 88-31 BC |url=http://books.google.es/books?id=O8XyOA4lX3AC&pg=PA55&dq=12th+legion+pharsalus&hl=ca&sa=X&ei=eUPAULr_MMbHtAb2uYC4Bg&ved=0CDIQ6AEwAQ#v=onepage&q=12th%20legion%20pharsalus&f=false |llengua=anglès |editorial=Osprey Publishing |data=2008 |pàgines=p.55 |isbn=1846032628}}</ref>, d'uns 2.750 homes cada una,<ref name=Cowan/> eren més veterans i tenien més experiència en el camp de batalla, així que Pompeu no volia enfrontar-s'hi a camp obert, preferint intentar tallar les seves línies de subministres i bloquejar els seus moviments. Cèsar va intentar un assalt al campament de Pompeu en la [[Batalla de Dyrrhachium (48 aC)]], que fou un total desastre i l'obligà a retirar-se. Tot i així, Pompeu no el va perseguir, mantenint els seus intents de aïllar l'enemic, fins que finalment i sota la pressió dels seus aliats del Senat, decidí a enfrontar-s'hi en batalla a prop de [[Farsàlia]].
 
==La batalla==