Lliçà d'Amunt: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 37:
== La població i l'economia ==
La població (lliçanencs), experimentà un creixement significatiu entre les décades de 1960 i 1980, amb les següents dades: 1 151 h el 1960, 1 577 h el 1970 i 2 655 h el 1981. Si bé aquest augment demogràfic respongué a la incipient industrialització del terme i dels municipis veïns, a partir de l'any 1980, en plena crisi industrial, les parcel·lacions dels terrenys que en un principi eren previstes per a l'establiment de segones residències, es convertiren, en molts casos, en residència permanent i fixa a causa de diversos factors, com la proximitat als llocs de treball en els polígons industrials dels municipis veïns, el contacte amb la natura, les millors condicions per a la jubilació o la millor qualitat de vida. Això provocà un considerable augment que es reflexà en els censos posteriors: 5 417 h el 1991 i 10 209 el 2001. L'any 2005 es comptabilitzaren 12 439 h.
Malgrat la preeminència dins l'economia municipal dels sectors serveis i industrial, l'agricultura de secà, situada a les faldes i les carenes de les serres longitudinals, encara mantè una certa importància, amb el conreu de cereals per a gra (ordi, blat, civada), farratge i alguns oliverars i avellaners, encara que aquest conreus, com en altres pobles del Vallès, van pel camí de ser una singular referència històrica, tal com succeí amb el cànem. La intensa urbanització provoca la fragmentació dels pocs espais agrícoles i forestals, que van quedant en espais massa petits i que perden la seva rendibilitat agrícola o el seu valor ecològic.
L'aigua de mines, séquies i pous, afavoreix el regadiu a la plana al·luvial de la riera de Tenes, on encara hi ha força hortalisses. La ramaderia, tradicionalment important, s'ha acabat imposant en l'economia agrària, especialment el bestiar boví, el porcí i l'aviram, en explotacions intensives.
A partir del 1960, Lliçà rebé els efectes de la instal·lació d'indústries en els millors terrenys, propers a la riera de Tenes, ja que fins aleshores les úniques indústries remarcables eren els molins d'en Comes i de Fonolleda i una fàbrica tèxtil llinera, muntada aproximadament l'any 1920. La indústria moderna, molt diversificada, es concentra sobretot a la zona de la carretera de Parets a Bigues, al polígon industrial del Molí d'en Fonolleda, al costat mateix del nucli urbà. Destaquen les empreses pertanyents als sectors metal·lúrgic, mecànic, de la fusta, de les joguines i dels plàstics. El diumenge se celebra el mercat setmanal.
Al municipi, a més dels cicles d'ensenyament obligatori, es poden cursar també estudis de batxillerat i es disposa d'una escola municipal de música. Un centre d'assistència primària (CAP) satisfà les necessitats sanitàries dels seus habitants.
Lliçà d'Amunt s'ha convertit en pocs anys en un municipi d'un tarannà clarament residencial. L'aparició de nombrosos nuclis residencials i de segona residència, sobretot a partir de la dècada de 1970, ha canviat completament la fesomia del terme. Algunes d'aquestes urbanitzacions, de trama anàrquica, han donat un aspecte fragmentat i difús al municipi, que s'ha densificat força des de la dècada de 1980.
| |||