Revisió del 00:05, 27 jul 2012 modifica Joutbis (discussió \| contribucions) Autopatrullats, Verificadors de comptes d'usuari 71.288 edits m faltes ← Edició anterior		Revisió del 23:39, 8 des 2012 modifica desfés Bestiasonica (discussió \| contribucions) 244.771 edits mCap resum de modificació Edició següent →
Línia 32: Per exemple, un bus que transmet 64 bits de dades a 266 MHz tindrà un ample de banda de 2,1 GB/s. Algunes vegades es transmeten més d'un bit en cada cicle del rellotge. En aquest cas es multiplicarà el nombre de bits per la quantitat de transferències que es realitzen a cada cicle ([[MT/s]]). Quan es tracta de ~~[[senyal]]s~~senyals, és més senzill entendre el concepte d'ample de banda des del [[domini freqüencial]], és a dir, estudiant les components freqüencials dels senyals temporals. Mitjançant la [[Sèrie de Fourier\|transformada de Fourier]] ('''TF''') es pot passar d'un domini a l'altre. En aquest cas, l'ample de banda d'un senyal seria el rang de freqüències mesurat en hertzs en el qual es concentra la major part de la [[Potència física\|potència]] del senyal. Línia 40: En disseny de sistemes de comunicacions l'ample de banda és un factor limitat inferiorment per les exigències d'un senyal (per exemple, l'ample de banda que necessita un [[canal de ràdio]] és inferior al requerit per un [[canal de televisió]]), i limitat superiorment per les característiques tècniques que ofereixi el sistema (per exemple les limitacions de components electrònics o capacitat de processament) i la capacitat del canal utilitzat (per exemple l'espai de [[radiofreqüència]] disponible o ample de banda màxim suportat del cablejat). Un altre us freqüent del concepte d''''ample de banda''' es troba en parlar de [[filtre informàtic\|filtres informàtics]]. En aquest cas l'ample de banda es defineix com el rang de freqüències d'un senyal que es veuen inalterades al passar per un filtre, és a dir, el conjunt de freqüències que el filtre "deixa passar" (d'aquí la seva classificació general com a '''filtres passabaix''', '''pas-alt''', '''pas-banda''' o '''banda-eliminada'''). Els límits de l'ample de banda s'anomenen freqüències de tall i se situen a les freqüències on l'atenuació provocada pel filtre és de 3 [[dBdecibel]]s (o més) respecte la banda de pas. == Ample de banda en teoria del senyal i comunicacions digitals == Línia 51: En [[mitjà de comunicació\|medis de comunicació]] que utilitzen canals de transmissió no compartits (per exemple les pistes d'un [[circuit integrat]], els [[Bus (informàtica)\|busos]] interns d'un [[ordinador personal]] o un sistema [[ethernet]]) l'ample de banda analògic és molt elevat (no s'ha de compartir, depèn de limitacions físiques del medi) i normalment no modulem els senyals digitals, s'introdueixen directament dins el cable de manera que l'ample de banda depèn de la capacitat de bits que s'ha d'introduir al [[Medi (física)\|medi]]. Així, per exemple, es pot dir que que una línia [[ADSL]] convencional pot tenir un ample de banda de 8Mbps<ref name="GatekeepersInc">{{cite book\|author1=Information Gatekeepers\|author2=Inc\|title=ADSL news\|url=http://books.google.cat/books?id=uZZSlSqo_1kC&pg=PA13 \|accessdate= ~~20 February 2011~~ \|publisher=Information Gatekeepers Inc\|pages=13–\|id={{ISSN\|10942815}}}}</ref>, que un sistema [[10Base-T]], disposa d'un ample de banda de 10 Mbps.<ref name="Hallberg2009">{{cite book\|author=Bruce Hallberg\|title=Networking, A Beginner's Guide, Fifth Edition\|url=http://books.google.cat/books?id=bYOiQWBTSS0C&pg=PA42\|accessdate=~~20 February~~ ~~2011~~\|date=5 November 2009\|publisher=McGraw Hill Professional\|isbn=9780071633550\|pages=42–}}</ref> o que un sistema [[100Base-T]] (o sistema [[Fast-Ethernet]]), disposa d'un ample de banda de 100 Mbps.<ref name="Hallberg2009"/> === Petit exemple d'ample de banda === Línia 131: == Referències == {{amaga}} ~~<references />~~ {{ORDENA:Ample De Banda}} [[Categoria:Xarxes informàtiques]] [[Categoria:Processament de senyals]]

Amplada de banda: diferència entre les revisions