|
S'anomena ''polarització electroquímica'' a la reducció de la [[força electromotriu]] d'una [[pila elèctrica]] com a conseqüència de les alteracions que el seu propi funcionament provoca a les seves parts constituientsconstituents, els [[electrodeelèctrode]]s i l'[[electròlit]]. La reducció de la [[diferència de potencial|tensió]] que apareix entre els borns equival a un augment de la [[Resistència elèctrica (propietat)
|resistència]] interna de l'element. Aquesta modificació és en part transistoratransitòria, ja que després d'interrompre's la circulació de ladel corrent, és normal que es recuperi, en part i espontàneamentespontàniament, la situació anterior després d'un cert temps, però a la llarga és acumulativa i acaba convertint la cel·la en inservible. Naturalment és un inconvenient, ja que priva d'utilitat alsels elements voltaics d'estructura senzilla, jaatès que lael corrent que passa per el circuit extern disminueix continuamentcontínuament, ade vegades amb gran rapidesa. La major part de la història de la pilavoltaica[[pila voltaica]] ha consistit en la lluita contra aquest fenòmenfenomen, o, el que és el mateix, la recerca d'una composició de les cel·les que suministrisubministri un voltatge com més constant millor.
==FundamentFonament teòric==
En el terminal negatiu d'una cel·la voltaica, el que tendeix a disoldresdissoldre's en l'electròlit i el que normalment proporciona la major part de l'[[energia]] alen consumir-se. Però al terminal positiu també succeeixen reaccions químiques, que solen produir bombolles de gas, generalment [[hidrogen]], i és en el que també amb més força es manifesta la polarització. Si l'hidrogen es desprenguesdesprengués de l'electrodeelèctrode, de moment no hi hauria problema per el momentcap, però resulta que la major part queda aderidaadherida a ell, modificant la seva naturalesa aparent en el conjunt. Per contrarrestar aquest efecte esse sol emprar substàncies oxidant, que segrestant l'hidrogen, tornin a formar mol·lècules[[molècula|molècules]] d'[[aigua]] i mantenen l'electrodeelèctrode en perfecte estat. Aquestes substancies s'anomenen ''despolaritzadors''.
==Història==
El nom de ''polarització'' no sembla gairemassa adequat per aquestes coses, ja que es podria dir que el descrit fins ara és més béaviat un desvaneixementesvaïment de la polaritat inicial. La veritat és que el terme es va originar en base a la següent observació: si s'aplica la tensió d'una cel·la voltaica a una altrealtra de passiva (per tenir un únic electròlit i els dos electrodeselèctrodes del mateix metall, sense poder produir-se per tant una diferència de potencial entre ells) quan, trascorregutpassat un cert temps, es talla la conexióconnexió, es descobreix que la situació ha canviat i que la segona cel·la ja no és inhertinert, sinosinó que es comporta també com un generador. [[Asch]] i [[Alexander von Humboldt|von Humboldt]] van observar aquest fenomen ja al [[1796]], en el context dels experiments del [[galvanisme]] i abans de que la pila voltaixavoltaica s'hagueshagués donat a coneixesconèixer, estudis que van ser ampliats per [[Johann Wilhelm Ritter|Ritter]]; [[Nicolas Gautherot]] vai [[William Wollaston]] van descriure al mateix temps ([[1802]]) la força contraelectromotriu així produïda. A diferència d'alguns d'ellsaltres, [[Alessandro Volta]] va interpretar correctament que lael corrent inicialmentaplicat aplicadainicialment creava un element voltaic monometàl·lic, però amb dos eletròlitselectròlits diferents, el que permetia el seu funcionament com a generador secundari.
[[Antoine César Becquerel]] va estudiar el tema posteriorment i probablement fou el primer que va compendrecomprendre la seva naturalesa amb cert luxe de detalls, ja que alel [[1829]] va proposar una sol·luciósolució efectiva, la sustituciósubstitució de l'[[Ió (àtom)|ió]] hidrogen (que es despréndesprèn de l'[[ànode]]) per un altre que causescausés manco problemes, tal com es realitzaria després de forma pràctica en la [[pila elèctrica|element Daniell]]. També ho van estudiar [[Georg Ohm|Ohm]] alel 1930[[1830]] i [[Heinrich Friedrich Emil Lenz ]], que el [[1846]] va formular al 1846 quatre regles generals sobre les causes i elfectesels efectes de la polarització.
Sobre aquesta base es construiria l'industria dels [[Acumulador elèctric|acumuladors elèctrics]], gracies sobretot a la dedicació i als esforços de [[Gaston Planté]].
[[Categoria:QuímicaElectroquímica]]
[[es:Polarización electroquímica]]
|
