Mar d'Azov: diferència entre les revisions

La tradició popular diu que el nom actual prové d'un príncep [[cumà]] anomenat ''Azum'' o ''Asuf'', que fou mort mentre defensava una ciutat de la regió el [[1067]]. La major part dels estudiosos el fan derivar de la ciutat d'[[Azov]], el nom eslau de la qual prové del tàtar ''Azaq'' («baix»), en referència a la seva situació geogràfica.

 

La mar fa 340 km de longitud i 135 km d'amplària i s'estén per una superfície de 37.555 km². Els principals rius que hi desguassen són el [[Riu Don|Don]] i el [[Riu Kuban|Kuban]], els quals fan que l'aigua de la mar tingui una salinitat comparativament baixa i que en llocs determinats sigui gairebé dolça, i també arrosseguen un gran volum de sediments cap a la mar. A la part occidental s'aixeca el cordó litoral d'[[cordó d'Arabat|Arabat]], a l'altra banda del qual hi ha els estanys salats o sistema d'[[albuferes del Syvaix]] o "la mar Podrida", com també son coneguts, formant la banda est de la península de [[Crimea]]. El [[Syvaix]] avui és un parc nacional d'Ucraïna.