Canaan: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
cat
Cap resum de modificació
Línia 6:
 
Les [[cartes d'Amarna]] esmenten Canaan (acadià Kinaḫḫu) en relació amb les ciutat fenícies (sobretot [[Sidó (Líban)|Sidó]]) i l'alta [[Galilea]]. Campanyes egípcies (l'estela de Menerptah al segle XIII aC) esmenten tambe la terra de Ka-na-na. L'excavació principal és la d'[[Ugarit]] a Síria on es van trobar importants arxius. El seu nom derivaria de l'hurrita Kinahhu (vestit blau o porpra, que es fabricava en aquelles terres) que és esmentat a una tauleta trobada a Nuzi des del començament del segon mil·lenni. La [[Bíblia]] el deriva del nom del fill de Cam i nét de Noè i esmenta diverses tribus cananees com els [[jesubites]], el [[hetites]], [[amorrites]], [[girgashites]], [[hivites]], [[Arka|arkites]], [[sinites]], [[arvadites]], [[zemarites]] i [[Hamathites]] (i probablement altres). És esmentat també a un document del segle XVIII aC trobat a [[Mari (Mesopotàmia)|Mari]] de què resultaria l'existència d'una confederació d'algunes ciutats-estats de Canaan, de la qual no es té cap més notícia. Al nord [[Iamkhad]] i [[Qatna]] exerciren certa hegemònia i al sud fou [[Hazor]]. Les inscripcions egípcies defineixen Canaan entre la mar, Hamath al nord, el [[Riu Jordà|Jordà]] a l'est i al sud fins al [[Neguev]]. Pels egipcis Canaan era sinonim de '''Retenu''', és a dir el Llevant, mentre que per a la Bíblia és mes limitat (n'exclou els parlants d'ugarític).
 
És probable que els [[hicses]] fossin cananeus almenys en gran part: els amorrites serien un dels grups principals i van jugar un important paper al Canaan amb reis poderosos a Hesbon i Astaroth, i sovint el nom amorita és utilitzat com a sinònim de cananeu (dels cananeus de l'interior). Els egipcis anomenaven el Líban Amar o Amurru i vers el nord a l'Orontes. Vers el 1500 aC les terres cananees estaven dividides en dues confederacions: [[Megiddo]] i [[Cadeix (Síria)|Cadeix]] (Kadesh)
 
Per tant hem de considerar que els cananeus són tots els que parlen la llengua semita cananea incloent-hi les seves variants dialectals; que la regió de Canaan tot i que es pot aplicar a tot el Llevant, s'aplica en general als moderns [[Líban]] (en part), [[Israel]] i [[Palestina]] (els ammonites i moabites com a parlants de dialectes derivats del cananeu en són exclosos).
 
Els cananeus són esmentats a la Bíblia com una de les nacions que foren expulsades pels israelites (parlants d'hebreu, de religió després anomenada jueva). Les altres nacions foren
els hetites, els [[girgashites]], els [[amorrites]], els [[perizzites]], els [[hivites]], i els [[jebusites]] (Deuteronomi 7:1). Els cananeus són descrits com a idolatres amb cultes associats al sexe i a la fertilitat cosa que justificava moralment la conquesta de les seves terres.
 
Dins la regió de Canaan en el sentit limitat del terme, hi havia cinc zones principals:
# La costa. No era [[cananea]] mes que en punts concrets. La major part era [[fenícia]]. El sud de la costa era domini dels [[filisteu]]s, un poble [[pobles indoeuropeus|indoeuropeu]] no [[semita]].
# [[Galilea]], al nord de Canaan. Zona rica en aigua, amb les fonts del [[Riu Jordà|Jordà]], i el [[llac Tiberíades]]. Zona rica en agricultura, culturalment potent, amb la plana de [[Jasrael]], la ciutat de [[Megiddo]] i [[Legio]], el [[Golan]] (zona elevada i poc poblada però que és com una balconada que domina tota la [[Galilea]]).
# [[Cisjordània]], al sud. És la zona central, amb [[Samaria]] com a capital. No hi ha un tall de separació amb la [[Transjordània]]; el [[riu Jordà]] és una via de comunicació. Zona rica i famosa pels seus ramats.
# Menys important és [[Xfelà]]. Zona intermitja que fa de frontera entre els pobles de la costa i els [[cananeus]].
# [[Regne de Judà|Judà]], al sud, és un desert de muntanyes, sense aigua, sense minerals, però amb la important ciutat de [[Jerusalem]]. Amb totes les guerres que hi ha hagut en aquestes terres, [[Jerusalem]] mai no ha interessat a ningú; per això ha perdurat i per això anomenem [[Jueu|jueus]] els seus habitants (de Judà).
 
L'antiga religiositat cananea basa el seu culte en la fertilitat. El més important és el déu de la pluja. Hi ha una tríada de déus. El déu [[El]] és el superior. El poble pateix set i la mar els fa por. El déu El envia el seu fill [[Baal]] a auxiliar la gent. Aquesta mitologia encara és viva al [[cristianisme]] amb la [[Santíssima Trinitat]]. Els antics israelites participaven del culte a [[Baal]] i van rebre moltes pressions a causa d'això per part de profetes i reis.
 
Aquestes terres foren ocupades pels israelites (actualment israelians). Els cananeus foren absorbits o expulsats.