Llengües itàliques: diferència entre les revisions

Les '''llengües itàliques''' són un grup ''centum'' de les [[llengües indoeuropees]]. Està subdivit al seu torn en dues branques més: la sabèl·lica (osc-úmbrica) i la llatino-falisca (on es va originar el [[llatí]], origen al seu torn de totes les [[llengües romàniques]]). Hi ha documents escrits d'aquestes llengües que daten del [[segle XIIVI aC]]. ([[Inscripció de Duenos]])

Els idiomes més rellevants d'aquesta branca, a part del [[llatí]], són l'[[osc]] (famós per les inscripcions de [[Pompeia]]), l'[[umbre]] (parlat al nord) i el [[falisc]], una sèrie de llengües sabèl·liques poc documentades del centre d'Italia a més del picè meridional. TotsAlgunes d'aquestes llengües, en especial el llatí, presenten una forta influència d'altres llengües parlades a la zona, sobretotcom deara l'[[etrusc]].