Història de la Banca a Catalunya: diferència entre les revisions

Sempre hi ha hagut '''[[Banc (empresa)|entitats bancàries]]''' a Catalunya, però és durant l'[[Edat contemporània de Catalunya|edat contemporània]] en què hi ha hagut unel floriment més important. De totes maneres, cal tenir present que el paper dels bancs en lael procés d{{'}}'''[[Industrialització de Catalunya|industrialització catalana]]''' fou poc important, ja que les noves empreses van optar majoritàriament per altres mitjans de finançament no bancaris.<ref name="Diccionari">{{Ref-llibre |cognom=Mestre i Campi |nom=Jesús (director)|títol=Diccionari d'Història de Catalunya |url= |llengua= |editorial=Edicions 62|data=1998 |pàgines=p. 91, entrada: "banca"|isbn=84-297-3521-6}}</ref> Aquesta manca d'un sector bancari potent és un element clau que ha entorpit el creixement econòmic contemporani causant repetides mancances de massa monetària i una endèmica mancança d'entitats que aglutinessin el capital circulant per finançar noves empreses.<ref name="Diccionari"/>

La industrialització del país, i per tant la demanda de capitals per invertir en els nous sectors econòmics, va comportar una important evolució i complicació del sistema bancari, tot i que no va arribar a erigir-se en la principal via de finançament de les noves empreses.<ref name="Diccionari"/> Ja el [[1844]] apareixia la primera gran entitat moderna amb el [[Banc de Barcelona]], amb funcions d'emissió (impressió de paper moneda) i comercials (facilització del consum).<ref name="Diccionari"/> No obstant això, el context majoritari del sector financer encara era el de banquers particulars i [[banca comanditària]], dedicats sobretot a la redistribució d'accions i obligacions dels seus clients, i a la gestió de valors en general. No seria fins a mitjans anys 50 que la nova legislació liberal promulgada durant el [[Bienni Progressista]] permetria, per fi, un cert desenvolupament bancari amb la profusió de noves entitats:<ref name="Diccionari"/>