Regne d'Itàlia (edat mitjana): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
m Robot treu enllaç igual al text enllaçat |
||
Línia 95:
Els esforços de Frederic II per portar tot Itàlia sota el seu control eren tan infructuosos com els del seu avi, i la seva mort en [[1250]] marcà el final definitiu del Regne d'Itàlia com a unitat política genuïna. Continuava havent conflictes a les ciutats italianes entre [[Gibelin]]s (Seguidors imperials) i [[Güelfs]] (Seguidors papals), però aquests conflictes cada vegada tenien menys relació amb als orígens de les rivalitats.
Amb tot, el Regne no era poc important. Els successius emperadors als segles XIV i XV retornaven a Roma per ser coronats, i cap no oblidava les seves reivindicacions com a teòrics Reis d'Itàlia. Ni eren oblidades les reclamacions dels Emperadors al domini universal d'Itàlia, on als escriptors com [[Dante]] i [[Marsilius de Pàdua]] expressaven el seu compromís tant al principi de monarquia universal, com a les pretensions reals dels emperadors [[Enric VII, emperador romanogermànic|Enric_VII]] i [[
Paral·lelament a les reclamacions imperials al domini d'Itàlia es produí l'atorgament de títols als diversos homes forts que havien començat a establir el seu control sobre les ex-ciutats repúbliques. Més notablement, els Emperadors donaven el seu suport al [[Visconti]] de [[Milà]], i el rei [[Venceslau]] va crear el [[Duc de Milà]] en [[1395]] amb [[Gian Galeazzo Visconti]]. Unes altres famílies a rebre títols nous dels emperadors incloïen el [[Casa de Gonzaga|Gonzaga]] de [[Mantua]], i l'est de [[Ferrara]] i [[Modena]].
| |||