Còmic d'humor: diferència entre les revisions

El [[còmic]] com a gènere, neix de l'adaptació de les històries gràfiques humorístiques de la premsa del segle XIX, per tant, el gènere d'humor és pràcticament el primer que apareix en la història del còmic. Les primeres historietes (tant si es considera Töpffer, com Outcault el pare del còmic) van ser d'humor, ja que tant el Doktor Festus com el [[Yellow Kid}} son historietes d'[[humor gràfic | humor]].

Les primeres [[tira còmica|tires còmiques]] també són historietes d'humor, derivades de les [[humor gràfic | vinyetes satíriques]] de la premsa. Es tracta de The Yellow Kid, de R Outcault, publicada al New York Journal de 1896; The Katzenjammer Kids, de Knerr; Happy Hooligan, de Frederick Burr Opper; les oníriques pàgines de Rarebit Friend o [[Little Nemo]] de [[Winsor Mc Cay]]; Mutt and Jeff de Bud Fisher; [[Krazy Kat]], de Georges Harriman; Lucifer Butts, de Goldberg; Bringing Up Father de Geo Mc Manus, o Barney Google, personatge creat (abans que el cercador) per Billy DeBeck.

Les historietes d'humor, acostumen a plantejar una situació que causa comicitat, ja sigui per l'estupidesa del comportament dels personatges, com per l'absurditat de la situació en qüestió. Normalment, acaben amb un gag final que provoca riure (aventures de personatges com [[Sergi Grapes]] de Farnquin, Aquil.les Taló de Greg, [[Jep i Fidel]] de [[Madorell]], o Cresques de Joma.

En altres casos, els acudits, bromes i gags, s'incorporen al desenvolupament de la història, on hi ha un personatge que acompanya el protagonista de la història que és el que rep sempre les clatellades i fa riure: el [[Capità Haddock]] a [[Tintin]], Fantasio a [[Spirou]], o [[Filemón]] a Mortadelo[[Mortadel·lo]].

En altres plantejaments el personatge protagonista és un catalitzador de situacions absurdes o catastròfiques que reben els que estan al seu voltant. Son personatges com [[Zipi y Zape]], [[Sergi Grapes]], Angelito, Rompetechos, Josechu el Vasco o [[Doña Urraca]].

També hi ha personatges que provoquen comicitat per la seva manera d'enfrontar-se al món o a la realitat. Són tires amb menys acció i més reflexió, ja que el que fa riure és la visió satírica o crítica del personatge davant del món que l'envolta. És els casos de [[Mafalda]] o Dilbert. El mitjà ideal per desenvolupar aquestes historietes, és la tira.

Finalment, una altra vena que exploren les historietes humorístiques son les relacions entre grups humans. Normalment es tracta de grups familiars ([[La Familia Trapisonda]], [[La Família Ulises]]), de veïns ([[Rue 13 del percebe]]), de professionals ([[Pepe Gotera y Otilio]]), o altres grups ([[Els Barrufets]], la colla Tirallonga).