Diyar Múdar: diferència entre les revisions

 

 

Dominada pels [[buwàyhides]], s'hi va establir la dinastia dels [[Numayrites]] o [[Banu Numayr]] amb centre a Harran. La part nord de la regió amb Edessa va quedar força temps sota govern cristià i sotmesa a la colonització armènia. La presencia dels turcmans (entre els quals els seljúcides) es va iniciar el [[1065]], i incrementar després del [[1071]].

 

 

 

Mort Nur al-Din, el Diyar Mudar va quedar en mans de l'aiubita [[Saladí]] que el va concedir al seu nebot al-Muzaffar I Taki al-Din Umar (1178-1191) i després al seu propi germà [[al-Adil I]] Abu Bakr ibn Ayyub (1191-1218). Quant aquest va unificar als aiubites, el [[1201]] va concedir la regió com a feu al seu fill [[Al-Ashraf ibn al-Adil]] que el 1229 la va bescanviar per Damasc amb el seu germà [[al-Kamil ibn al-Adil]] d'Egipte (1218-1238); aquest la va concedir al seu fill [[al-Salih Ayyub ibn al-Kamil]] (1238) el qual, amenaçat per altres aiubites, la ve entregar als trucmans del [[khwarizmshah]] que havien estat expulsats de l'Àsia Menor cap a [[Akhlat]], i va aconseguir el poder a Egipte; però la derrota dels turcmans del khwarizmshah no la va poder aprofitar, i la caiguda de la dinastia aiubita d'Egipte es va produir de fet el [[1250]], el que va deixar la regió en mans de [[al-Nasir Yusuf ibn al-Aziz]] (1236-1260), príncep aiúbida d'Alep. Va restar a les seves mans fins el [[1260]] quan Alep i el Diyar Mudar foren conquerits pels mongols.

*R. Grousset, ''Histoire des Croisades et du royaume franc de Jerusalem''