Obre el menú principal

Canvis

cap resum d'edició
'''Diyar Múdar''' fou una regió musulmana de [[Mesopotàmia]] a la zona coneguda per la [[Al-Jazira]] (formada per [[Diyar Bakr]], Diyar MudarMúdar i [[Diyar Rabia]]) concretada en les terres regades per l'[[Eufrates]], el [[Balikh]] i el curs inferior del [[Khabur]]; la regió va entre [[Samosata]] (Sumaysat) al nord, fins a [[AnatAnah]] (Ana) al sud. La ciutat principal i capital fou al-[[Rakka]] a la vora de l'Eufrates, i altres ciutats destacades foren al-[[Rahba]], [[Harran]], [[Edessa]] ([[Urfa]]), [[al-Karkisiya]] i [[Sarudj]].
 
Formà part de la província de la d'[[Djaziraal-Jazira]] fins que en fou separada sota els [[hamdànides]] quedant integrada a l'emirat d'[[Alep]], retornant més tard a [[Mossul]] fent part de la Djazira ([[Edessa]] però fou ocupada pels bizantins el [[1032]]).
 
Dominada pels [[buwàyhides]], s'hi va establir la dinastia dels [[Numayrites]] o [[Banu Numayr]] amb centre a Harran. La part nord de la regió amb Edessa va quedar força temps sota govern cristià i sotmesa a la colonització armènia. La presencia dels turcmans (entre els quals els seljúcides) es va iniciar el [[1065]], i incrementar després del [[1071]].
 
El [[1078]] Harran i Sarudj van passar a mans de l'emir dels [[Ukàylida|Banu Ukayl]] (Ukaylides) de Mossul, Muslim ibn Kuraysh, vassall seljúcida. Al mateix temps Edessa va passar a mans de l'armeni [[Filaret]], que dominava diverses terres de les muntanyes del [[Taure]] oriental, fins que finalment tot el Diyar Mudar amb Mossul i Edessa, van caure en mans de Malik Shah el [[1086]]. A la seva mort el [[1092]] els armenis es van fer independents a Edessa i van ocupar diversos territoris a l'entorn al sud de les muntanyes del Taure i el curs mitjà de l'Eufrates. Harran es va erigir també en un senyoria independent, aquí d'un cap turcman (inici del segle XII), disputat per [[ortúquides]] i [[zengites]].
 
El [[1158]] [[Imad-ad al-Din Zengi II]] va concedir el territori d'Harran (i part del Diyar Mudar) a [[Ali Küčük]] d'[[Irbil]], per tenir assegurat el reclutament de [[turcmans]] i kurds, i es va formar la dinastia dels [[Begtegínides]] que va durar bona part del segle XII. El zengita [[Nur al-Din Mahmud]] va suprimir el 1163 la senyoria dels Banu Ukayl que subsistia a Kalat Djabar.
 
Mort Nur al-Din, el Diyar Mudar va quedar en mans de l'aiubita [[Saladí]] que el va concedir al seu nebot al-Muzaffar I Taki al-Din Umar (1178-1191) i després al seu propi germà [[al-Adil I]] Abu Bakr ibn Ayyub (1191-1218). Quant aquest va unificar als aiubites, el [[1201]] va concedir la regió com a feu al seu fill [[Al-Ashraf ibn al-Adil]] que el 1229 la va bescanviar per Damasc amb el seu germà [[al-Kamil ibn al-Adil]] d'Egipte (1218-1238); aquest la va concedir al seu fill [[al-Salih Ayyub ibn al-Kamil]] (1238) el qual, amenaçat per altres aiubites, la ve entregar als trucmans del [[khwarizmshah]] que havien estat expulsats de l'Àsia Menor cap a [[Akhlat]], i va aconseguir el poder a Egipte; però la derrota dels turcmans del khwarizmshah no la va poder aprofitar, i la caiguda de la dinastia aiubita d'Egipte es va produir de fet el [[1250]], el que va deixar la regió en mans de [[al-Nasir Yusuf ibn al-Aziz]] (1236-1260), príncep aiúbida d'Alep. Va restar a les seves mans fins el [[1260]] quan Alep i el Diyar Mudar foren conquerits pels mongols.
*R. Grousset, ''Histoire des Croisades et du royaume franc de Jerusalem''
 
{{ORDENA:Diyar Mudar}}
[[Categoria:Mesopotàmia]]
 
{{ORDENA[[en:Diyar Mudar}} <!--ORDENA generat per bot-->]]
[[Categoria:Geografia històrica de Síria]]
[[Categoria:Geografia històrica de Turquia]]
218.993

modificacions