Roscelin de Compiègne: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 10:
Roscelin va mantenir que tan sols és una forma de parlar el que ens impedeix parlar de tres persones o tres substàncies o tres Déus. Si fos d'una altra manera, i les tres persones fossin realment una sola substància, hauríem d'admetre que el Pare i l'[[Esperit Sant]] s'haurien encarnat alhora amb el Fill. Roscelin va tirar endavant la seva doctrina de forma convençuda, argumentant l'opinió favorable de Lanfranc i Anselm.
 
El [[1092]]/93, no obstant, l'[[arquebisbe de Reims]] va convocar un concili a [[Soissons]], on va condemnar la seva interpretació, i Roscelin, que va ser acusat de triteísme, va retractar-se de les doctrines que se li atribuïen, per por a l'[[excomulgacióexcomunicació]] o fins i tot la [[lapidació]], però després va retornar a les seves antigues teories. Va marxar a [[Anglaterra]], però després de fer-se impopular per criticar les doctrines d'Anselm de Canterbury, va marxar del país i va anar a Roma, on va ser ben rebut i es va reconciliar amb l'[[Església Catòlica]]. Aleshores va tornar a [[França]], va ensenyar a [[Tours]] i [[Loches]] (on va tenir [[Pere Abelard]] com a alumne), i finalment va esdevenir canonge a [[Besançon]]. Hi ha notícies d'ell fins a l'any [[1121]], on va oposar-se a les teories d'Abelard sobre la Trinitat.
Dels escrits, tan sols existeix una carta adreçada a Abelard. Hauréau presenta el seu nom en connexió amb el text: "Sententia de universalibus secundum magistrum R." ("Notices et extr. de quelques manuscr. lat.", V, Paris, 1892, 224), però això és una conjectura. Existeixen evidències dels seus textos doctrinals en Anselm, Abelard, Joan de Salisbury, i un [[epigrama]] anònim.