L'origen probablement es troba en el sud del [[Vietnam]].
És un arbre de fins 10 metres d’alçada amb la capçada molt arrodonida, tiges espinoses i fulles coriàcies i el·liptiqueslíptiques amb el peciol alat. Les flors són de color blanc els estams són més grossos que en la subespècie dolça. El fruit és en [[hesperidi]] que en la taronajataronja agre és més rugós i més gruixut i de sabor amargant.
==Conreu==
Al [[segle X]] els [[àrab|àrabs]] introduirenintroduïren el conreu del taronger agre i no va ser fins el [[segle XV]] que els genovesos van portar el taronger dolç. El conreu és molt similar al de qualsevol cítric. Es diferencia perquè és un arbre més rústec que suporta millor el fred, la calç en el terra i més resistent a plagues i malalties, especialment pel que fa a virus i fongs de les arrels. En canvi no suporta el [[virus de la tristesa]]
==Usos==
*'''Com a portampelt''': és resistent, fins a cert punt al fred, a l'[[asfíxia radical]], a la calç i a la majoria de [[fong|fongs]] i de [[virus]] excepte el de la tristesa. Quan va apareixeraparèixer el fong del terra anomenat [[Phytophtora]] es van empeltar tot tipus de cítrics sobre el taronger agre, quan el problema va passar a ser el ''virus de la tristesa'' aquest tipus de taronger només va servir per [[empeltar]] [[llimoner|llimoners]].
*'''Obtenció de derivats''': melmelades, licors com el Curaçao , olis essencials, neroli, [[tarongina]] (extreta de les flors) etc.
