cap resum d'edició
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 13:
El últims decennis omeies van veure sovint conflictes tribals i revoltes. El 734 va esclatar la gran revolta de al-Harith ibn Suraydj; en aquest moment un historiador diu que hi havia a la regió quaranta mil musulmans. El darrer governador omeia fou [[Nasr ibn Sayyar]] al-Kinani (738-748) va haver d'enfrontar al final l'aixecament de la ''dawa'' abbàssida (abans [[hashimiyya]]) centrada a Merv, sota la direcció d'[[Abu Muslim]] (que va agafar la direcció del moviment el 746). Abu Muslim fou governador de Khurasan del 748 al 755, però legalment un rebel fins a la proclamació dels [[abbàssides]] el 750. Molts khurasanians van emigrar a l'oest per entrar al servei de la nova dinastia abbàssida. Abu Djafar Abdallah (després califa [[Al-Mamun (abbàssida)|al-Mamun]]) va governar la provincial del 806 al 813 i amb el seu suport va poder accedir al poder a tot el califat contra el seu germà [[al-Amin]].
La dinastia dels [[Tahírides del Khorasan]] va exercir el poder sempre lleialment al califat del 821 al 873/876. Eren ''mawalis'' perses que s'havien arabitzat; un membre de la família havia estat secretari del [[daï]] abbàssida al Khorasan Sulayman ibn Kathir al-Khuzai. El general Tahir Dhu l-Yaminayn, que va servir molt be a al-Mamun, va rebre el 821 el govern del Khorasan i de l'Orient. La seva nissaga va defensar l'ortodòxia sunnita. Foren enderrocats per l'aventurer [[Yakub ibn al-Layth al-Saffar]] que va ocupar Nishapur
L'emirat es va desintegrar fruit dels atacs turcs al nord, de les revoltes dels generals i finalment dels atacs turcs del sud.
Línia 108:
* [[Kalandariyya]].
==
{{referències}}
==Bibliografia==
|