Llengua minoritària: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 1:
Llengua minoritària és un terme d’ús comú que designa, amb un sentit general, llengües considerades com a menors, ja sigui per la seva extensió geogràfica o demogràfica.
==Significat usual==
Etimològicament, l’adjectiu minoritari vol dir ‘que pertany a la minoria’, i és aquest sentit el que caracteritza a aquestes llengües, parlades per minories dins d’estats que tenen altra o altres llengües com a oficials. L’expressió, donsdoncs, és usada gairebé en exclusivitat per referir-se a llengües que pateixen una situació de [[Llengües minoritzades|minorització]].
L’ús d’aquell terme, però, comporta sovint una percepció discriminatòria cap a aquestes llengües, tingudes per codis imperfectes, eminentment orals, d’escassa o nul•la tradició escrita i/o inhàbils per a cobrir tots els àmbits d’ús d’una llengua, a diferència de les que sí tindrien aquelles característiques. Aquest caràcter discriminatori i pejoratiu fa que l’expressió sigui d’ús declinant dins la doctrina sociolingüística.
 
Línia 12:
Aquest caràcter subjectiu fa que la doctrina sociolingüística rebutgi majoritàriament el seu ús, ja que no s’ha pogut establir un patró empíric que estableixi els criteris de diferenciació entre llengües majoritàries i minoritàries. Tot i que usualment se n’han utilitzat de diversos, tots aquests s’han revelat inexactes, així:
 
* Tot sovint s’ha volgut diferenciar entre llengua majoritària i minoritària en raó del nombre de parlants. A banda el fet que ningú ha establert el límit numèric entre totes dues categories, el català amb prop de deu milions d’usuarisde parlants, és considerada llengua minoritària, mentre que l’[[estonià]], amb poc més d’un milió, no ho seria pas.
* Un altre criteri esgrimit és el de la tradició escrita. Tanmateix, el català gaudeix d’un amplíssim conreu literari, ja des de l’Edat Mitjana, cosa que no sembla deslliurar-lo de l’adjectiu minoritari, mentre que el [[finès]], idioma mai catalogat com a tal, té una sola obra escrita abans de la segona meitat del segle XIX.
{{cita|La llengua escrita no afegeix cap qualitat intrínseca a la llengua, i mal ens pot servir com a exemple de la desigualtat lingüística.|<ref>[JUNYENT, Ma -Carme Les llengües del món (pàg. 90) Barcelona: Editorial Empúries, 1989.]</ref>}}
* Un element clàssic de distinció entre llengües majoritàries i minoritàries és el caràcter o no de llengua oficial estatal. A banda que no sembla haver-hi ha relació causal entre un fet i altre, tampoc el caràcter minoritari o no dependria d’aquell tracte legal. L’[[gaèlic irlandès|irlandès]] és llengua pròpia i cooficial de la República d’Irlanda i, malgrat això, hom la considera minoritària. Inversament, el [[feroès]] no és llengua oficial de cap estat però es troba plenament normalitzada a les Illes Fèroe.
 
==Propostes alternatives==