Llengua minoritària: diferència entre les revisions

* Tot sovint s’ha volgut diferenciar entre llengua majoritària i minoritària en raó del nombre de parlants. A banda el fet que ningú ha establert el límit numèric entre totes dues categories, el català amb prop de deu milions de parlants, és considerada llengua minoritària, mentre que l’[[estonià]], amb poc més d’un milió, no ho seria pas.

* Un altre criteri esgrimit és el de la tradició escrita. Tanmateix, el català gaudeix d’un amplíssim conreu literari, ja des de l’Edat Mitjana, cosa que no sembla deslliurar-lo de l’adjectiu minoritari, mentre que el [[finès]], idioma mai catalogat com a tal, té una sola obra escrita abans de la segona meitat del segle XIX.

* Un element clàssic de distinció entre llengües majoritàries i minoritàries és el caràcter o no de llengua oficial estatal. A banda que no hi ha relació causal entre un fet i altre, tampoc el caràcter minoritari dependria d’aquell tracte legal. L’[[gaèlic irlandès|irlandès]] és llengua pròpia i cooficial de la República d’Irlanda i, malgrat això, hom la considera minoritària. Inversament, el [[feroès]] no és llengua oficial de cap estat però es troba plenament normalitzada a les Illes Fèroe.

 

==Notes==

1 TUSON, Jesús Mal de llengües (pàg. 26) Barcelona: Grup Editorial 62, 1988.

 

==Referències==