Jaume Cascalls: diferència entre les revisions

Va començar a treballar el [[1349]] amb el mestre [[Aloi de Montbrai]]en l'obra a la que va dedicar la major part de la seva son els sepulcres del panteó reial de [[Monestir de Poblet|Poblet]], que es va allargar molt a causa dels constants canvis que hi introduïa el rey [[Pere III el Cerimoniós]]. La influència del mestre Aloi en Cascalls és enorme, fins al punt de comportar un problema de difícil solució establir quines obres pertanyen a Aloi o be a Cascalls.

En Cascalls quan fou nomenat mestre d'obres de [[la Seu Vella|catedral de Lleida]] ([[1360]]) abandonà els panteons de Poblet a mitja construcció . Per al [[monestir de Ripoll]] féu algunes figures d'[[Alabastre (mineral)|alabastre]] policromat i tambe per a la [[catedral de Girona]], entre les quals destaca el cèlebre ''Sant Carlemany'' d'aquesta última, una figura reial que reprodueix el retrat del rei [[Pere el Cerimoniós]] i que fou objecte de culte a l'altar de la capella dels Sants Màrtirs des que el bisbe [[Arnau de Mont-rodon]] instituí el culte a sant Carlemany l'any [[1345]].

Passà a treballar a la [[seu de Tarragona|catedral de Tarragona]],durant la dècada de [[1370]] però va haver de tornar a [[Monestir de Poblet|Poblet]] quan el rei el va amenaçar amb confiscar-li tots els sèus béns i utilitzar-los per contractar un altre mestre d'obra. Davant d'això, Cascalls va deixar aturats dos [[Oratori (edifici)|oratoris]] que va haver de anar a acabar anys després mentre treballava a Tarragona.Des de [[1373]] s'afanyà a acabar la sepultura del rei [[Pere el Cerimoniós|Pere III]] i les parts essencials de totes les altres tombes.