Joan Miró. L'escala de l'evasió: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot insereix {{ORDENA:Joan Miro. L'Escala De L'Evasio}} |
m més refs |
||
Línia 1:
[[File:Joan Miró. L'escala de l'evasió- cartell entrada.jpg|thumb|Cartell a l'entrada de la Fundació, on es pot veure l'obra ''[[Natura morta del sabatot]]'']]
[[File:Miró-L'escala de l'evasió. Entrada a l'exposició.jpg|thumb|Cartell d'entrada a l'exposició]]
«'''Joan Miró. L'escala de l'evasió'''» va ser una exposició organitzada per la [[Fundació Joan Miró]] en col·laboració amb la [[Tate]] Modern de [[Londres]] que va tenir lloc a la seu de la Fundació Joan Miró ([[Parc de Montjuïc]], [[Barcelona]]) entre el [[16 d'octubre]] de 2011 i el [[18 de març]] de 2012. Aquesta exposició temporal va reunir més de 170 obres —pintures, escultures i obra damunt paper— de [[Joan Miró]], provinents de col·leccions públiques i privades d'arreu del món. L'exposició fou patrocinada per la [[Generalitat de Catalunya]], l'[[Ajuntament de Barcelona]] i la ''Fundación [[BBVA]]''. Va tancar amb 236.067 visitants.<ref>{{cita notícia |cognoms=ARA Barcelona |títol=L'exposició 'Miró. L'escala de l'evasió' tanca amb 236.067 visitants |url=http://www.ara.cat/cultura/Lexposicio-Miro-Lescala-levasio-visitants_0_666533484.html |agencia=[[Diari Ara]] |data=19 de març de 2012 |dataaccés=19 de març de 2012}}</ref><ref name="diariara2013">{{Citar publicació | cognom =Ribas Tur| nom =Antoni | enllaçautor = | article =Goya, Miró i Delacroix, les exposicions més visitades del 2012 |url= | publicació = [[Diari Ara]] | lloc = Barcelona | exemplar = | data = /02/2013 | pàgines = p. |issn = 2014-010X}}</ref>
La mostra va posar de manifest el compromís de l'artista amb el seu temps i el seu país. Va ser una de les exposicions retrospectives sobre l'artista català més importants des de que es va celebrar el seu centenari l'any [[1993]]. L'exposició analitzava que Miró va viure uns temps turbulents i no va ser immune als seus efectes. Malgrat el seu instint per allunyar-se'n, ell mateix admetia que «no hi ha cap torre d'[[ivori]]» i que «"l'escala de l'evasió" ha d'estar ben arrelada en la realitat per conduir a la creativitat».
| |||