Front Popular d'Estònia: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot posa l'article correcte a l'URSS
Línia 4:
L'1 i 2 d'abril del [[1988]] sis organitzacions d’artistes que reclamaven liberalització política i autonomia econòmica es juntaren amb joves reformadors comunistes i opositors moderats per presentar un programa d’acció política, però no es constituiria com a partit fins el 13 d'abril. Entre els fundadors hi havia l’arquitecte Ignar Fjuk, la filòsofa Klara Hallak, el sociòleg Igor Gryazin, el membre de l'EMS [[Siim Kallas]], l'historiador [[Edgar Saavisaar]], qui dirigia el programa de televisió ''Mõtleme veel'' de suport a les reformes, l'enginyer Rein Taame, el geògraf [[Andres Tarand]], el químic Mart Tarmak, [[Marju Lauristin]] i [[Mati Hint]]. El seu programa va incloure l’extensió arreu d’Estònia dels drets econòmics i polítics, aturar el flux d’immigrants, rehabilitar les víctimes de l'e[[stalin]]isme, independència cultural i recuperar els símbols tradicionals estonians.
 
L'[[11 de setembre]] de [[1988]] organitzarà una manifestació on hi participaran 300.000 persones. L'u d'octubre es formalitzarà com a grup polític i nomenarà president el veterinari i membre de l'[[Acadèmia de Ciències d'Estònia]] [[Arnold Rüütel]]. A les primeres [[eleccions al Soviet Suprem de la l'URSS de 1989]] obtindrà 15 dels 36 escons que corresponien a Estònia, uns altres dos corresponien als ecologistes Toomas Frey i Juhar Aar, i la resta al [[Partit Comunista d'Estònia]], majoritàriament als candidats reformistes.
 
El [[23 d'agost]] del [[1989]] es va fer una [[Via Bàltica|cadena humana]] de 600 kilòmetres que unia [[Tallinn]], [[Riga]] i [[Vilnius]] per celebrar el 50è Aniversari del [[Pacte Molotov-Ribbentrop]] i reclamar la independència dels països bàltics, amb una participació massiva. Això provocaria que el [[24 de desembre]] del 1989 el Congrés de Diputats de la l'[[URSS]] declarés nul i sense efectes els protocols secrets del Pacte Molotov-Ribbentrop.
 
El [[2 de febrer]] del 1990 va convocar una manifestació a Tallinn per commemorar el 70è Aniversari del [[Tractat de Tartu]], pel qual la l'URSS reconeixia la independència estoniana. L'11 de març va convocar el [[Congrés d'Estònia de 1990|Congrés d'Estònia]], que havia de preparar el procés per tal d'assolir constitucionalment la independència d'[[Estònia]], i el [[18 de març]] va guanyar les [[eleccions al Soviet Suprem d'Estònia de 1990]], cosa que li va permetre dirigir el procés estonià vers la independència.
 
=== Procés cap a la independència ===
Línia 23:
* Carlos Taibo (1999) ''Las transiciones en Europa Central y Orienta''l La Catarata , Madrid
* [[Charles Urjewicz]] ''El espacio postsoviètico: los estados bálticos'' a ANUARIO [[CIDOB]] 1994. Barcelona.
* [[Charles Urjewicz]] ''De la l'URSS a la CEI'' a Anuario [[CIDOB]] 1991. Barcelona.
* [[Charles Urjewicz]] ''El resurgir de los nacionalismos en la Unión Soviética y en la Europa del Este'' a Anuario CIDOB 1990, Barcelona
* [[Charles Urjewicz]] ''Evolución de la antigua Unión Soviética'' a Anuario CIDOB 1996.Barcelona