|
== Cristianisme ==
[[Fitxer:Bloch-SermonOnTheMount.jpg|richt|thumb|Jesús durant ''El sermó de la Muntanya'', per [[Carl Heinrich Bloch]] (pintura del segle XIX).]]
El [[cristianisme]] considera que [[Jesús de Natzaret|Jesucrist]] o Jesucrist és l'autènticel '''messies''' anunciat, a més del fill[[Fill de [[Jehovà|Déu]]. La paraula "Crist[[crist]]" ve del [[Grec antic|grec]] Χριστος, ''Khristoskhristos'', traducció literal de [[Crist|messies]]. Com a prova del seu destí messiànic, els cristians presenten el compliment de les profecies de l'[[Antic Testament]] en la persona de [[Jesús de Natzaret|Jesús]], els miracles, prodigis, la passió, mort , [[resurrecció]] i posterior ascensió al [[paradís|cel]].
== Judaisme ==
En el [[judaisme]], la creença en el messies es fonamentà en la revelació de Déu, feta a través de la [[Pentateuc|Torà]] o Llei de Déu. Aquesta prengué força durant el [[captiveri Babiloni]].
Ja el profeta [[Isaïes (profeta)|Isaïes]] havia parlat d'un misteriós personatge, que naixeria d'una verge, com consta:«''Doncs el Senyor mateix us donarà un senyal: una donçelladonzella [[Maria, mare de Jesús|verge]] esta en cinta i donarà a llum un fill, al qui posaran per nom [[Emmanuel (Bíblia)|Emmanuel]]''»(Isaïes 7,14).
La idea d'un messies diví no apareix fins l'arribada del cristianisme, els jueus del [[segle I]] creien que seria un rei ungit que portaria la pau i restabliria l'estat d'[[Israel]]. Pels jueus actuals, cap dels '''messies''' apareguts al llarg dels segles són autèntics, perquè no compleixen amb els requisits de les [[profecia|profecies]].
{{VT|El Judaisme i Jesús}}
=== Messies del [[segle I]] i [[segle II]] a Judea ===
En el primer segle, durant l'ocupació romana a [[Galilea]] i [[Judea]] sorgiren nombrosos personatges messiànics que predicaven la imminent arribada d'un nou [[Monarquia|Regne]].
'''Messies teocràtics:'''
* [[Simó bar Kokhba]] Segona revolta ''(anys 132-135)''
[[Flavi Josep]] historiador i testimoni de l'època, els qualifica com: a «Impostorsimpostors i homes astuts que convencien la gent de seguir-los al desert. Deien que els mostrarien prodigis i signes evidents, els quals tindrien lloc d'acord amb la providència de Déu.» <ref name="Armand">[[Armand Puig i Tàrrech]] - ''Jesús un perfil biogràfic'',129</ref>
[[Armand Puig i Tàrrech|Armand Puig]], referint-se als '''messies''' dels anys quaranta fins la destrucció de Jerusalem, explica: «La gent senzilla, les classes més populars, esperen amb delit un esdeveniment definitiu que posi fi a les desigualtats socials i a la situació d'injustícia en què viuen, atiada per la ineptitud i la corrupció de les mateixes autoritats romanes: l'alliberament diví ha de suposar l'acabament sobtat de tots els seus mals. La febre profètica, indici de la desesperança de molts, no es va estroncar ni en els darrers dies del setge de Jerusalem, quan, mentre el temple ja cremava, alguns esperaran un senyal del cel que els porti l'alliberament tan anhelat.» <ref name="Armand"/>
== Vegeu també ==
| 