Via d'administració: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot substitueix 'cel[^·]lular' per 'cel·lular' |
Cap resum de modificació |
||
Línia 3:
==Via oral ==
[[Fitxer:Kratom Pills.jpg|thumb|Càpsules per a ser ingerides per via oral]]
==== Oral ====
La major part dels fàrmacs administrats via oral busquen una acció sistèmica, després d'un procés previ d'absorció entèrica. En l'absorció oral intervenen factors dependents de l'individu i altres dependents dels fàrmacs que influiran en la major o menor eficàcia del fàrmac administrat. Així mateix, la via oral és motiu freqüent d'[[interacció farmacològica|interaccions farmacològiques]], article que s'aconsella consultar per conèixer la importància de factors com el pH, prenent o no aliments, tipus d'aquests, velocitat del trànsit intestinal, o molts altres que poden influir en l'absorció d'un fàrmac.
La via oral constitueix la via més utilitzada d'administració de fàrmacs, subdividint-se al seu torn, en formes líquides i formes sòlides.
'''A. Formes orals líquides'''.
No plantegen problemes de disgregació o de dissolució al tub digestiu, la qual cosa condiciona una acció terapèutica més ràpida. Al contrari no estan protegides, en cas de reactivitat, davant els sucs digestius. Resulten d'elecció particularment usada en nens.
Els líquids per a administració oral són habitualment solucions, emulsions o suspensions que contenen un o més principis actius dissolts en un vehicle apropiat. Els vehicles poden ser:
* '''Aquosos''': serveixen per a dissoldre principis actius hidrosolubles. Els més comuns són els xarops (que contenen una alta concentració de sucre, fins i tot un 64% en pes).
* '''Mucílags''': líquids viscosos resultants de la dispersió de substàncies gomoses (goma aràbiga, tragacant, agar, metilcel·lulosa) en aigua. S'usen, sobretot, per preparar suspensions i emulsions.
* '''Hidroalcohólics''': els elixirs són solucions hidroalcohóliques (25% alcohol) edulcorades utilitzades per dissoldre substàncies solubles en aigua i alcohol.
Aquestes formes líquides poden contenir també substàncies auxiliars per a la conservació, estabilitat o el camuflament del sabor del preparat farmacèutic (conservants, antimicrobians, antioxidants, tampons, solubilitzants, estabilitzants, aromatitzants, edulcorants i colorants autoritzats).
Les formes farmacèutiques líquides per a administració oral més usuals són:
=====
Són solucions en les quals el principi actiu està concentrat.
=====
Forma farmacèutica que consisteix en una solució aquosa amb alta concentració de carbohidrats tals com la sacarosa, el sorbitol, la dextrosa, etc.; de consistència viscosa, en la qual es troba dissolt el o els principis actius i additius.<ref name="Cofipris">Cofepris.''Glossari de Presentacions Farmacèutiques'' 2006. Disponible a [http://www.quiminet.com.mx/ar0/ar_%2520% 257Bc%258 F%25Fb%257 F%251E9.htm]. Consultat el 12 d'octubre de 2008</ref>
===== [[Tisana|Tisanes]] =====
Les tisanes són infusions amb baixa concentració de principis actius.
===== [[Elixir]]s =====
[[Fitxer:AntiBiliousBitters.jpg|thumb|250 px|Elixirs de principis de segle.]]
Forma farmacèutica que consisteix en una solució hidroalcohòlica, que conté el o els principis actius i additius; conté generalment substàncies per donar saber, així com aromatitzants. El contingut d'alcohol pot ser del 5 al 18 per cent.<ref name="Cofipris" />
; [[Suspensió (mescla)|Suspensions]]: Són barreges heterogènies formades per un sòlid en pols (solut) o petites partícules no solubles (fase dispersa) que es dispersen en un medi líquid (dispersant). Sòlid en líquid que no és soluble en aquest.
; Suspensió extemporània: Aquella que, per la seva poca estabilitat, es prepara en el moment de ser administrada.
;Vials bevibles:
[[Fitxer:FlattenedRoundPills.jpg|thumb|Comprimits.]]
;Formes orals sòlides: Les formes sòlides, presenten una major estabilitat química a causa de l'absència d'aigua, el que els confereix temps de reposició més llargs. A més, aquestes formes galèniques permeten resoldre possibles problemes d'incompatibilitats, emmascarar sabors desagradables i fins i tot regular l'alliberament dels principis actius.
Les formes farmacèutiques sòlides més freqüents per a administració oral són:
; [[Comprimit]]s: Formes farmacèutiques sòlides que contenen, en cada unitat, un o diversos principis actius. S'obtenen aglomerant-se, per compressió, un volum constant de partícules. S'administren generalment per deglució, encara que es poden donar altres possibilitats.
;Càpsules : Les [[Càpsula (fàrmac)|càpsules]] són preparacions de consistència sòlida formades per un receptacle dur o tou, de forma i capacitat variable, que contenen una unitat posològica de medicament. Aquest contingut pot ser de consistència sòlida, líquida o pastosa i estar constituït per un o més principis actius, acompanyats o no d'excipients. El receptacle es desfarà per l'acció dels sucs gàstrics o entèrics, segons la formulació, alliberant llavors el principi actiu.
;Granulats: Agregats de partícules en pols que inclouen principis actius, sucres i coadjuvants diversos. Es presenten en forma de petits grans de grossor uniforme, forma irregular i més o menys porositat. Existeixen granulats de diferents tipus: efervescents, recoberts, gastroresistents i d'alliberament modificat.
;Segells: Són càpsules amb un receptacle de midó. Pràcticament, han estat desplaçats per les càpsules dures.
; [[Píndoles]] : Preparacions sòlides i esfèriques, destinades a ser deglutides íntegrament. Cada unitat conté un o més principis actius interposats en una massa plàstica. Es troben en franc desús havent estat desplaçades pels comprimits i càpsules.
; [[Pastilla|Pastilles]] : Són pastilles per a desfer-se a la cavitat bucal. Es diferencien de les píndoles per la mida i dels comprimits per la tècnica d'elaboració. Els seus constituents principals són la sacarosa, un aglutinant i un o més principis actius.
; [[Pastilla oficinal|Pastilles oficinals]] o [[trocisc]]os:
Presenten una consistència semi-sòlida i estan constituïdes primordialment pels principis actius i goma aràbiga com a aglutinant. Solen recobrir-se, per a la seva millor conservació, amb parafina o sucre en pols (gebrat). S'empren per a la vehiculització d'antitussígens i antisèptics pulmonars.
; [[Liofilització|Liofilitzats]] :
Són preparacions farmacèutiques que es condicionen en forma de dosis unitàries i es liofilitzen a continuació. Són formes molt poroses i hidròfiles i fàcilment dispersables en aigua.
;Sublingual :
Una forma especial d'administració oral és la '''via sublingual'''. En aquesta via normalment, s'utilitzen comprimits que es dissolen sota de la llengua absorbint-se directament. Té l'inconvenient de ser exclusivament permeable al pas de substàncies no iòniques, molt liposolubles. Això fa que només puguin administrar-se per aquesta via fàrmacs de gran potència terapèutica com la [[nitroglicerina]] o l'[[isosorbide]].
S'utilitza per aconseguir una acció terapèutica ràpida o per a fàrmacs que tinguin un alt grau de metabolització hepàtica, es degradin pel suc gàstric o no siguin absorbits per via oral. No obstant això també es troben al mercat presentacions per comoditat de l'usuari. (Vegi's la formulació Flas a l'epígraf d'innovacions galèniques).
====
La biodisponibilitat d'un fàrmac administrat [[via d'administració|via parenteral]] depèn de les seves característiques fisicoquímiques, de la forma farmacèutica i de les característiques anatomofisiològiques de la zona d'injecció:
;Via intravenosa : Proporciona un efecte ràpid del fàrmac i una dosificació precisa, sense problemes de biodisponibilitat. Pot presentar, no obstant això, greus inconvenients, com l'aparició de tromboflebitis, així com problemes d'incompatibilitats entre dos principis actius administrats conjuntament en la mateixa via. Té l'inconvenient que no permet l'administració de preparats oliosos a causa de la possibilitat d'originar una [[embòlia grassa]]. Tampoc no podran usar-se productes que continguin components capaços de precipitar-se algun component sanguini o hemolitzar els eritròcits.
;Via intraarterial : Utilitzada en el tractament quimioteràpic de determinats càncers; permet obtenir una màxima concentració del fàrmac a la zona tumoral, amb uns mínims efectes sistèmics.
;Via intramuscular : S'utilitza per a fàrmacs no absorbibles per via oral o davant de la impossibilitat d'administració del fàrmac al pacient per una altra via ja que admet el ser utilitzada per a substàncies irritants. Nombrosos factors influiran en la biodisponibilitat del fàrmac per via IM (vascularització de la zona d'injecció, grau d'ionització i liposolubilitat del fàrmac, volum d'injecció, etc.). Aquesta via és molt utilitzada per a l'administració de preparats d'absorció lenta i prolongada (preparats "depot").
;Via subcutània : De característiques similars a l'anterior però en ser la pell una zona menys vascularitzada, la velocitat d'absorció és molt menor. Tanmateix, l'esmentada velocitat pot ser incrementada o disminuïda per diferents mitjans. No pot utilitzar-se per a substàncies irritants ja que podria produir necrosi del teixit.
;Altres vies parenterals : D'ús menys freqüent són l'[[intradèrmica]], l'[[intraaracnoïdal]] o [[intratecal]], [[epidural]], [[intradural]], [[intraossi]], [[intraarticular]], [[peritoneal]], o l'[[intracardíaca]]. Els preparats per a administració parenteral són formulacions estèrils destinades a ser injectades o implantades al cos humà. Per via parenteral és possible l'alliberament retardat o prolongat dels principis actius a partir del punt d'injecció. Això es pot aconseguir realitzant diverses manipulacions galèniques. Una d'elles consisteix en substituir una solució aquosa per una oliosa, en el cas del qual el principi actiu sigui liposoluble. El mètode més clàssic consisteix a injectar derivats poc hidrosolubles del principi actiu, en forma de suspensions amorfes o cristal·lines (pàg. i., preparacions retard d'insulina). A vegades, el principi actiu pot adsorbir-se també sobre un suport inert des del qual serà alliberat, o bé fixar-se en forma de microcàpsules, o incorporar-se en liposomes.
:A continuació s'enumeren cinc de les més representatives:
:'''Preparacions injectables'''. Són preparacions del principi actiu dissolt ([[solució]]), emulsionat ([[emulsió]]) o dispers ([[dispersió col·loïdal]]) en aigua o en un líquid no aquós apropiat.
:'''Preparacions per diluir prèviament a l'administració parenteral'''. Solucions concentrades i estèrils destinades a ser injectades o administrades per [[perfusió]] després de ser diluïdes en un líquid apropiat abans de la seva administració.
:'''Preparacions injectables per a perfusió'''. Son solucions aquoses o emulsions de fase externa aquosa, exemptes de pirògens, estèrils i, en la mesura possible, isotòniques respecte a la sang.
:'''Pols per a preparacions injectables extemporànies'''. Substàncies sòlides estèrils, dosificades i condicionades en recipients definits que, ràpidament després d'agitació, en presència d'un volum prescrit de líquid estèril apropiat, donen lloc a solucions pràcticament límpides, exemptes de partícules, o bé a suspensions uniformes.
:'''Implants o ''pellet'''''. Petits comprimits estèrils de forma i mida adequades que garanteixen l'alliberament del principi actiu al llarg d'un temps prolongat.
==== Rectal ====
; [[Supositori]]s: Són preparats de consistència sòlida i forma cònica i arrodonida en un extrem. Tenen una longitud de 3-4 cm i un pes d'entre 1-3 g. Cada unitat inclou un o diversos principis actius, incorporats en un excipient que no ha de ser irritant, el qual ha de tenir un punt de fusió inferior a 37 °C. Els excipients dels supositoris poden ser: Liposolubles, els més utilitzats; entre ells es troben el llard de cacau, els glicèrids semisintètics i els olis polioxietilenats saturats; o '''Hidrosolubles''': [[polietilenglicol]]s (Peg).
;Càpsules rectals :
;Solucions i dispersions rectals: [[Ènema|Ènemes]] Són formes galèniques líquides, de composició variable, destinades a ser administrada per via rectal, emprant per a això dispositius especials. Poden tenir per objectiu la vehiculització d'un principi actiu (''ènemes medicamentosos''), el buidatge de l'ampolla rectal (ènemes evacuants) o en administrar una substància radi-opaca per a la realització d'estudis radiològics (''ènemes opacs'') .
;Pomades rectals: La via rectal pot utilitzar-se per aconseguir efectes locals o sistèmics. En aquest últim cas, només s'ha de considerar com una alternativa a la via oral quan aquesta no pugui utilitzar-se, ja que l'absorció pel recte és irregular, incompleta i a més molts fàrmacs produeixen irritació de la mucosa rectal. Un dels pocs exemples en els quals aquesta forma farmacèutica té una indicació preferent és el tractament de les crisis convulsives en nens petits (diacepam). També existeixen pomades rectals per al tractament de les [[hemorroide]]s externes.
==== Tòpica ====
La via tòpica utilitza la pell i les mucoses per a l'administració de fàrmac. Així doncs, això inclou mucosa ocular i genital. La mucosa oral ja ha estat vista dins de l'epígraf de la via oral.
La característica d'aquesta via és que es busca fonamentalment l'efecte a nivell local, no interessant l'absorció dels principis actius. Els excipients fonamentals per a les formulacions galèniques d'ús tòpic són tres: líquids, pols i greixos. Aquests poden combinar-se entre si de nombroses formes per adaptar-se a les característiques del lloc on s'aplicaran, d'allà la varietat de formes galèniques per a ús tòpic.<ref name="Dulanto">Dulanto, F. ''Dermatologia mèdic-quirúrgica.'' Volum II. Cap. 53. 1.341 pp. Ed. Anel s.a. Granada. 1.982 Isbn 84-85622-18-9</ref>
<center>
{| border=1 cellspacing=1 cellpadding=5
|style="background:Cornsilk; color:Black"|<center> '''Pols'''</center>
| <center> '''Loció agitable'''</center>
<center> ''(Líquid + Pols)'' </center>
|style="background:Cornsilk; color:Black"|< center>'''Líquid'''</center>
|-
|
|< center>'''Pasta a l'aigua''' </center>
<center> ''(Líquid+Pols+Grassa)'' </center>
|
|-
|'''Pasta'''
''(Grassa+Pols)''
|style="background:Cornsilk; color:Black"|<center> '''Greix'''</center>
|'''Crema'''
''(Grassa+Líquid)''
|-
|colspan=3| Taula de tres entrades, amb les possibles combinacions entre Grasas, líquids i pols.<ref name="Dulanto" />
|-
|}
</center>
;Banys : Consisteixen en la immersió de tot o part del cos en una solució aquosa a què s'afegeixen determinats productes. Els més utilitzats són els ''banys col·loïdals'', que tant tebis com calents actuen com a sedants i antipruriginosos. En la seva preparació es barreja una tassa de midó en un litre d'aigua i posteriorment aquesta preparació és feta a l'aigua del bany. Als [[banys oliosos]] se substitueix el midó per olis fàcilment dispersables, produint una suspensió homogènia. Actualment s'utilitzen sobretot els banys de sals, potenciats pel món de la cosmètica.
; [[Loció|Locions]] : També conegudes en dermatologia com '''cures humides obertes''' són molt útils en inflamacions superficials com l'èczema. Es col·loquen compreses amarades a certs líquids a les zones secretants i es canvien cada 5-10 minuts, o bé s'afegeix de forma periòdica líquid, de tal manera que s'eviti la dessecació per efecte de la calor de la pell. Això se sol mantenir durant 2 hores tres vegades al dia. L'objectiu és el refredament que aconsegueix l'evaporació del líquid, que actua com a antiinflamatori. A més tenen propietats antipruriginoses i vasoconstrictores. Mai no irriten i no tenen riscos en el seu ús. Els líquids utilitzats poden ser el [[sèrum fisiològic]], [[etanol]] al 10%, el [[permanganat de potassi]] al 0,01% o la [[solució de Burow]], composta per aigua, subacetat de plom i sulfat alumínico potàsic. Una loció clàssica de la farmacopea espanyola seria l'[[Aigua de Dalibour]], composta per una solució hidroalcohólica a l'1% i sulfat de coure, sulfat de zenc i càmfora i indicada en el tractament de l'impetigen, dermatitis sobreinfectades i dermatosis exsudatives.<Ref>http://www.agemed.es/profHumana/farmacopea/docs/agua-alibour.pdf</ref>
;Tocs o pincelacions :
Se solen utilitzar per a descostrar ferides o lesions dèrmiques. S'utilitza l'etanol al 10% a què se li pot afegir glicerina al 5% . L'etanol pot causar coïssor, per la qual cosa es desaconsella en regió genital i cara. Una forma especial serien les ''pinzellacions secants'' de la farmacopea alemanya, que són en realitat '''locions agitables''', constituïdes a parts iguals en pes de pols i liquido, encara que són una mica més cosmètiques amb una proporció una mica inferior de pols. A aquestes locions se'ls pot afegir principos actius en forma de líquid o de pols. Les indicacions són les mateixes que les de les pols (veure després), ja que en realitat el que es busca és el dipòsit d'aquests sobre la pell en evaporar-se el líquid de la formulació.<ref name="Dulanto"/>
;Pintures :
Són preparacions líquides, acolorides (d'on el seu nom), resultat de la barreja d'hidroalcoholes amb drogues seques a temperatura ambient. Les seves propietats depenen del fàrmac afegit, encara que en lineas generals són antisèptiques i antipruriginoses. El més habitual sol ser l'ús de solucions d'etanol, èter o cloroform amb productes com el mentol, fenol, fucsina, eosina, violeta de genciana o brees. Si en reeixuguen massa es pot afegir oli de ricí a l'1% . Se solen administrar una vegada al dia i es retiren les restes l'endemà abans de la nova aplicació.
; [[Liniment]]s: Forma farmacèutica que consisteix en una presentació líquida, solució o emulsió que conté el o els principis actius i additius el vehicle dels quals és aquós, alcohòlic o oliós, i s'aplica exteriorment en friccions.
;Pólvores : Les pólvores s'obtenen per divisió successiva de productes sòlids i secs fins a partícules homogènies de mida variable. Després de la seva fabricació són passats per tamisos que oscil·len entre els 0.1 mm d'obertura de l'enreixat (pols molt fines) fins a 1 mm. (pols gruixudes). Aplicats sobre la pell formen una capa finíssima de propietats refrescants, vasoconstrictores, antiinflamatòries i antipruriginoses. També protegeixen del frec entre superfícies (plecs) i exerceixen protecció mecànica. Els més famosos són els ''pols de talc'', que en dermatologia es poden associar a altres substàncies com el rovell de zenc. També es compta amb pols d'origen vegetal ([[midó]], [[licopodiàcia|licopodio)]], i en la indústria cosmètica s'han utilitzat àmpliament afegint pigments inócuos, del tipus del cinabri, eosina, bentonita, rovell de ferro o ictiol per a pells fosques. Encara que es poden fabricar pols directament amb les pròpies substàncies actives, no és això el més recomanable, sent millor la seva incorporació a les pols inertes citades anteriorment. Així, es poden afegir substàncies del tipus de les sulfamides, fungicides (ciclopirox olamina, miconazol), anhidróticos (clorur d'alumini), etc. Com a inconvenient important té el que no s'han d'utilitzar davant de presència de secrecions, doncs la barreja amb el traspuat o la pus forma una espècie de ciment que afavoreix la infecció, és irritant i dificulta la cicatrització.<Ref>Sarkany, I ''T. St. John ´ segon Hospital Dermatol. Soc.'', 59,241,1.973</ref> És especialment desaconsellable l'estesa utilització de pols associades a productes antipruriginosos en la varicel·la, on poden deixar cicatrius més intenses de l'habitual o la utilització de pols de bor i àcid salicílic, molt estesos per part de la indústria farmacèutica i d'efectes no demostrats.<Ref> Korting, G.W. ''Manual de Dermatologia'' Ed. Científic-Mèdica Barcelona 1986 28 pp Isbn 84-224-0813-9</ref>
;Pastes: Estan compostes per pols i grasses a parts iguals, encara que si són massa espesses es pot reduir la part corresponent a les pols, augmentant la quantitat corresponent de greix. En línies generals les pastes són secants, però mantenen la pell suau i plegable, protegint de traumes mecànics i permetent la transpiració. Estan indicades en processos secs (dermatitis cròniques) o molt poc secretantes i en la prevenció de les úlceres de decúbit, pel seu efecte protector. Poden incorporar principis actius tant en forma líquida com a sòlida. Els seus contraindicacións principals són les lesions secretants, infeccions i regions piloses. S'apliquen estenent-les amb una espàtula de fusta i es retiren amb oli d'oliva o vaselina líquida. En lloc de greixos sòlids es poden usar olis, donant lloc a '''pastes olioses'''. Si a una pasta se li afegeixen líquids (aigua), ens trobem davant de la '''pasta aquosa''' o '''pasta refrescant'''.
; Pomades o [[pomada (farmàcia)|ungüents]]: Són greixos o substàncies de semblants característiques que presentin aspecte semisòlid a 25 & nbsp;°C. És aquesta propietat física el que realment les defineix ja que la composició química és enormement variada.<ref name="Dulanto" /> El terme pomada és habitualment usat en la literatura hispànica, mentre que el terme ungüent és d'ús preferent en l'àmbit anglosaxó, encara que per efecte de la preponderància científica, aquest es va estenent com a forma principal d'ús. Entre no entesos s'aplica el terme pomada a qualsevol presentació sòlida d'aplicació a la pell, sigui crema, gel o pomada, de la mateixa forma que anomenen pastilla a la majoria de les formes galèniques d'administració oral. Les seves indicacions són àmplies: milloren la pell seca i clivellada, són excel·lents per retirar crostes o escames i són mitjanament tolerades en zones piloses. Admeten multitud de principis actius bé en solució, els principis actius liposolubles, bé en forma de pols o en dispersió col·loïdal per als insolubles en greixos. La seva contraindicació més important són els processos inflamatoris aguts, tant més contraindicada quant més humit sigui el procés.
; [[Emulsió|Emulsions]]: Una emulsió és una barreja més o menys homogènia de dos liquids immiscibles. Un líquid (la fase dispersa) és dispersat en un altre (la fase contínua o fase dispersant). Moltes emulsions són emulsions d'oli i aigua.
; [[Gel (col·loide)|Gels]]: Respecte als anteriors és de creació molt posterior. Són emulsions semisòlides de polímers orgànics ([[metilcel·lulosa]], [[agar-agar]], [[gelatina]], [[propilenglicol]], [[galat de propil]], [[EDTA]], [[carboxipolímer)]] en un líquid (aigua).<ref name=Leppard " >Leppard, B. Ashton, R. ''Tractament en Dermatologia''. Radcliffe Medical Press. Oxford. 1994. 5 pp Isbn 1-85775-003-9</ref>Se sol afegir hidròxid sòdic o àcid clorhídric per ajustar el pH. Són, doncs, bases incolores, clares, no grasses, miscibles amb aigua. Es poden considerar com un sistema col·loïdal on la fase contínua és sòlida i la dispersa és líquida. En aquesta fase líquida pot incorporar principis actius en solució. A temperatura ambient són sòlids o semi-sòlids, fluïditzant-se en ser escalfades. Pel seu aspecte cosmètic se solen utilitzar en zones piloses o estretes (conducte auditiu extern, fosses nasals). Després de la seva aplicació desapareixen ràpides i completament.
; [[Xampú]]s: Forma galènica utilitzada per a la cura del [[cabell]] i del cuir cabellut.
[[Fitxer:Shampoo.jpg|thumb|250 px|Ampolles de xampú i locions facials de principis del segle Xx.]]
;[[Col·liri]]s:
Forma farmacèutica que consisteix en una solució que conté el o els principis actius i additius, aplicable únicament a la conjuntiva ocular. Ha de ser totalment transparent, estèril, isotònica i amb un pH neutre o proper a la neutralitat.<ref name="Galante " >Galant, G.R. [http://ffyb.uba.ar/farmacotecnia%20 I/Solucions%20Para%20Mucosas.ppt Solucions per a mucoses]</ref>
;Gotes òtiques i nasals: Les '''gotes òtiques i nasals''' són una forma galènica per a ús tòpic consistent en un líquid aquós o oliós en el qual van incorporats els principis actius i que s'utilitza al conducte auditiu extern o les fosses nasals respectivament.
Les seves propietats són similars a les dels [[col·liris]], llevat de l'exigència de l'esterilitat.<ref name="Galante" /> Concorde a la gran quantitat de principis actius que tolera aquesta forma galènica, les indicacions també són àmplies:
* Processos infecciosos: Otitis externa, otitis de les piscines, ectima nasal, etc.
* Processos al·lèrgics, per al cas de les gotes nasals. La rinitis al·lèrgica és una patologia d'alta prevalença que en moltes ocasions no és controlable amb tractament sistèmic.
* Processos inflamatoris nasals (polipos nasals) o òtics.
* Patologies dermatològiques que afecten la pell de l'oido, com el psoriasi.
Respecte a les contraindicacions caldrà tenir en compte les següents consideracions:
* Gotes nasals: Evitar substàncies que alterin l'activitat dels cilis de les cèl·lules de la mucosa nasal, com les substàncies boricadas.
* Gotes òtiques: En la mesura possible evitar les solucions olioses i tenir present la possibilitat que la membrana timpànica no sigui indemne.
;[[Apòsit]]s: Qualsevol dels diferents productes sanitaris emprats per cobrir i protegir una [[ferida]].<ref name="enrich " >Enrich, L. i Negre, S. ''Proposta de classificació dels apòsits estèrils moderns.'' Cienc. Pharm. 1998 8(4): 153-171</ref> La seva finalitat última és la de promoure la cicatrització de la ferida. En funció a això, les característiques que ha de reunir un bon apòsit són:<ref name="cimed " >Hall, V.,Murillo, N.,Quesada,M. ''Apòsits hidrocoloides. El seu paper en la curació de ferides.'' Centre d'Informació de Medicaments. Març de 2001. disponible en [http://sibdi.bldt.ucr.ac.cr/Cimed/cimed29.pdf]</ref>
# Impermeabilitat als gèrmens, partícules i aigua.
# Capacitat d'absorció.
# Afavoriment del pH àcid.
# Esterilitat.
# Permeabilitat als gasos.
# Proporcionar aïllament tèrmic.<ref>Insalud. ''Guia pràctica clínica: selecció i utilització de medicaments en les residències geriàtriques'' . 2000. Espanya Disponible en [http://www.imsersomayores.csic.es/documentos/documentos/cam-guiafarmacogeriatrica-01.pdf]</ref>
A aquestes propietats caldria afegir-los altres derivades de la interacció amb l'organisme:<ref name="fh " >Serna, J. Vitals, M. López, M.C., Molina, A. Tomo Ii Capítulo 4: Dermatologia en ''Farmàcia Hospitalària'' 868 pp, disponible en [http://sefh.interguias.com/libros/tomo2/Tomo2_Cap4.pdf]</ref>
# Elasticitat i flexibilitat.
# Baixa adherència a la ferida.
# Alt grau de cohesió.
# No tòxic.
# No al·lèrgic.
;Percutània o transdèrmica: Malgrat el comentat respecte a la dificultat per a l'absorció dels principis actius, sempre existeix la possibilitat que s'absorbeixi una part dels mateixos a través de la pell. Aquest fenomen es dóna amb més intensitat a les zones on la pell és menys queratinizada (cara), on s'afavoreix la humitat (plecs corporals) o a pells més sensibles com la dels nens. D'altra banda, a voltes, sí interessa que el principi actiu sigui absorbit per fer el seu efecte a nivell sistèmic. Aquesta via, es coneix com '''via percutània''' o '''via transdèrmica''' i presenta unes característiques especials.
Els sistemes terapèutics transdèrmics ('''STT''') són formes de dosificació ideats per aconseguir l'aportament percutani de principis actius a una velocitat programada, o durant un període de temps establert. Existeixen diversos tipus de sistemes transdèrmics, entre els quals es troben:
;[[Pegat transdèrmic|Pegats transdèrmics]]: Forma galènica consistent en un reservori amb principi actiu que s'allibera lentament en aplicar-lo sobre la pell. Es persegueix que el fàrmac passi a la circulació sistèmica a través de la pell i no l'activitat del fàrmac a la pròpia pell. Aquests pegats proporcionen nivells plasmàtics terapèutics constants del fàrmac, sempre que la pell romangui intacta.<ref name="Fernando " >Marcotegui Ros, F. ''Sistemes terapèutics transdèrmics''. Butlletí d'informació farmacoterapéutica de Navarra. Vol 1 núm. 3. 1993. Disponible en [http://www.cfnavarra.es/WebGn/Sou/publicac/Bj/textos/v1n3.htm#top]</ref> Encara que relativament recents,<ref>{{Cita web|url = http://www.fda.gov/bbs/topics/ANSWERS/ANS00834.html|título= FDA approves scopolamine patch to prevent peri-operative nausea|editorial= [[Food and Drug Administration]]|fecha= |fechaacceso= 12 febrero 2007}}</ref> tenen nombroses indicacions i són objecte de contínua investigació.<Ref> Rodriguez, R., Daza, PÀG. i Rodriguez, M. F. ''Ús de buprenorfina transdèrmica en l'alleujament del dolor per càncer.'' Rev. Col. Anest. [online]. Oct. /Dec. 2006, vol.34, no.4 [revisada el 10 d'octubre de 2008], p.253-257. Disponible en [http://www.scielo.org.co/scielo.php?script=sci_arttextπd=S0120-33472006000400005&lng=en&nrm=iso]. Issn 01203347.</Ref><Sup>,</sup><ref>Classificació Internacional de Patents Cip 2007. Es vegi en [http://patentados.com/patentes/A61K9/70.html]</ref><Sup>,</sup><ref> Memòria L. Novartis 2008. Disponible en [http://www.novartis.es/export/sites/novartis/galerias/documentos_generales/Pdf_downloads/Memoria_2008.pdf]</ref><Sup>,</sup><ref name="Fernando" />
;[[Iontoforesi]]: Tècnica utilitzada en fisioteràpia que consisteix en la introducció d'un fàrmac o principi actiu (mitjançant la utilització de corrent galvànic o altres formes de corrents derivats d'aquesta) a través de la pell. Consisteix en la col·locació sobre la pell de dos elèctrodes que, per la seva polaritat, fan que un fàrmac carregat iónicament travessi la pell. Es produeix per la interacció de la polaritat de l'elèctrode amb la càrrega iònica de la substància triada (mitjançant el rebuig dels ions al pol del mateix signe). Les vies d'introducció a través de la pell són sobretot: fol·licles pilosos, glàndules sudorípares i sebàcies, per interposar menor resistència per al pas de substàncies. D'aquesta manera són administrats per via percutània fàrmacs carregats elèctricament, sense produir efectes generals a l'organisme, ja que els seus efectes són locals.
[[Fitxer:AsthmaInhaler.jpg|thumb|180 px|Presentació clàssica d'un aerosol.]]
;Inhalada :
* [[Aerosol (farmàcia)|Aerosols]]: són dispositius que contenen solucions o suspensions d'un principi actiu, envasades en un sistema a pressió de manera que, en accionar la vàlvula, es produeix l'alliberament del principi actiu en forma de microgotes impulsat gràcies a un agent propelente. Els principis actius que poden ser vehiculizados en aquesta forma galènica són nombrosos:
:* Agonistes β<sub>2</sub > adrenèrgics:
: # d'acció curta: [[salbutamol]], [[levalbuterol]], [[terbutalina]] i [[bitolterol]].
: # d'acció prolongada: [[salmeterol]], [[formoterol]], [[bambuterol]].
:* Anticolinèrgics, com el [[bromur d'ipratropio]].
:* Glucocorticoides: [[beclometasona]] o [[fluticasona]].
El seu ús per via inhalada orienta cap a les patologies que es beneficiarien del tractament amb els aerosols:<ref name=Sign >British Thoracic Society & Scottish Intercollegiate Guidelines Network (Sign). ''British Guideline on the Management of Asthma''. Guideline No. 63. Edinburgh:Sign; 2004. ([http://www.sign.ac.uk/guidelines/fulltext/63/index.html Html], [http://www.sign.ac.uk/pdf/sign63.pdf Full Pdf], [http://www.sign.ac.uk/pdf/qrg63.pdf Summary Pdf])</ref>
:* Crisi asmàtica.
:* Tractament de manteniment de l'al·lèrgia respiratòria o [[asma]] extrínseca.
:* En la malaltia pulmonar obstructiva crònica [[Malaltia pulmonar obstructiva crònica|(MPOC)]] tant en el manteniment com en la profilaxi de les reaguditzacions.[[Fitxer:CFnebulizer.jpg|thumb|250px|Sistema de nebulització per compressió.]]
* [[Inhalador]]s de pols seca: a partir del medicament en estat sòlid, s'alliberen partícules prou petites de forma sincrònica amb la inspiració; la força de la inhalació arrossega el producte.
* [[Nebulitzador]]s: són dispositius que fan passar un corrent d'aire sobre un líquid que porta el principi actiu en dissolució. Es generen partícules uniformes i molt fines del principi actiu (líquid) que són inspirades junt amb l'aire que injecta el nebulitzador. Aquest sistema permet que el fàrmac penetri més profundament en les vies aèries.
* Inhalacions.
* Insuflacions.
== Referències==
<references />
== Bibliografia==
* Carmine Pascuzzo-Lima. ''[http://www.geocities.com/carminepascuzzolima/FC_Absorc.PDF Farmacología básica: Absorción] '' [consulta 31/01/2009]
* Malgor - Valsecia ''[http://med.unne.edu.ar/catedras/farmacologia/temas_farma/volumen1/cap2_farmacocinet.pdf Cap 2: Farmacología general: Farmacocinética].'' [consulta 31/01/2009]
* [http://www.cedimcat.info/html/ca/dir2447/doc10649.html Les vies d'administració dels medicaments] CedimCat Centre d'Informació de Medicaments de Catalunya. [consulta 12/10/2009]
| |||