Mestre d'obres: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 1:
Linha 12 ⟶ 11:
== L'Ensenyament ==
[[File:Casa Vidal3.jpg|thumb|esquerra|Joan Torras i Guardiola]]
[[File:CastellarHug-FabricaAsland-8085.jpg|thumb|esquerra|Rafael Guastavino i Moreno]]
Línia 25:
Els estudis d'arquitectura a Barcelona, que s'iniciaren el 1875, es dividien en quatre anys. Amb un programa molt més extens que el que s'havia fet als estudis de mestre d'obres. S'aprenia esterotomia, resistència de materials, dibuix, història de l'arquitectura, aplicació de materials a la construcció, teoria de l'art arquitectònic, hidràulica i aplicacions, projectes, màquines i motors, tecnologia i arquitectura legal<ref group="n.">Informació extreta del fulletó adjunt al llibre ''Exposició Commemorativa del Centenari de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona 1875-76/1975-76''. Aquest document explica les assignatures, professors i canvis de pla que hi ha hagut en els primers cent anys d'escola</ref>. Els professors de mestre d'obres van passar a l'ensenyament d'arquitectura. Entre d'altres cal destacar [[Elies Rogent]] i [[Joan Torras i Guardiola]]. Tot aquest aprenentatge faria els professionals més polivalents per a poder construir edificis i realitzar projectes de planejament urbà.
[[File:Cascada del Parc de la Ciutadella.jpg|thumb|esquerra|Josep Fontserè i Mestre]]▼
Les lluites entre [[arquitectes]] i mestres d'obres consistien en la separació de les competències entre ambdós col·lectius, que no era gens clara. Ja des de 1757, quan aparegué a Madrid, a l'Academia de San fernando, el títol d'arquitecte hi hagué una forta competència amb els títols ja existents de mestre d'obres, d'enginyer militar, que eren professions molt aïllades i pel sistema gremial<ref>Vegeu ''Barcelona, ciutat de transició : 1848-1868 : el projecte urbà a través dels treballs de l'arquitectes Miquel Garriga i Roca'' (1996:49)</ref>. Segons Segarra (1996:49), les reials cèdules de juny i setembre de [[1828]] aclarien el dret exclusiu dels arquitectes respecte els mestres d'obres així com les competències dels enginyers militars. Però la discussió s'allargà molts més anys, sobretot a les ciutats menors. Però en aquell moment el mestre d'obres era gremial i l'arquitecte gaudia d'un títol oficial. A part del títol de Mestre d'Obres, l'Acadèmia també regulava els ensenyaments de ''[[Agrimensor]]'', ''[[Aparejador]]'' i ''[[Director de caminos]]''. Al programa de l'assignatura de "composició d'edificis" destaca la que es basa en ''edificios rurales y demás que los maestros de obras están autorizados a dirigir''. A l'assignatura de "coneixements de materials" parla de la ''manipulación y empleo en las obras, construcción de todos géneros, aplicada a la canteria, carpinteria y obras de hierro''.<ref>Informació extreta de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi</ref> Per altra banda, "los maestros de obras pueden proyectar y dirigir todo edificio de propiedad particular y uso privado que no tenga carácter monumental y deben estar inhibidos de intervenir, como no sea en clase de segundos, en todo edificio que tenga caracter público".<ref>Vegeu el text de la llei de Instrucción pública de 1857 citada a''Los maestros de obras de Barcelona'' (1973:36)</ref>. Els mestres d'obres tenien la competència en l'arquitectura privada, enfront de l'àmbit propi dels arquitectes de l'arquitectura pública o monumental <ref>Vegeu ''Elies Rogent i la Universitat de Barcelona'' (2002:75)</ref>. Però les disputes continuaven també amb els enginyers per la construcció de cases i els projectes d'urbanisme i entre mestres d'obres i arquitectes. [[Josep Fontserè i Mestre]], mestre d'obres, construí la font del Parc de la Ciutadella, un monument que en principi era únicament competència dels arquitectes.▼
== La Professió ==
[[File:Antic Ajuntament.JPG|thumb|esquerra|Josep Graner i Prat]]
Com a professionals, els mestres d'obres van treballar en tota mena d'encàrrecs sense tenir en compte les competències assignades. Tant arquitectes com mestres d'obres eren, en aquesta època, presents a l'Administració pública dels Ajuntaments i alhora feien projectes a la mateixa ciutat. Portaren a terme els plans urbanístics de les ciutats creixents i edificis públics necessaris causats pel gran augment de població. Van posar al dia les poblacions seguin les noves necessitats.<ref>Vegeu ''El modernisme a l'entorn de l'arquitectura'' vol. II (2002:124), on apareixen molts d'aquests mestres d'obres i arquitectes municipals</ref>
Els mestres d'obres incorporen les arts aplicades del Modernisme sense canviar ni l'estil ni les estructures clàssiques. Cal dir que moltes de les obres d'aquests autors són reformes i modificacions de façanes que combinen amb alguns projectes d'obra nova. Pretenen ennoblir i modernitzar les cases de l'Eixample burgesa, guanyant el carrer amb tribunes, balcons i amb les decoracions de coronament poder augmentar el nombre de pisos. A les poblacions estiuenques proliferen les cases-jardí. En definitiva, omplen Barcelona i el voltant de modernitat, color i dinamisme. Molts d'aquests mestres d'obres o arquitectes eren també promotors i constructors i molts models es van repetint per diferents façanes<ref>Vegeu ''El modernisme a l'entorn de l'arquitectura'' vol. II (2002:122), on apareixen alguns exemples</ref> i remarquen la importància que tenien els promotors.<ref group="n.">A ''Cases modernistes de Catalunya'' (1992), l'autor remarca la importància que podien arribar a tenir els promotors per a poder decidir sobre els projectes</ref>
== Conflictes entre arquitectes i mestres d'obres ==
▲[[File:Cascada del Parc de la Ciutadella.jpg|thumb|esquerra|Josep Fontserè i Mestre]]
▲Les lluites entre [[arquitectes]] i mestres d'obres consistien en la separació de les competències entre ambdós col·lectius, que no era gens clara. Ja des de 1757, quan aparegué a Madrid, a l'Academia de San fernando, el títol d'arquitecte hi hagué una forta competència amb els títols ja existents de mestre d'obres, d'enginyer militar, que eren professions molt aïllades i pel sistema gremial<ref>Vegeu ''Barcelona, ciutat de transició : 1848-1868 : el projecte urbà a través dels treballs de l'arquitectes Miquel Garriga i Roca'' (1996:49)</ref>. Segons Segarra (1996:49), les reials cèdules de juny i setembre de [[1828]] aclarien el dret exclusiu dels arquitectes respecte els mestres d'obres així com les competències dels enginyers militars. Però la discussió s'allargà molts més anys, sobretot a les ciutats menors. Però en aquell moment el mestre d'obres era gremial i l'arquitecte gaudia d'un títol oficial. A part del títol de Mestre d'Obres, l'Acadèmia també regulava els ensenyaments de ''[[Agrimensor]]'', ''[[Aparejador]]'' i ''[[Director de caminos]]''. Al programa de l'assignatura de "composició d'edificis" destaca la que es basa en ''edificios rurales y demás que los maestros de obras están autorizados a dirigir''. A l'assignatura de "coneixements de materials" parla de la ''manipulación y empleo en las obras, construcción de todos géneros, aplicada a la canteria, carpinteria y obras de hierro''.<ref>Informació extreta de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi</ref> Per altra banda, "los maestros de obras pueden proyectar y dirigir todo edificio de propiedad particular y uso privado que no tenga carácter monumental y deben estar inhibidos de intervenir, como no sea en clase de segundos, en todo edificio que tenga caracter público".<ref>Vegeu el text de la llei de Instrucción pública de 1857 citada a ''Los maestros de obras de Barcelona'' (1973:36)</ref>. Els mestres d'obres tenien la competència en l'arquitectura privada, enfront de l'àmbit propi dels arquitectes de l'arquitectura pública o monumental <ref>Vegeu ''Elies Rogent i la Universitat de Barcelona'' (2002:75)</ref>. Però les disputes continuaven també amb els enginyers per la construcció de cases i els projectes d'urbanisme i entre mestres d'obres i arquitectes. [[Josep Fontserè i Mestre]], mestre d'obres, construí la font del Parc de la Ciutadella, un monument que en principi era únicament competència dels arquitectes.
Linha 84 ⟶ 81:
*[[Josep Fontserè i Mestre]]
*[[Joan Torras i Guardiola]]
*[[Rafael Guastavino i Moreno]]
==Enllaços externs==
Linha 97 ⟶ 95:
[[Categoria:Professions]]
[[Categoria:Mestres d'obres catalans]]
| |||