Sébastien Le Prestre de Vauban: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Retiro fragments no verificables
Línia 1:
{{Infotaula biografia militar
|name = Mariscal Sébastien Le Prestre de Vauban
|lived = {{Data naixement|1633|5|15}} – {{Data defuncio i edat|1707|3|30|1633|5|15}}
|placeofbirth = [[Saint-Léger-de-Fougeret]], [[Regne de França]]
|placeofdeath = [[París]], [[Regne de França]]
|image = [[Fitxer:Vauban.jpg|240px|Mariscal Vauban]]
|caption=
|allegiance= Escut dels La Preste [[Fitxer:Blason fam fr Le Prestre de Vauban.svg|30px|La Preste]]
Línia 11:
|rank= [[Mariscal de França]]
}}
'''Sébastien Le Prestre de Vauban''' ([[Saint-Léger-de-Fougeret]], [[Regne de França]], [[15 de maig]] de [[1633]] - [[París]], França, [[30 de març]] de [[1707]]) fou un [[enginyer militar]] i [[Mariscal de França]], conegut pel [[Mètode Vauban]] de [[setge]] i enginyeria militar.
 
Orfe i pobre, però fill d'una noble família, fou recollit i educat per un sacerdot del poble, allistant-se als disset anys en l'exèrcit del [[príncep de Condé]], revoltat contra l'autoritat reial; aviat es donà conèixer i es féu apreciar pels seus grans coneixements de les matemàtiques i la fortificació. El [[1653]] va ser apressat, conquistant-lo el cardenal [[Giulio Raimondo Mazzarino|Mazzarino]] per als exercits reials, als quals serví, des de llavors amb lleialtat absoluta, no tardant en distingir-se coma a enginyer en el setge de [[Clermont-en-Argonne]], que dirigí.
 
A les ordres del cavaller de [[Clevirlle]] prengué part en el setge de [[Saint Menehould]]; ja amb el títol d'enginyer del rei ([[1655]]) dirigí els setges de [[Landrecies]], de [[Condé]] {{text imprecís}}i de [[Saint-Ghislain]], fracassant en el de [[Valenciennes]] ([[1656]]); amb el grau de [[capità]] dirigí el treballs d'acostament de [[Tournai]], [[Douai]] i [[Lilla]], i contribuí el [[1668]] a la presa de [[Dole (Jura)]]. Abans havia pres les places de [[Madyck]] ([[1657]]), i les de [[Gravelines]], [[Oudenaarde]] i [[Ieper]] ([[1658]]), i sense descansar en aquells anys de guerres i de setges, ni tan sols durant l'època del seu matrimoni amb [[Joana d'Aubray]], ni durant els breus interregnes de pau, que dedicà a la fortificació de les places de [[Neuf-Brisach]] i la [[Lorena]].
[[Fitxer:Statua del Vauban a Versailles.jpg|thumb|200px|esquerra|Estàtua de Vauban al palau de Versalles]]
El [[1668]], després de la presa de Lilla, li ordenaren que, junt amb el seu primer cap Clevirlle, redactes un projecte de reforma de les fortificacions de de la citada plaça. Aviat toparen les idees dels dos enginyers, i Vauban envià el seu projecte a banda, el qual va merèixer la aprovació de [[François Michel Le Tellier de Louvois|Louvois]], ministre de la [[Guerra]] de [[Lluís XIV]]. Vencent grans dificultats amb els seus col·laboradors, assolí que el [[1670]] la [[Ciutadella (arquitectura)|ciutadella]] ja estigués en condicions de sostenir un setge. La plaça cridà l'atenció de nacionals i estrangers i constituí l'obra mestra del gran enginyer militar, sent objecte dels seus desvetllaments i estudis durant anys i anys, fins l'extrem que el [[1699]] va sotmetre encara al rei un «Projecte definitiu de la fortificació de la ciutat i ciutadella de Lilla i del fort Saint-Sauveur». Louvois, que el va prendre sota la seva protecció, li encarregà totes les obres de fortificació de les fronteres del Nord, encàrrecs en els quals demostrà la seva honradesa i intel·ligència, assajant el seu sistema que és conegut en la història de la fortificació amb el nom de sistema de Vauban. En la [[guerra d'Holanda]] dirigí la major part dels setges, prenent les places de [[Maastricht]], que fortificà, i [[Trèveris]].
Línia 25:
L'estudi de La Preste com enginyer militar es pot fer en el mot «Vauban» en exposar el seu sistema de fortificació. Des de la [[Pau de Rijswijk]] dedicà tot el temps que les seves obligacions li deixaven lliure a escriure la seva obra que titulà ''Mes Dirivetés'', 12 volums de reflexions militars sobre tota classe d'afers; també va escriure l'obra titulada ''El delme reial'', on si troben proves més que suficients per a considerar en Vauban com a precursor dels moderns sistemes econòmics; aquest últim llibre veié la llum l'any de la seva mort, essent rebut molt malament pel rei que ordenà la seva confiscació, a causa sens dubte de la pintura reial que feia de la misèria de les classes inferiors de la societat francesa en aquells dies del regnat de [[Lluís XIV]].
 
== Obres militars ==
Escrigué ''Tractat de l'atac i defensa de les places'', seguit d'un «tractat de les mines» ([[1737]]). Assaigs de fortificació. ([[1739]]). ''Tractat dels setges'' ([[1747]]). ''De la importància de [[París]] per a França i de la cura que s'ha de tindre per la seva conservació'' ([[1821]]). ''Comunitat de principis entre la tàctica i la fortificació'' ([[1825]]).<br />''Memòries inèdites sobre Laudan i [[Luxemburg]]'' ([[1841]]). L'última obra que va compondre fou un ''Estat succint de la ciutat i ciutadella de Lilla, amb relació a les seves fortificacions i a un atac i defensa''.
 
== Bibliografia ==