Xanthoria parietina: diferència entre les revisions

'''''Xanthoria parietina''''' (del [[grec]] "xanthos" [ros] i del [[llatí]] parietina [parets derruïdes]) és un [[liquen]] foliaci, quede la [[Família (biologia)|família]] [[Teloschistaceae]].<ref>{{cite web | url = http://www.catalogueoflife.com/annual-checklist/2010/details/species/id/5965135| title = Catalogue of life | accessdate = 06-04-2010}}{{en}}</ref> creixCreix sobre gran varietat de [[Substrat (ecologia)substrat|substrats]], de fàcil reconeixement i present a gran part del món. Ha estat escollit pel [[Joint Genome Institute]] (JGI) com a [[organisme model]] per estudiar-ne el [[genoma]]. Degut a la seva abundància, fàcil reconeixement i resistència a la [[pol·lució]], ha estat un liquen molt emprat com a [[bioindicador]] per a [[metalls pesants]].

Aquest liquen està format per un [[fong]] [[ascomicot]] ([[micobiont]]) i una [[alga]] del [[Gènere (biologia)|gènere]] ''[[Trebouixa]]'' ([[ficobiont]]). El seu [[tal·lus]] és de biotipus [[foliaci]] i normalment pot arribar fins als 10 cm de diàmetre. La cara superior del [[tal·lus]] és de color groc, taronja o verd groguenc segons l'exposició a la llum, on s'hi observen [[lòbuls]] arrodonits d'entre 3 i 6 mm d'ample, així com un nombre abundant d'[[apotecis]] prominents ([[lecanorins]]), amb el disc de color ataronjat o taronja. La cara inferior (la part adherida al substrat) és blanca, amb [[ricines]] [[esparses]], simples, del mateix color.<ref>Calatayud,V., Sanz, M.J., Sánchez. Guía de líquenes epífitos. Organismo Autónomo de Parques Nacionales.1991{{ca}}</ref>

Aquest [[liquen]] es pot trobar sobre diferents substrats, tals com roques (epilític) o arbres ([[epífit]]), mostrant preferència per aquells rics en aports nitrogenats. El podem trobar sobre molts [[foròfits]] (arbre on es situa el liquen) diferents. Es tracta d'una de les espècies més abundants arreu del món, ben coneguda i de senzilla determinació. Espècie cosmopolita, és la més abundant del seu gènere a Europa, on es presenta des de les zones boreals fins a les zones mediterrànies. Existeixen moltes citacions ibèriques i catalanes.<ref>Giralt,M. Esteve, M.G. Líquens Epífits i Contaminació Atmosfèrica a la Plana i les Serralades Litorals Tarragonines. Barcelona.Institut d'Estudis Catalans, 1996</ref>

== BibliografiaUsos==