|
'''Abu-l-Fadl Jàfar al-Mutawàkkil ala-L·lah''', més conegut per la primera part del seu ''[[làqab]]'', '''Al-Mutawàkkil ''' (en {{lang-ar|'''أبو الفضل جعفر المتوكل على الله'''}}, ''Abū l-Faḍl Jaʿfar al-Mutawakkil alà-Llāh'') (febrer/març de [[822]]-[[862]]), fou [[califat abbàssida de Bagdad|califa]] [[Abbàssides|abbàssida]] de [[Bagdad]] ([[847]]-[[861]]). Era fill del califa [[Al-Mutàssim (abbàssida)|Al-MutàssimMutassim]] i d'una esclava coràsmia de nom Xuja. Aparentment no tenia aspiracions polítiques i va viure en segon pla fins a la mort del seu germà el califa [[al-Wàthiq]] (10 d'agost de 947), que només va deixar un fill infant i cap adult designat com a successor. Un consell d'estat dirigit pel visir [[Muhàmmad ibn Abd-al-Màlik ibn az-Zayyat]], el gran cadi [[Ahmad ibn Abi Duad]], dos altres alts dignataris i dos militars turcs d'alt rang (Aytakh i Wasif) va decidir sobre la successió rebutjant al fill infant del califa (proposat pel visir) i nomenant al germà del difunt Abu l-Fadl Djafar que va rebre el lakab d'al-Mutawàkkil. Probablement van pensar que seria un element manejable pels cortesans.
El nou califa no obstant fou independent i va tenir una política clara. Va tractar d’assegurar-se el recolzament de l’ortodòxia [[hanbalita]], que influïa molt sobre el poble, mitjançant l’aboliment del dogma [[mutazalita]] i la persecució dels teòlegs liberals; però com a sobirà fou luxuriós i cruel. Intentà ampliar les bases del seu poder, però e penes tingué èxit malgrat haver derogat el decret d'[[Al-Mamun (abbàssida)|Al-Mamun]] sobre la creació de l’[[Alcorà]], posà la [[mihna]] al servei del que tradicionalment s’havia vingut entenent per ortodòxia i reforçà les mesures discriminatòries respecte de cristians i jueus als que va obligar a portar una vestimenta especial distintiva. La tomba d'[[Al-Husayn ibn Alí ibn Abi Tàlib|al-Husayn]] a [[Karbala]], lloc de pelegrinatge dels xiïtes, fou destruïda.
El 847 va fer executar al visir Ibn az-Zayyat i el va suvstituir per Ubayd Allah ibn Yahya ibn Khakan. També va donar una alta posició al seu favorit [[al-Fath ibn Khakan]]. El 848/849 Ibn al-Baith es va revoltar a l'[[Azerbaidjan]] però la rebel·lió fou dominada. El 849 l'executat fou el general Aytakh. Aquell mateix anys els seus fills van rebre els governs provincials més importants que abans tenien generals turcs: al-Múntassir va rebre el govern de Djazira-Egipte, al-Mútazz el del Khorasan-Tabaristan i al-Muayyad el de Síria-Palestina. Els [[tahírides del Khorasan]] van conservar el govern del [[Khorasan (província del Califat)|Khorasan]] i el govern militar de Bagdad El gran cadi Ibn Abi Duad fou revocat el 851/852 i el va substituir Yahya ibn Akhtam, proper dels hanbalites.
El 851/852 el califa al-Mutawakkil va enviar a [[Armènia]] al general [[Bugha al-Kabir]] (Bugha el Vell o el Major) amb la missió de fer tornar a l'obediència als emirs musulmans i als prínceps armenis. Es va instal·lar a [[Qalat Akhlat|Khelat]] d'on va passar a [[Taron]] per fer presoners als fills de [[Bagrat I Bagratuni]], [[Ashot]] i [[David Bagratuni|David]]. A la regió va matar a trenta mil persones. Va saquejar l'[[Apahuniq]], al nord del [[llac Van]] mentre el seu lloctinent Zirak devastava la part sud (el [[Reshtuniq]]), els habitants del qual es van refugiar al [[Mokq]] on els va perseguir i en va matar centenar i va fer molts presoners que foren convertits en esclaus. Després va atacar la ciutat de [[Van]] que va incendiar. Ashot de [[Vaspurakan]] es va tancar a la fortalesa (''Dleak'') de Nkan (Nekhan) on fou assetjat per Bogha que va establir el seu camp a Lokoravat. Dos lloctinents d'Ashot, Mushel Vahevuni i Vahan Truni es van aliar secretament a Bogha. Ashot es va haver de rendir i fou empresonat amb el seu fill, el nen Grigor Derenik, i altres familiars, i foren enviats a Samarra. Jordi Haketsi i Khosro Gabelian, que van tractar d'alliberar-los, foren capturats i executats. Llavors Bogha es va llançar contra Gurgen Ardzruni, germà d'Ashot , Aquest es va refugiar al Orsitaniq (al [[Albag]]) a la vila de Thov a la vall del Arianlidj (Llac de la Sang). Gurgen va encarregar a sa mare Rhipsime de negociar, però no va reeixir i finalment va haver de presentar combat. Els armenis, combatent amb la desesperació de la situació, desferen l'exèrcit musulmà. Llavors va demanar audiència a Bogha i aquest el va reconèixer com a príncep de Vaspurakan al lloc de sa germà Ashot. Només proclamat, Bogha va fer traïció i el va fer agafar i carregar de cadenes i el va enviar a Samarra junt amb la mare Rhipsime. Grigor Ardzruni, germà de Gurgen, va fugir a [[Abkhàzia]]. La branca menor dels Ardzruni, representada per Gurgen fill d'Abubeldj, va fugir a terres del seu oncle matern Kurdik [[Mamikonian]] al [[Bagrevand]]. Bogha va anar allí i va capturar al fill de Kurdik, Grigor Mamikonian, que també fou enviat a Samarra, i Kurdik va haver de fugir a [[Sper]], seu d'un príncep bagràtida protegit dels bizantins. Bogha va passar el hivern del 852 al 853 a [[Dwin]]. El 3 de novembre del 853 va fer matar a centenars de captius que no es volien convertir al Islam (els anomenats màrtirs atomians). El 853 Sembat I Ablabas va anar a fer acta de fidelitat al general Bogha el Vell a Dwin. El seu fill Ashot (el futur Ashot I el gran) era assessor de Bogha pels afers militars.
Per reclutar un nou exèrcit sense comptar amb els turcs, el visir Ibn Khakan va reclutar a [[Qays Aylan|qaisites]] àrabs de Síria, els ''abna'' de Bagdad (àrabs del Khorasan establerts a l'Iraq) i àrabs establerts a Armènia. Va afavorir a aquestos nous elements suscitant el malestar dels turcs. Els turcs havien estat establerts a [[Samarra]] que s'havia convertit en la capital administrativa del califat i al-Mutawàkkil va voler fer el mateix i va pensar establir el nou exèrcit a [[Damasc]] (858) però va desistir a causa de la pesta i perquè quedava massa lluny dels centes de decisió i riquesa de l'Iraq arabita i ajamita. El 859/860 va optar per un lloc anomenat al-Djafariyya al nord de Samarra, considerada una vila independent, amb les seves mesquites, palaus i edificis. Les seves restes encara es poden veure avui dia.
|
