Humor: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.7.2+) (Robot afegeix: be:Гумар |
Correcció lingüística: "individualitzen al ésser" per "individualitzen l'ésser" i "els etòlegs senyalen" per "els etòlegs assenyalen" |
||
Línia 1:
[[Fitxer:Charlie_Chaplin.jpg|right|thumb|250px|[[Charles Chaplin]] "Charlot", un dels principals humoristes del [[cinema mut]].]] L' '''humor''' és una particularitat de l'ésser [[humà]] summament difícil de definir, no només en el seu concepte, sinó també en les seves varietats. [[Joseph Klatzmann]], en la seva obra ''L'humour juif'' ("L' humor jueu"), ho defineix segons la seva necessitat: «Riure per no plorar». Més pessimista, es pot citar igualment a [[Nietzsche]]: «L'home pateix tan profundament que ha hagut d'inventar el riure», concepció que l'aproxima a la filosofia [[cínica]] i que estableix que l'humor és, en el fons, un tipus de [[catarsi]] o antídot espiritual.
No tan substantivament, l'humor o, millor dit, la [[comicitat]] és una forma d'[[entreteniment]] i de [[comunicació]] humana, que té la intenció de fer que la gent no sigui infeliç i rigui. El riure és, a més a més, una de las poques coses que individualitzen
L'humor, doncs, vindria a interpretar una funció [[catàrtica]] semblant a la de les llàgrimes, però diferent ja que l'humor suposa una separació i no una identificació amb l'objecte que és suport del mateix, un menyspreu i no una compassió. D'això deriva també la curiosa relació sadomasoquista entre l'humorista i l'auditori, que s'expressa en el riure; l'humorista es presenta molt freqüentment davant dels seus oients com ressentit i humiliat. L'origen del terme ''humor'' ve de la teoria dels [[quatre humors]] del cos de la medicina grega, que regulaven l'estat d'ànim: la [[bilis]], la [[flema]], la [[sang]] i la [[bilis negra]] o ''atra bilis''. El caràcter humorístic correspon a l'humor sanguini.
| |||