Unió de la Llengua Neerlandesa: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 42:
[[Fitxer:Verhandeling verlooy.jpg|Frontís de l'''Assaig sobre la negligència de la llengua Materna als Països Baixos del Sud'' de J.B. Verlooy|thumb]]L'editor [[Anvers|anversès]] [[Christoffel Plantijn]] va publicar el primer diccionari supraregional ''Dictionarium'' compilat per Cornelius Kiliaan. Una segona etapa molt important va ser la traducció de la bíblia del 1637, un eix central del moviment [[protestantisme|protestant]] nascut a [[Steenvoorde]] el [[1556]] i que va agafar tota la zona fins al nord de les Disset Províncies i que va ser un motor contra l'ocupació [[Espanya|espanyola]]. Els traductors van crear una comissió de persones de totes les regions per tal de garantir que el text era comprehensible per un màximum de persones i d'evitar paraules massa regionals. Aquesta traducció va ser una contribució major a la unificació de la llengua. Finalment, durant la [[Guerra dels Vuitanta Anys]] molts intel·lectuals, artistes i negociants dits “[[Ducat de Brabant|brabançons espanyols]]” van fugir la intolerància religiosa del sobirà espanyol i trobar refugi a les [[Províncies Unides]] i sobretot a [[Amsterdam]], on van contribuir al [[Edat d'Or neerlandesa|segle d'or neerlandes]] i a un nou mestissatge amb paraules meridionals.<ref>«Toelichting bij het verdrag…», ''ibídem''</ref>
L'excisió de les Disset Províncies i la sagnia d'intel·lectuals del sud vers el nord durant segles va ser nefast per l'estatut social del neerlandès als Països Baixos del sud ocupats pels espanyols i després pels austríacs, tot i que van romandre bescanvis culturals esporàdics. El 1788 Jan Baptist Verlooy, [[burgmestre]] de Brussel·les va escriure un ''Assaig sobre la negligència de la llengua Materna als Països Baixos del Sud'' al qual evoca, entre altres, la unitat de la lliteratura i l'ortografia neerlandeses. Per la [[censura]] severa del govern [[Àustria|austriac]], havia de publicar-la anonimàment i a [[Maastricht]]<ref>Jan Baptist Verlooy, [http://www.dbnl.org/tekst/verl015verh01_01/verl015verh01_01_0012.php#12 ''Verhandeling op d’onacht der moederlyke tael'' {{nl}}, Maastricht, 1788, facsimile</ref> Per a ell, el neerlandès aleshores era la llengua del progrés i del [[
La separació política durant més de dos segles va augmentar considerablement les divergències i un part dels intel·lectuals optaven per a crear una “llengua flamenca”. Els quinze anys de reunió del nord i del sud durant el [[Regne Unit dels Països Baixos]] de 1815 a 1830 van despertar la idea de reunificar la llengua. Després de 1830, ans al contrari, el jove estat belga va voler dificultar la unificació de la llengua, com que aspirava crear una única llengua oficial, el [[francès]]. Dividir els belgues de parla neerlandesa per l'ortografia dels habitants dels Països Baixos, semblava una política ideal per a marginalitzar la llengua: una situació molt semblant a la política lingüística actual al [[País Valencià]]. El naixement del nacionalisme flamenc va ser massa fort. El 1849 es va organitzar un primer congrès lingüístic a [[Gant]] i el [[1864]] un primer decret belga sobre una ortografia uniforma del neerlandès que el 1883 va ser adoptat també pel govern dels Països Baixos. Des d'aleshores es van crear vàries comisions binacionals per a tractar els temes de la llengua, col·laboracions entre universtats del nord i del sud, congressos… que van conduir el 1980 a la creació de La Unió de la Llengua Neerlandesa.<ref>«Toelichting bij het verdrag…», ''ibídem''</ref>
| |||