Revisió del 21:29, 31 gen 2013 modifica JoRobot (discussió \| contribucions) Bots 1.374.430 edits m Robot corregeix l'ORDENA, en treu blancs i caràcters especials i posa majúscula on toca. ← Edició anterior		Revisió del 21:38, 31 gen 2013 modifica desfés JoRobot (discussió \| contribucions) Bots 1.374.430 edits m Robot treu puntuació penjada després de referències Edició següent →
Línia 41: Francisco Benetó naix a una família de treballadors de [[Castelló de la Ribera]], [[Província de València \|València]], al 1877, sent el segon major de quatre germans. Sense conèixer-se el nom del seu primer mestre, es sap que amb tan sol 6 anys Benetó donà un concert de [[flautí]] al teatre del seu poble natal. Poc després algun familiar decideix portar-ho al Conservatori de [[València]] on no va tardar a ser el deixeble predilecte del mestre Andrés Goñi, fins al punt de donar-li lliçons privades de violí. Acabats en 1895 els seus estudis en el Conservatori de València, Francisco Benetó va aconseguir ser escoltat per [[Pablo Sarasate]] ,<ref>{{ cita web \| url = http://xamarju.eresmas.com/castello/arxiu/beneto.htm \| título = Benetó Martínez (Francisco), a "La música en Valencia: diccionario biográfico y crítico, Doménech, Valencia 1903, p. 183." \| idioma = espanyol }}</ref>, qui li aconsella marxar-se a París per a seguir ampliant els seus estudis, i a més, oferint-se a recomanar-ho al violinista i mestre [[José White]] perquè li ensenyara i li posara en contacte amb els grans músics que aquells dies hi havia a la ciutat, com [[Enric Granados]], [[Claude Debussy]], [[Isaac Albeniz]], [[Gabriel Fauré]] o [[Maurice Ravel]]. Francisco Benetó arreplega tot el capital possible per a emprendre el viatge i marxa a [[París]] amb l'edat de 18 anys. A la capital els diners arreplegats a penes li duren uns pocs dies, però amb la seua tenaç insistència en el projecte fa oposicions a una plaça de solista i concertí a un teatre de la ciutat, i així aconsegueix pagar-se el seu ingrés al [[Conservatoire de Paris\| Conservatori de París]]. En tan sol un any *Benetó gana, entre centenars d'opositors més, una plaça de concertí a l'Orquestra de la Sala de Concerts de l'[[Antic Palau del Trocadéro]], dirigida per Eugene d'Harcourt. Línia 52: Més tard, i amb poc més de 20 anys, Benetó es converteix en el primer violí de l'Orquestra Simfònica Colonne, instal·lada al Théâtre du Châtelet. El programa d'aquesta orquestra presentava la música contemporània de l'època, amb obres dels grans músics francesos (com [[Saint-Saëns]], [[Massenet]], [[Charpentier]], [[Fauré]], [[d'Indy]], [[Debussy]], [[Ravel]], [[Charles-Marie Widor\| Widor]], [[Dukas]] o [[Chabrier]]), integrant també al repertori obres oblidades de [[Wagner]] i [[Richard Strauss]] i convidant als grans solistes del moment. Anys després, per motius desconeguts, Francisco Benetó deixa París i es marxa a [[Lisboa]], on passa a dirigir l'Escola de Música de cambra de Lisboa, del Conservatori Nacional.<ref>{{ cita web \| url = http://riunet.upv.es/bitstream/handle/10251/1952/tesisUPV2675.pdf.txt;jsessionid=5618AB7D66B903D840304FBCCAA41E27?sequence=17 \| título = Francisco Benetó, a "La Sociedad Filarmónica de Valencia (1911-1945): Origen y consolidación". Tom 1er, tesi doctoral de Sergio Sapena \| idioma = espanyol }}</ref>. A la ciutat portuguesa és llavors condecorat amb l'ordre de Caballer del Crist i amb la de S. Tiago. En [[1912]] i durant algun temps també dirigeix el sextet del Cinema Olympia de Lisboa,<ref>{{ cita web \| url = http://www.teatro-politeama.com/olympia.asp \| título = Fracisco Benetó a "A História do Cinema Olympia do Lisboa"» \| idioma = portugués }}</ref>, que com era costum i molt important en totes les projeccions de cinema mut de llavors, s'acompanyava de música. Constantment Francisco Benetó viatja a Espanya, especialment a [[València]], on se li té una gran consideració i estima i sol aparèixer com a solista en concerts.

Francisco Benetó Martínez: diferència entre les revisions