Luis Manuel Fernández Portocarrero: diferència entre les revisions

Segon fill del marquès d'Almenara, va estudiar a la [[universitat de [[Toledo]].<ref>Salvador Miranda: [http://www.fiu.edu/~mirandas/bios1669.htm#Fernandez The Cardinals of the Holy Roman Church.]</ref> VaFou ser anomenatnomenat cardenal el [[1669]]. La seva influència a la cort va ser considerada com una amenaça per la reina mare [[Marianna d'Àustria]] i per l'infant [[Joan Josep d'Àustria]], que el [[1677]] van disposar el seu allunyament designant-li virrei de SiciliaSicília, en les funcions del qual va haver d'acarar la revolta de Messina, en la que els sicilians comptaven amb el suport militar de les tropes franceses. El [[1678]] se'l va destinar a l'ambaixada espanyola a [[Roma]].<ref>Antonio Ramón Peña Izquierdo: [http://www.tiemposmodernos.org/articulos/Numero4-2001-ISSN-1139-6237/portocarrero.pdf ''El virrey de Sicilia cardenal Portocarrero y la revuelta de Messina''] consulta: 5-10-2010.]</ref>

Va afrontar en els últims anys del regnat de [[Carles II de Castella|Carles II]] al problema successori, ja que el rei després d'haver contret matrimoni per dues vegades no havia pogut engendrar un hereu que continués la dinastia dels [[Casa d'Àustria| Habsburg espanyols]]. Portocarrero, en adonar-se'n de la impossibilitat que arribés al món tan anhelat hereu a causa dels problemes de salut del monarca es va posicionar a favor del testament que llegava a [[Josep Ferran de Baviera]] la corona espanyola, però la precipitada defunció d'aquest quan encara era un nen li va fer canviar d'opinió i decantar-se per un nét de [[Lluís XIV]], Felip, el duc d'Anjou, que seria conegut més tard com [[Felip V de Castella| Felip V]] i que regnaria a Espanya durant quaranta-sis anys estant el primer monarca a Espanya de la [[Casa de Borbó|casa reial de Borbó]], procedent dedel [[Regne de França]].

Portocarrero va prendre aquesta decisió de donar suport el candidat francès ja que creia que aquesta era l'única manera de salvaguardar la integritat territorial espanyola aliant-se amb l'home més poderós a l'Europa del [[segle XVII]], [[Lluís XIV de França|Lluís XIV]], el Rei Sol. En morir Carles II al novembre de [[1700]], es va desencadenar un greu conflicte bèl·lic a tot el continent entre Felip i el candidat austríac, l'arxiduc [[Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic| Carles d'Habsburg]] que defensava els seus drets a la corona al·legant el seu parentesc amb la família reial espanyola. Aquesta guerra, coneguda com la [[guerra de successió espanyola]] va finalitzar amb ell [[tractat d'Utrecht]] reconeixent Felip com legítim rei, renunciant aquest alhora al [[Milanesat]], [[Regne de Nàpols]], [[Regne de Sardenya]] i alsa [[Països BaixosHolanda]] espanyols que passarien a les mans de l'arxiduc Carles, convertit en [[emperador del Sacre Imperi Romanogermànic]] després de la mort del seu pare, l'emperador [[Leopold I d'Habsburg|del Sacre Imperi Romanogermànic|Leopold I]] i del seu germà gran [[Josep I del Sacre Imperi Romanogermànic| Josep I]]. En aquest moment i abans de produir-se l'entronització del duc d'Anjou, aquest va decidir enviar l'arquebisbe a Toledo per mantenir-ho allunyat de les intrigues polítiques de la cort. Portocarrero, irritat, es va sentir poc valorat i recompensat per l'ajut que havia prestat al nou monarca i es va rebel·lar contra ell i va començar a donar suport a les tropes austríaques amb el que Felip V, ja al poder, ho va desterrar de la cort a Toledo, on va morir el [[1709]].