Suor: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.7.1) (Robot afegeix: lv:Sviedri |
Amplio i trec la menció d'esborrany |
||
Línia 4:
La suor, a més conté els compostos químics [[2-metilfenol]] (o-cresol) i [[4-metilfenol]] (p-cresol), que són compostos [[olor|odorífers]].
Hi ha dos tipus de glàndules sudorípares: glàndules ecrines i glàndules apocrines..<ref>Wilke K, Martin A, Terstegen L, Biel SS. A short history of sweat gland biology. Int J Cosmet Sci. 2007 Jun;29(3):169-179. PMID [http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed?term=18489347 18489347]</ref>
Les glàndules ecrines es tan distribuïdes en el cos humà virtualment per tot el cos i poden produir quantitats significatives de secrecions clares i inodores que contenen més del 99% d'aigua i sobre tot electròlits com Na +, Cl -, lactat i aminoàcids i urea..<ref>Kuno,Y., Human perspiration, Charles C Thomas, Springfield, 1956, 416.</ref><ref>Rothman,S., Felsher,Z., Flesch,P., Lerner,A.B., Lorincz,A.L., Pinkus,H., and Wells,G.C., Physiology and biochemistry of the skin, The University of Chicago Press, Chicago, 1961, 741 ff.</ref> El seu pH és àcid al voltant de 4,5. En contrast les glàndules apocrines es troben nomes en les zones amb pèls de les aixelles i genitals i en els mugrons, aquestes produeixen petites quantitats d'una secreció lletosa el se pH és aproximadament neutre (pH 7.2).<ref name=Bechara/Schmidt/Hoffmann/Altmeyer>Bechara/Schmidt/Hoffmann/Altmeyer: ''Krankhaftes Schwitzen'', Kohlhammer (2009) S. 13, ISBN 3170203487.</ref>
La suor fresca és completament inodora. És la reducció de les llargues cadenes d'[[àcids grassos]] en cadenes més curtes com la de l'[[àcid fòrmic]] i l'[[àcid butíric]] la responsable de l'olor típic de la suor..<ref>John N. Labows , Kenneth J. McGinley , Albert M. Kligman. Perspectives on axillary odor. Journal of the Society of Cosmetic Chemists, Vol. 33, No. 4, 193-202.</ref><ref>Kippenberger S, Havlíček J, Bernd A, Thaçi D, Kaufmann R, Meissner M. 'Nosing Around' the human skin: What information is concealed in skin odour? Exp Dermatol. 2012 Sep;21(9):655-659.</ref>
La secreció de suor excesssiva rep el nom d'hiperhidrosi, mentre que la manca total de suor és la hipo- o anhidrosi.
==Regulació de la temperatura==
La suor, dita en termes mèdics diaforesi (del [[grec]]: διαφέρειν "portar a través") o transpiració, és un mètode efectiu de eliminar l'excés de calor, i per tant de regular la temperatura del cos: la calor d'evaporació de l'aigua en la transició al vapor d'aigua és de 2.400 kJouls/ litre. En els humans adults les glàndules ecrines poden produir 2-4 litres d'aigua per hora o 10-14 litres per dia (10-15 g/min per metre). L'evaporació d'aquesta quantitat de suor representa 333 W/ m² de superfície del cos. Sense una forta activitat física un adult perd uns 100-200 ml de suor per dia.
Tanamateix només hi pot haver evaporació de la suor si la [[pressió de vapor]] de l'aigua de l'aire és menor que la de la superfície de la pell. Com més fort bufi el vent més calor es pot dissipar.
La transpiració no sensible és una forma de suor que no es veu a ull nu amb aquest tipus de suor es perden diàriament de 400 a 1000 ml d'aigua u amb això una pèrdua de calor que representa un 20% de la calor produïda diàriment.
L'anomenada ''suor freda'' és comuna en pacients malalts per infart de miocardi i edema pulmonar.
==La suor en animals==
Els [[primat]]s, especialment els humas, els cavalls , els [[bòvid]]s i els camells suen i transpiren molt. En canvi els carnívors tenen les glàndules susorípares restringides a certes zones del cos. Els porcs i els rosegadors no tenen glàndules sudorípares funcionals. Aquest animals que no suen tenen altres sistemes per alliberar la calor com són el panteix (per exemple en el [[gos]]sos).
==Referències==
<references />
[[Categoria:Fluids corporals]]
| |||