Andries Hendrik Potgieter: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.5.1) (Robot modifica: en:Hendrik Potgieter |
mCap resum de modificació |
||
Línia 3:
Va créixer destinat a ser un ric granger d'ovelles i va lluitar amb les Quarta i Cinquena Guerres Frontereres. No obstant això, com molts altres grangers neerlandesos, francesos, i descendents d'alemanys coneguts com a [[bòer]]s que vivien a la Colònia del Cap, va decidir deixar la colònia en 1834. Retardat per la Sisena Guerra Fronterera, Potgieter i un grup de [[Voortrekkers]] sota el seu comandament es van marxar en 1835. Altres emigrants sota el lideratge de Johannes Hendrik Janse i Louis Trichardt Rensburg l'havien precedit. El líder espiritual dels Voortrekkers, [[Sarel Arnoldus Cilliers]], es va unir més tard al viatge de Potgieter.
Ell i els seus emigrants es van moure a l'interior de l'actual [[Estat Lliure d'Orange]], on van signar un tractat amb el líder del baralong, Moroka. El tractat va estipular que Potgieter protegiria al Baralong contra els atacants [[matabele]] a canvi de terra. L'extensió de terra cedida era del [[riu Vet]] al
El seu grup es va unir amb Retief i Maritz a Thaba Nchu, on van formar un govern Voortrekker i van decidir moure's a la [[regió de Natal]]. Potgieter no va estar a favor d'això i es va quedar en l'Estat Lliure en 1838. Després que Piet Retief i el seu grup fossin assassinats per [[Dingane]] i els grups Voortrekker fossin atacats a Bloukrans i el riu dels Boiximans, Potgieter i [[Piet Uys|Pieter Lafras Uys]], van anar per a ajudar-los. Es va reunir una força militar, però per a prevenir el cisma i la discòrdia, el nou capdavanter Voortrekker en Natal, Maritz, diplomàticament el va anunciar que tant Uys com Potgieter havien de manar. Aquesta força dividida va ser atreta a una emboscada pels [[zulu (poble)|zulus]] a Italeni i tant Uys com el seu fill Dirkie hi van morir. La força envoltada i superada en nombre va fugir. Potgieter va ser criticat per les seves accions i la força va ser anomenada el Comando de la Fugida o "Die Vlugkommado". Ell va ser acusat injustament de causar expressament la mort d'Uys per conduir la força a l'emboscada. Aleshores va marxar de Natal i es va traslladar al [[Transvaal]].
Posteriorment va continuar per a fundar [[Potchefstroom]] (en honor seu) i es va ocupar com primer cap d'estat de la República Potchefstroom entre 1840 i 1845. Potgieter més tard també va continuar fundant [[Ohrigstad]] (al principi es va anomenar Andries-Ohrigstad per Potgieter i George Ohrig) en 1845, com una estació de comerç. A causa de la [[malària]] la ciutat va haver de ser abandonada i els habitants, fins i tot Potgieter, es van traslladar a l'àrea de Zoutpansberg, on va fundar la ciutat de Zoutpansbergdorp, que més tard anomenar [[Schoemasdal]]. Després de l'annexió de Natal en 1842 per [[Gran Bretanya]], molts Trekkers de Natal es van traslladar a l'Estat Lliure i Transvaal. Aquests nouvinguts i el seu líder, [[Andries Pretorius]], van rebutjar acceptar l'autoritat de Potgieter, i va sorgir una lluita pel poder. Tanmateix, es va evitar una guerra, i en 1848 i es va signar el tractat de Rustenburg. Potgieter va morir el 16 de desembre de 1852 a Schoemasdal.
|