Odd Hassel: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
pàgina nova
 
m cm
Línia 4:
==Biografia==
Va néixer el [[17 de maig]] de [[1897]] a la ciutat d'[[Oslo]], capital actual de [[Noruega]] però que en aquells moments estava unida al [[Suècia|Regne de Suècia]] sota el domini personal d'[[Oscar II de Suècia]] però amb la seva pròpia [[constitució]] i [[govern]]. El [[1915]] ingressà a la [[Universitat d'Oslo]] per estudiar [[física]], [[química]] i [[matemàtiques]], i es llicencià el [[1920]]. L'any [[1924]] realitzà el doctorat a la [[Universitat de Berlín]], i el [[1934]] acceptà l'oferta de la Universitat d'Oslo per esdevenir professor de [[fisicoquímica]], càrrec que ocupà fins el [[1964]] a la seva jubilació.
 
Durant l'ocupació de Noruega per l'[[Alemanya nazi]] durant la [[Segona Guerra Mundial]] Hassel fou reclòs dos anys al [[camp de concentració nazi|camp de concentració]] de [[Grini]], on va compartir cel·la amb [[Ragnar Frisch]], guardonat amb el [[Premi Nobel d'Economia]] l'any [[1969]]. Va ser alliberat en novembre de 1944.
 
Morí a la seva residència d'[[Oslo]] l'[[11 de maig]] de [[1981]].
 
==Recerca científica==
Interessat inicilamentinicialment en la [[química inorgànica]], a partir de la [[dècada del 1930]] s'interessà en l'estructura molecular, en particular del [[compost químic]] [[ciclohexà]]. Fou l'introductor a Noruega de les mesures dels moments de dipol elèctric i de la [[difracció]] de l'[[electró]] per part dels [[vapor]]s. Els seus treballs van revelar el modus d'orientació dels [[àtom]]s que forment part dels compostos químics.
 
Durant l'ocupació de Noruega per l'[[Alemanya nazi]] durant la [[Segona Guerra Mundial]] Hassel fou reclòs dos anys al [[camp de concentració nazi|camp de concentració]] de [[Grini]], on va compartir cel·la amb [[Ragnar Frisch]], guardonat amb el [[Premi Nobel d'Economia]] l'any [[1969]].
 
Durant la [[dècada del 1950]] els seus treballs sobre els compostos químics foren ampliats posteriorment pel químic [[Derek Harold Richard Barton]] mitjançant la tècnica de [[conformació química]], el que va obrir la possibilitat de crear molècules sintètiques d'aplicació farmacèutica. L'any [[1969]] fou guardonat amb el [[Premi Nobel de Química]], juntament amb Derek Barton, ''per les seves contribucions al desenvolupament del concepte de la conformació química i el seu ús en química''.