Consistori papal: diferència entre les revisions

Els consistoris poden ser extraordinaris o ordinaris. Els '''extraordinaris''', sempre amb categoria de secrets, són convocats quan ho aconsellen necessitats peculiars de l’Església o afers de la màxima gravetat, per als quals el papa creu oportú la consulta amb el Col·legi Cardenalici segons l’antiga fórmula ''Quod vobis videtur?'' (Què us en sembla?). En aquests consistoris extraordinaris s'acompleixes encompleix el cànon 349 pel que fa al deure d'assistència col·legiada que els cardenals tenen envers el papa. El caràcter de màxima reserva dels consistoris extraordinaris fa que rarament se'n conegui el contingut.

Als consistoris '''ordinaris''' són convocats tots els cardenals, amb assistència ineludible per part dels que en aquell moment es troben a [[Roma]], a fi de tractar afers importants però més habituals. Solen ser públics, especialment quan es convoquen per a realitzar actes queen precisenquè cal d'una gran solemnitat, i en aquest cas hi poden ser admesos, a més dels cardenals, altres prelats, diplomàtics estrangers o invitats especials. Sovint s'hi proclamen afers ja coneguts prèviament, per la qual cosa només són cerimònies protocolàriesprotocol·làries.

* Opció, si s'escau, dels cardenals preveres i dels cardenals diaques a canviar de títol o de diaconia. També la dels cardenals diaques a passar a l'orde presbiterial amb la subsegüent assignació de títol, d'acord amb els terminis de parmanènciapermanència previstos. (canon 350.5).