Església Maronita: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Moc la llista de patriarques a l'article sobre els patriarques |
|||
Línia 6:
Cap al 686, la comunitat maronita fou refundada i organitzada per Sant [[Joan Maró]], patriarca maronita d'Antioquia. Perseguit per l'emperador [[Justinià II]], que no estava d'acord amb el seu nomenament, fugí i es refugià a les muntanyes del [[Líban]], a [[Bkerké|Kfarhy]], on féu construir el nou monestir de Ras Marun i hi deposità la relíquia del crani de Sant Maró.<ref>"Ras Marun" vol dir "cap de Maró").</ref> El mateix Joan Maró, va traslladar la seu patriarcal al monestir, que esdevingué seu del Patriarca d'Antioquia i de tot l'Orient.<ref>Això provocà una primera divisió, ja que l'emperador nomenà un nou patriarca, que fou el Patriarca Ortodox d'Antioquia. De fet, avui, després de les diverses divisions de les esglésies orientals, hi ha cinc patriarques d'Antioquia: el siríac ortodox, el grec ortodox, el siríac catòlic, el grec catòlic o melquita i el maronita.</ref> Es produí llavors la separació de la comunitat dels maronites respecte als patriarques grecs.
A partir de [[685]] l'Església d'Antioquia s'havia dividit entre [[Concili de Calcedònia|calcedonians]] i no
Durant les [[Croades]] l'Església Maronita reforçà els vincles amb l'[[Església Catòlica Romana|Església de Roma]], de la que no s'havia separat formalment. La unió, de fet, només es formalitzà en [[1584]], quan el papa [[Gregori XIII]] fundà el Col·legi Maronià de Roma. També foren protegits pels francesos durant la dominació [[Imperi Otomà|otomana]].
| |||