Iode: diferència entre les revisions

El iode va ser descobert en [[França]] pel químic francès [[Bernard Courtois]] al [[1811]] a partir d'[[algues]] marines, les quals havien estat calcinades i digerides amb àcid sulfúric, encara que no va continuar amb les seves investigacions per falta de diners. Encarregà la tasca d'estudiar aquesta nova substància a dos químics, [[Nicolas Clément]] i [[Charles Bernard Desormes]], els quals realitzaren una investigació sistemàtica de les seves propietats i, el 29 de novembre de 1813, exposaren una mostra d'aquesta nova substància a l'''Institute Imperial de France'' i presentaren els resultats dels seus estudis. [[Joseph Louis Gay-Lussac]] assenyalà que podia ser un nou element químic i proposà el nom de ''iode'', cosa que fou confirmada per l'anglès [[Humphry Davy]] el mateix any.<ref>{{Refref-llibre |cognom=Emsley |nom=J |títol=Nature's Building Blocks: An A-Z Guide to the Elements |url=http://books.google.es/books?id=4BAg769RfKoC&dq=bernard+desormes+iodine&hl=es&source=gbs_navlinks_s |pàgines=247 |editorial=Oxford University Press |data=2011 |ISBNisbn=9780199605637 }}</ref> El primer mineral en ser descorbert va ser el iodur de plata, a [[Mèxic]], el [[1825]].