Cranc dels cocoters: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Unificant paràmetres de ref-llibre |
m Corregint paràmetres de cita web |
||
Línia 28:
El '''cranc dels cocoters''' (''Birgus latro'') és l'[[artròpode]] terrestre més gran del món. És un [[bernat ermità]] altament [[cladística#Definicions|apomòrfic]] i se'l coneix per la seva capacitat d'obrir [[cocoter|coco]]s amb les seves potents [[urpa|pinces]] per tal de menjar-se'n el contingut. És l'única [[espècie]] del [[gènere (biologia)|gènere]] ''Birgus''.
En algunes llengües se'l coneix també amb el nom de "cranc lladre" o "lladre de les palmeres", perquè es rumoreja que alguns crancs dels cocoters han robat objectes brillants com ara cassoles i coberts de cases i tendes de campanya.<ref name="Palmdieb">{{
El cranc dels cocoters també té altres noms locals com '''ayuyu''' a [[Guam]], o '''unga''' o '''kaveu''' a les [[illes Cook]]. A Guam, a vegades se'l denomina com "cranc dels cocoters [[taotaomo'na]]" per la creença tradicional que els esperits dels avantpassats poden tornar en forma d'animals com l'ayuyu.<ref name="Polinèsia">{{
== Morfologia ==
Línia 50:
== Reproducció ==
Els crancs dels cocoters s'aparellen freqüentment en terra ferma durant el període de maig a setembre, especialment al juliol i agost. El mascle i la femella es barallen, i el mascle bolca la femella de panxa enlaire per aparellar-s'hi. El procés d'aparellament complet es força ràpid, i dura aproximadament un quart d'hora. Poc després, la femella pon els ous i els enganxa a la part inferior del seu abdomen, portant els ous fertilitzats sota el seu cos durant uns mesos.<ref name="Biostudy">{{
Les larves floten a l'oceà durant quatre setmanes, durant les quals gran part d'elles són menjades per depredadors. Després, viuen al fons marí i a la costa com [[bernat ermità|bernats ermitans]], utilitzant closques que han deixat altres animals per protegir-se durant quatre setmanes més. En aquesta fase, en algunes ocasions, visiten la terra ferma. Com tots els bernats ermitans, canvien les closques a mesura que creixen. Després d'aquestes quatre setmanes, deixen l'oceà per sempre i perden la capacitat de respirar dins l'aigua. Els exemplars joves que no poden trobar una closca de la mida adient sovint també utilitzen cocos trencats. Quan ja són massa grans fins i tot per les closques de coco, desenvolupen un abdomen endurit. Entre quatre i vuit anys després de l'eclosió, els crancs dels cocoters assoleixen la [[maduresa sexual]] i es poden [[reproducció|reproduir]]. Aquest és un període de desenvolupament inusualment llarg per un [[crustaci]].<ref name="Held">{{cite journal | author = Held, E. E. | journal = [[Nature]] | year = 1963 | volume = 200 | pages = 799-800}}</ref>
Línia 58:
La dieta dels crancs dels cocoters consisteix principalment en [[fruita]], incloent-hi [[cocoter|coco]]s i [[figuera|figues]]. Tanmateix, mengen gairebé qualsevol cosa orgànica, incloent-hi [[fulles]], [[fruita]] en [[putrefacció]], [[ou (biologia)|ous]] de [[tortuga]], animals morts, i les closques d'altres animals, aquestes últimes perquè porten [[calci]]. També poden menjar animals vivents que són massa lents per fugir, com ara [[Chelonioidea|tortugues marines]] acabades de néixer. En un experiment, s'observà un cranc dels cocoters caçant i menjant-se una [[rata de la Polinèsia]] (''Rattus exulans'').<ref>Kessler (2005)</ref> Els crancs dels cocoters intenten sovint robar-se menjar els uns als altres, i s'emporten l'aliment als caus per estar segurs mentre mengen.
Els crancs dels cocoters s'enfilen als arbres per menjar cocos o fruita, per fugir de la calor o per evitar depredadors. És una creença comuna que el cranc dels cocoters arranca els cocos dels arbres per menjar-se'ls a terra;<ref name="Buzzle">{{
| issue= | date=1975 | pages= | doi= | url= }}</ref>
Línia 91:
Els exemplars juvenils són vulnerables a [[espècie introduïda|espècies introduïdes]] [[carnivorisme|carnívores]] com ara [[rates]] i [[porcs]], o [[formigues]] com ara ''[[Anoplolepis gracilipes]]''. Els exemplars adults tenen pocs [[depredador]]s naturals, i els humans són els únics que se'n mengen quantitats significatives. Els adults tenen una [[vista]] pobra i detecten els enemics gràcies a les vibracions del terra.
En general, sembla que les grans poblacions humanes tenen un efecte negatiu sobre les poblacions de crancs dels cocoters, i, en algunes zones, s'ha informat d'un declivi de les poblacions causat per una [[caça]] excessiva.<ref name="CCCN">{{
El cranc dels cocoters està protegit en algunes àrees, amb la fixació de mides mínimes de captura i un període de protecció durant l'aparellament.
Línia 119:
| doi=
| url=http://www.biolbull.org/cgi/reprint/182/3/416.pdf }}
* {{
|
|url=http://www.iucnredlist.org/search/details.php/2811/all
|
|
|
* {{cite journal
| author=Greenaway, P. & Morris, S.
| |||