Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot insereix {{ORDENA:Companyia Dels Ferrocarrils De Tarragona A Barcelona I Franca}} |
m Robot posa descripció als enllaços |
||
Línia 36:
La '''Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França (TBF)''' era una companyia ferroviària catalana.
Es va fundar el Desembre del [[1875]] arran de la fusió de les companyies [[Camins de Ferro de Barcelona a França per Figueres]] (BFF) i la [[Companyia del Ferrocarril de Tarragona a Martorell i Barcelona]] (TMB). Va ser la companyia que va connectar per ferrocarril [[Barcelona]] i la Frontera Francesa. El [[1898]] TBF i la [[Companyia dels Ferrocarrils de Madrid a Saragossa i a Alacant]] (MSA) es fusionaren conservant el nom de l'última mitjançant un previ acord. Tot i així TBF mantení certa independència (fins i tot amb explotació pròpia) i passà a denominar-se la Xarxa catalana de la [[Companyia dels Ferrocarrils de Madrid a Saragossa i a Alacant|MSA]]. El [[1925]] es començà el procés per la unió definitiva, la qual no es produí totalment fins el [[1936]].<ref name="rop"> Wais San Martin, Francisco. «Don Eduardo Maristany y Gibert». '' 108, tomo I (2947): 815-819'', [http://ropdigital.ciccp.es/pdf/publico/1960/1960_tomoI_2947_02.pdf '''Revista de Obras Publicas''' (novembre 1960).
Línia 42:
[[Fitxer:EGironaTBF.jpg|thumb|250px|Estació de [[Girona]] on es pot observar una locomotora de la companyia]]
La companyia fou fundada el [[10 de desembre]] del [[1875]] fruit de la fusió dels [[Camins de Ferro de Barcelona a França per Figueres]] (BFF) i la [[Companyia del Ferrocarril de Tarragona a Martorell i Barcelona]] (TMB). [[BFF]] tenia la concessió de la construcció d'un ferrocarril fins a França, però no l'havia pogut executar per problemes econòmics i la va vendre. La fusió molt ambiciosa contemplava la recuperació de la concessió i continuar les obres ara que tenien molt més potencial.
Així també la companyia comença a treballar per unir les xarxes de les dues companyies.<ref name="ub">Alcaide González, Rafael. (01/08/2005). «El Ferrocarril como elemento estructurador de la morfología urbana: El Caso de Barcelona 1848-1900 ». ''Scripta Nova Vol. IX, núm. 194 (65)'', '''Universitat de Barcelona'''.
En un parell d'anys la companyia havia fet molts progressos en les obres del ferrocarril cap a [[frança]], així el [[17 de desembre]] del [[1877]] va poder celebrar l'arribada del tren a [[Figueres (Alt Empordà)|Figueres]]<ref name="ddgi">Bernils Mach, Josep M. (08/01/2006). «El ferrocarril Olot-Figueres-Roses ». '''Diari de Girona''', ''Comarques''.
[[Fitxer:EstacióCelrà.jpg|thumb|250px|Estació de [[Celrà]] ,en l'actualitat, encara es conserva l'estació del 1877 construïda per la companyia]]
Línia 53:
El [[1886]] absorbeix la companyia [[Companyia dels Ferrocarrils Directes de Madrid i Saragossa a Barcelona]] la qual tenia la concessió d'un ferrocarril directe entre [[Madrid]] i [[Barcelona]], però no l'havia pogut executar per problemes econòmics.<ref name="ceec" />
Un any més tard el [[1887]] s'absorbeix la [[Companyia del Ferrocarril de Valls a Vilanova i Barcelona]].<ref name="ANC">Ressenya de descripció de l'entrada de l'Arxiu Nacional de Catalunya. «Compañia de los Ferrocarriles de Tarragona a Barcelona y Francia (TBF)». '''Arxiu Nacional de Catalunya'''. Data de Consulta: [[29 d'abril]] de [[2008]].
Així fou com s'inaugura el [[24 d'abril]] del [[1887]] l'estació de [[Sant Vicenç de Calders]]<ref name="ub" /> on s'uniren les linies de línies de Barcelona-Martorell-Tarragona (ex TMB) i la de Barcelona-Vilanova-Valls (ex VVB).
Ara que ja tenien un extrem enllaçat, el [[15 de juliol]] del [[1887]] inauguraren l'altre enllaç per l'altre extrem en forma de ramal entre el [[Prat de Llobregat]] i la [[La Bordeta (Sants-Montjuïc)]] <ref name="ub" />
Línia 62:
El [[15 de juliol]] del [[1894]] s'inaugura la línia directe entre [[Barcelona]] i [[Saragossa]]. Aquesta línia constava d'un traçat més suau i curt al existent, per això s'hagueren de perforar nombrosos túnels, entre els quals el cèlebre túnel de [[l'Argentera]] (aleshores el més llarg de tota la Xarxa ferroviària) a càrrec del enginyer [[Eduard Maristany]] <ref name="ceec">Guasch, Carles. (juliol de 2007). «El Ferrocarril de Vilanova:
primer pas de la connexió directa entre Barcelona i Madrid ». ''Butlletí de L'Arxiu Nacional de Catalunya. núm. 17 '', .
El [[1 de gener]] del [[1898]] es fusiona amb la [[Companyia dels Ferrocarrils de Madrid a Saragossa i a Alacant|MSA]] <ref name="ub" /> Tot i així TBF mantení certa independència (fins i tot amb explotació pròpia) i passà a denominar-se la "Xarxa catalana de la [[Companyia dels Ferrocarrils de Madrid a Saragossa i a Alacant|MSA]]". El [[1925]] es començà el procés per la unió definitiva, la qual no es produí totalment fins el [[1936]].<ref name="rop" />
Línia 161:
|}
==Resultats comparats de la companyia<ref name=rop2> Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i França «Resultats comparats des de la inauguració de la línia de la frontera ». '' 176 11-05 '', '''Revista de Obras Publicas''' ([[1883]]).
{|width="800" class="wikitable"
| |||