Ampliadora: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregint paràmetres en plantilla citar llibre |
m Corregint paràmetres en plantilla citar llibre |
||
Línia 2:
Una '''ampliadora fotogràfica''', o simplement '''ampliadora''', és un projector de transparències que s'utilitza per obtenir còpies del [[negatiu]]s sobre suports com ara el [[Paper fotogràfic|paper]] amb una mida més gran en el [[laboratori fotogràfic]]. Se sol anomenar «ampliació» a la imatge resultant.
[[Fitxer: Vivitar-VHE-50-mm-Enlarging-Lens 1-1000x1000.jpg|thumb|right|Objectiu específic per a ampliadora.]]
La funció de l'ampliadora és oferir una imatge ampliada del negatiu de manera que el resultat aparegui amb una il·luminació uniforme, per al que s'utilitza un condensador o un difusor.<ref>{{citar llibre|
* Una font de llum
* Un condensador que permet concentrar la llum sobre el negatiu o un difusor que la distribueix uniformement
Línia 9:
* Un [[objectiu]] que sol ser intercanviable
En els inicis dels processos fotogràfics del [[colodión humit]] i del [[gelatinobromur]] les imatges s'obtenien per contacte entre els negatius i els papers fotogràfics de manera que tots dos havien de tenir la mateixa mida. Entre els primers intents d'aconseguir imatges més grans es troben els treballs en [[òptica]] aplicada de [[Nöel Lerebours]] a [[1953]], [[Jules Jamin]] a [[1954]], Woodward a [[1959]] o [[Désiré van Monckhoven]] a [[1865]], però va ser necessari disposar d'electricitat per a que l'ampliació de les fotografies es fes de manera generalitzada.<ref>{{citar llibre|
La necessitat de l'ampliadora va augmentar en estendre's la utilització de la pel·lícula de rotlles popularitzada per [[George Eastman]] i l'ús de càmeres cada vegada més lleugeres i versàtils, com ara la [[Leica]] dissenyada per [[Oskar Barnack]] per a ser utilitzada amb [[pel·lícula de 35 mm]]. Aquests factors van convertir l'ampliadora en l'element central del laboratori fotogràfic a la fotografia del [[segle XX]].
| |||