Cereal: diferència entre les revisions

La '''dacsa''', '''panís''', '''blat de moro''', '''blat de les Índies''' o '''moresc''' (''Zea mays'' ssp. ''mays'', ''zea'' prové del grec ''zeo'', viure) és una [[planta]] de la família de les [[Poàcia|poàcies]]. És originaria de [[Mesoamèrica]] on havia estat domesticada pels [[Pobles indígenes d'Amèrica|pobles indígenes]] en temps prehistòrics, els registres [[Arqueologia|arqueològics]] i l'[[Filogènia molecular|anàlisi filogenètica]] suggereixen que la domesticació del blat de moro va començar com a mínim fa 6.000 anys.<ref name=AusBZM>[http://www.health.gov.au/internet/ogtr/publishing.nsf/Content/maize-3/$FILE/biologymaize08_2.pdf The Biology of Zea mays L. ssp mays (maize or corn)], Office of the Gene Technology Regulator, Department of Health and Ageing, Govern d'Austràlia. 2008.</ref> Els [[Civilització asteca|asteques]] i els [[Maia|maies]] van conrear nombroses [[Varietat biològica|varietats]] al centre i el sud de [[Mèxic]]. Gràcies a ser un dels conreus més avançats, va ser la base alimentària de les [[civilitzacions precolombines]] mantenint una població nombrosa, a més, els excedents van originar un important comerç a la regió. Va ser conegut pels europeus l'any [[1492]] durant l'expedició de [[Cristòfor Colom]] a [[Amèrica]]<ref>{{Ref-citar llibre

|llengua = Anglèsanglès

}}</ref> i durant el [[segle XVI]] va ser introduït a [[Europa]] i des d'aquí a la resta del món gràcies a la seva adaptabilitat a diversos [[Clima|climes]]. Les varietats cultivars actuals derivarien de la ''Zea Mexicana'' (''Zea mays ssp. mexicana'') i són força diferents d'aquelles plantes que es conreaven a l'arribada dels europeus a Amèrica, molt més petites i amb pocs grans.<ref name="corn">{{Ref-citar llibre |cognom=Wayne Smith,|nom=C.|enllaçautor= |coautors=Javier Betrán & Edward C. A. Runge |títol=Corn: origin, history, technology, and production |url=http://books.google.es/books?id=eDJ3NjHh8H8C&dq=Zea+Mexicana&hl=ca&source=gbs_navlinks_s |editorial=John Wiley and Sons |lloc=Hooboken, NJ |data=2004 |isbn=9780471411840 }}</ref><ref name="corndos">{{Ref-citar llibre |cognom=Staller|nom=John E.|enllaçautor= |coautors=|títol=Maize Cobs and Cultures: History of Zea Mays L. |url=http://books.google.es/books?id=jHL1dry3W_oC&dq=Zea+mays+ssp.+mexicana&hl=ca&source=gbs_navlinks_s |editorial=Springer |lloc=Hooboken, NJ |data=2010 |isbn=9783642045059}}</ref>

'''Blat''' o '''forment''' és el nom d'algunes espècies de [[plantes]] del [[Gènere (biologia)|gènere]] '''''Triticum'''''.<ref name="cero">{{Ref-citar llibre |cognom=Belderok |nom=Bob |enllaçautor= |coautors=J. Mesdag, Dingena A. Donner |títol=Bread-making quality of wheat: a century of breeding in Europe |url=http://books.google.es/books?id=AEnG899w7-QC&dq=Bread-Making+Quality+of+Wheat&hl=ca&source=gbs_navlinks_s |editorial=Springer |lloc=New York City, NY |data=2000 |isbn=9780792363835|llengua=anglès}}</ref>

El blat és un dels tres grans més àmpliament produïts globalment, al costat del blat de moro i l'arròs,<ref name="sis">[http://faostat.fao.org/site/567/DesktopDefault.aspx?PageID=567 FAO] (Food and agriculture organization of the United Nations), 2006</ref> i el més àmpliament consumit per l'home de la civilització occidental des de l'antiguitat; ha estat la base [[aliment]]ària dels pobles de l'[[Orient Pròxim]] i [[Europa]]. El gra del blat és utilitzat per fer farina, farina integral, sèmola, cervesa i una gran varietat de productes alimentaris.<ref name="cinc">{{Ref-citar llibre |cognom=Kent |nom=Norman Leslie |enllaçautor= |coautors= |títol=Technology of Cereals: An introduction for students of food science and agriculture |url= |editorial=Oxford: Pergamon Press Ltd. |lloc=Oxford |data=1983 |isbn= 9780080408347|llengua=anglès}}</ref>

Els cereals van ser, amb les [[lleguminoses]], les primeres famílies de plantes que es van conrear al [[neolític]]. Inicialment es plantaven les varietats salvatges, però amb la selecció es va produir la domesticació d'aquestes espècies, o sigui, la transformació en varietats domèstiques més profitoses, que en el cas dels cereals va conduir a plantes amb grans més grans (augmentant per tant la productivitat) i que no queien de l'espiga (facilitant-ne la recol·lecció).<ref name="fullola">{{Ref-citar llibre |cognom=Fullola |nom=Josep Mª |enllaçautor= |coautors=Jordi Nadal |títol=Introducción a la prehistoria |url= |editorial=Fundació Universitat Oberta de Catalunya |lloc=Barcelona |data=2005 |isbn=84-9788-153-2}}</ref>

Es considera que el conreu dels cereals ha permès el sorgiment de les grans civilitzacions, ja que aquests han estat objecte de la [[història de l'agricultura|agricultura]]. En efecte, pel fet de donar una nutrició regular i abundant als habitants del pobles, els cereals han permès l'organització de societats més denses i més complexes. Així tenint en compte que els rendiments dels cereals resulten elevats i la conservació és relativament fàcil, ha permès que es constituissin els excedents que entre altres coses possibiliten el comerç.<ref>{{Ref-citar llibre |cognom=Diamond |nom=Jared |enllaçautor= |coautors= |títol=De l'inégalité parmi les sociétés: essai sur l'homme et l'environnement dans l'histoire |url= |editorial=Gallimard |lloc=Paris |data=2007 |isbn=9782070347506|llengua=francès}}</ref>

En l'alimentació dels [[iber]]s del nord (del País València al Llenguadoc) els cereals representaven el 59% del consum de productes agrícoles vegetals,<ref>{{Ref-citar llibre |cognom=Sanmartí |nom=Joan |enllaçautor= |coautors=Joan Santacana |títol= Els ibers del nord |url= |editorial=Rafael Dalmau editor |lloc=Barcelona |data=2005 |isbn=978-84-232-0691-9}}</ref> molt similar al 53% de la primera [[edat de ferro]]. Els ibers septentrionals cultivaven per ordre decreixent els cerals:[[blat dur]] (''[[Triticum durum]]''), [[escanda]] (''[[Triticum dicoccum]]''), [[Triticum compactum]] i l'[[espelta petita]] (''[[Triticum monococcum]]''), en total el 46% de les restes arqueològiques trobades eren especies de blat, l'[[ordi]] (''[[Hordeum vulgare]]'' de les varietats ''vulgare'' i ''nudum''), en total l'ordi representa segons l'arqueologia el 26% dels cereals. Altres cereals estan menys representats com el [[mill]] (''[[Panicum miliaceum]]'', 9% del total), el [[xereix]] (''[[Setaria italica]]'' amb també el 9%) i la [[civada]] (''[[Avena sativa]]'' amb el 4%.

Una gran part de la producció mundial és destinada a l'alimentació dels animals de granja: en els països desenvolupats, el 56% del consum de cereals es fa servir per alimentar el bestiar, en canvi en els països en vies de desenvolupament aquesta xifra es redueix al 23 %.<ref> [[World Resources Institute]], Earth trends, Agriculture & food, Table data base , consultat el 17 de juny de 2008. Vegeu {{Citar web|url=http://earthtrends.wri.org/pdf_library/data_tables/agr1_2005.pdf|títol=Agriculture and Food|arxiuurl=http://web.archive.org/web/20110722190131/http://earthtrends.wri.org/pdf_library/data_tables/agr1_2005.pdf|arxiudata=22 de juliol de 2011}}</ref> El 37% de la producció de cereals del món es destina a alimentar els animals de la ramaderia.<ref>{{Ref-citar llibre |cognom=Brown |nom=Lester |enllaçautor= |coautors= |títol=Plan B 3.0: Mobilizing to Save Civilization |url=http://www.earth-policy.org/books/pb3/pb3_table_of_contents |editorial=Earth Policy Institute |lloc=Washington DC |data=2008 |isbn= 978-0-393-33087-8}}</ref>