Enric II de França: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.7.3) (Robot afegeix: tl:Enrique II ng Pransiya
m Corregint paràmetres en plantilla citar llibre
Línia 29:
Va enfrontar-se al seu gran rival europeu [[Carles I de Castella]], [[emperador]] del [[Sacre Imperi Romanogermànic]], aliant-se amb l'[[imperi Otomà]]. Va prendre [[Metz]] tot i l'assetjament del rei Habsburg i va defendre la ciutat de [[París]] de diversos intents d'ocupació per part de les tropes castellanes i imperials. Totes aquestes lluites van portar la Corona francesa a la fallida econòmica.
 
Va negociar el rescat de [[Bolonya]] amb els anglesos el [[1550]]. Mitjançant el [[Tractat de Chambord]] de [[1552]] va aconseguir l'aliança dels prínceps protestants d'Alemanya contra l'emperador Carles V i fou autoritzat a prendre [[Metz]], [[Toul]] i [[Comtat de Verdun|Verdun]]. Carles V, que estava preparant la seva abdicació, amb la [[Tractat de Vaucelles]]<ref>{{Ref-citar llibre |cognom=Coll i Alentorn |nom=Miquel |enllaçautor=Miquel Coll i Alentorn |títol=Història |url=http://books.google.cat/books?id=nrGpXHsfL3UC&pg=PA348&dq=Tr%C3%AAve+de+Vaucelles+5+de+febrer&hl=ca&ei=jCIUTqiJDYPYsgbZo8ToDg&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CCkQ6AEwAA#v=onepage&q&f=false |llengua= |editorial=L'Abadia de Montserrat |data=1992 |pàgines=vol.2, p.348 |isbn=8478262997 }}</ref> va buscar la pau amb França, concloent una treva de cinc anys i es reconeixien les noves possessions franceses (els bisbats de Metz, Toul i Verdun, moltes places fortes entre Luxemburg i Flandes, i possessions diverses en el Piemont, al centre de la Itàlia i Còrsega).
 
El [[1558]] el [[duc de Guisa]] i l'armada francesa va aconseguir recuperar el port de [[Calais]], última possessió anglesa en territori francès.