Alfons Maria de Liguori: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.7.1) (Robot afegeix: ta:அல்போன்ஸ் மரிய லிகோரி |
m Corregint paràmetres en plantilla citar llibre |
||
Línia 68:
* l'amor és fonamental, però en ocasions s'hi arriba mitjançant el temor de Déu, temor que condueix al mateix tems a suscitar amor. La seva reflexió sobre els [[Novíssims]] té aquesta finalitat. L'amor vers Crist, a Maria, als sants, provoca l'amor a Déu i elimina el temor. San Alfons és una apòstol de la devoció cristològica i mariana.
* un mètode important, potser representatiu de l'espiritualitat alfonsina, és l'oració, on es mostra deixeble de santa [[Teresa de Jesús]]. Sent un tracte amorós vers Déu, l'oració és forn d'apostolat, és un mitjà excepcional per a la salvació. D'ell és la sentència: "''el que resa se salva, el que no resa es condemna''". Sant Alfons és un veritable apòstol de la pràctica de la mediació com a base de la pietat popular.
* a l'oració està vinculada la ''gràcia de la salvació''; la seva teoria sobre la gràcia és ben senzilla: Sant Alfons suposa que hi ha dues classes de preceptes, uns "fàcils," que tots poden complir amb la ''gràcia ordinària'', que Déu dóna a tots, la demanin o no en oració; i d'altres "difícils", que poden complir-se només amb l'ajut de la ''gràcia extraordinària'', que és eficaç en sí mateixa. Per a obtenir aquesta gràcia és necessari demanar-la en l'oració. També és la gràcia eficaç de ''demanar la suficient'' és un do de Déu. Crist i Maria són dos intercessors necessaris en l'oració: d'ací el tint cristològic i marià de la seva espiritualitat.<ref>{{
== Enllaços externs ==
| |||