Història de la Unió Soviètica (1927-1953): diferència entre les revisions

Però també els treballadors [[estakhanovisme|estakhanovistes]], els "treballadors de xoc" (''oudarniki''), els [[Kolkhoz|kolkhozinas d'elit]] que formaven el suport de l'[[estalinisme]], o encara de certs escriptors i artistes oficials coberts d'emoluments oficials. El regim els garantia [[condecoracions de la Unió Soviètica|honors]], recompenses materials i avantatges pels seus fills. De la mateixa manera, la industrialització beneficià a centenars de milers d'obrers promoguts a tasques de direcció, així com a milions de nous enginyers i tècnics d'origen popular que sorgien de les noves escoles. A partir de la [[Gran Purga]] de 1937, són els que omplirien els buits deixats per la liquidació dels vells "especialistes burgesos". Aquests, amb poca representació al Partit, serien l'objecte de la desconfiança visceral de Stalin, prompte a acusar-los de sabotatge, i que pel qual la pertanyença al Partit i les necessitats personals primaven sobre la competència tècnica.<ref>[[Oleg Khlevniouk]], ''Le Cercle du Kremlin'', Seuil, 1996. Alessandro Monigli, ''Staline et le Stalinisme'', Casterman, 1995, estime que 144 000 ouvriers ont été promus « sur le tas » rien qu'en 1929-1930, et que plus de 4 millions d'hommes du peuple ont bénéficié d'une promotion sociale sous le I{{er}} Plan Quinquennal grâce à l'effort d'instruction et d'industrialisation.</ref>

 

En canvi, el Partit estava poc representat pels camperols, les minories nacionals, les dones, els ''especialistes burgesos'', així com pels obrers (només un 3% al 1933).