Horari d'estiu: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.7.3) (Robot: Canviant tl:Daylight saving time a tl:Oras sa tag-init |
m Traduïnt plantilla cite book a ref-llibre |
||
Línia 15:
El DST es considera més beneficiós que perjudicial, ja que redueix el consum d'[[energia]]. Per raons òbvies, el DST es duu a terme en les zones temperades, que són les que corresponen a [[latitud]]s del globus que s'estenen entre els [[tròpic]]s i els [[cercles polars]]. La durada del dia en els tròpics no varia prou com per justificar l'aplicació del DST.
També cal destacar que és una norma controvertida.<ref name=Downing-Prerau>Vegeu [[#Referències completes|referència completa]] per la citació completa d'aquests dos llibres: {{
|cognom= Gurevitz
|nom= Mark
Línia 34:
}}</ref>
D'altra banda, els canvis d'horari dificulten la percepció del [[temps]] i poden causar problemes en els cicles de la [[son]], així com trastocar [[calendari]]s de reunions, de viatges, el manteniment de registres, de dispositius mèdics i l'ús de maquinària pesant.<ref name='Neumann'>{{
== Origen ==
Línia 40:
Algunes [[civilitzacions]] antigues, com l'[[Antic Egipte|egípcia]] i la [[Antiga Roma|romana]], ajustaven els horaris al sol amb major flexibilitat del que ho fa l'horari d'estiu, normalment dividint el temps de llum solar en dotze hores d'igual durada, per la qual cosa les hores de llum eren més llargues durant l'estiu.<ref name="citar">{{citar web
| url = http://curious.astro.cornell.edu/question.php?number=594| títol = Why is a day divided into 24 hours?| consulta = 27-01-08| any = abril 2006
}}</ref><ref>{{cite journal|title=Daylight saving in ancient Rome|author=Berthold L. Ullman|journal=The Classical Journal|volume=13|issue=6|pages=450–451|url=http://links.jstor.org/sici?sici=0009-8353%28191803%2913%3A6%3C450%3ADSIAR%3E2.0.CO%3B2-Z|date=1918|accessdate=16-05-2007}}</ref> Per exemple, les [[clepsidres]] romanes tenien diferents escales pels mesos de l'any: en la latitud de [[Roma]], la tercera hora després de l'alba, l'hora ''tertia'', començava a les 09:02 (usant l'horari modern) i durava 44 minuts en el [[solstici]] d'hivern, però en el d'estiu començava a les 06:58 i durava 75 minuts.<ref>{{
[[Fitxer:William-Willett.jpg|thumbnail|esquerra|[[William Willett]] proposà l'horari d'estiu i en féu una gran defensa.<ref>{{
El [[1784]], [[Benjamin Franklin]], que servia com a enviat estranger a [[França]], va publicar anònimament una carta en la qual declarava que els parisencs estalviarien [[espelmes]] aixecant-se més aviat i aprofitant més temps la llum solar.<ref>{{cite journal |author= Seymour Stanton Block |title= Benjamin Franklin: America's inventor |journal= American History |year=2006 |accessdate=16-02-2007 |url=http://www.historynet.com/magazines/american_history/3036996.html}}</ref> Es va publicar per primera vegada a la secció "Économie" del diari ''Journal de Paris''; la versió revisada en [[anglès]] es publicà amb el nom de «An Economical Project»,<ref name="webexhibits"/> títol que no li va posar Franklin.<ref>{{cite journal|author=A.O. Aldridge|title=Franklin's essay on daylight saving|journal=American Literature|volume=28|issue=1|pages=23–29|date=1956|accessdate=16-05-2007|url=http://links.jstor.org/sici?sici=0002-9831%28195603%2928%3A1%3C23%3AFEODS%3E2.0.CO%3B2-W}}</ref> La moderada sàtira de Franklin proposava imposar un impost a les contrafinestres, racionar les espelmes i despertar els ciutadans tocant les campanes de les esglésies i disparant canons a trenc d'alba, d'acord amb el seu proverbi:
{{cita|Anar a dormir i aixecar-se d'hora del llit <br /> torna l'home saludable, savi i ric.<ref>En anglès: «Early to bed and early to rise / Makes a man healthy, wealthy, and wise.»</ref><ref>{{cite journal|author=Seymour Stanton Block|title=Benjamin Franklin: America's inventor|journal=American History|date=2006|accessdate=16-02-2007|url=http://www.historynet.com/magazines/american_history/3036996.html}}</ref>|}} Franklin no va proposar cap canvi d'horari. Com a l'antiga Roma, l'Europa del [[segle XVIII]] no disposava d'horaris precisos. Tanmateix, això va canviar aviat, ja que el [[ferrocarril]] i les xarxes de comunicació van fer necessària l'estandardització del temps d'una forma que no era necessària en temps de Franklin.<ref>{{cite journal|author=Eviatar Zerubavel|title=The standardization of time: a sociohistorical perspective|journal=The American Journal of Sociology|volume=88|issue=1|date=1982|accessdate=16-05-2007|pages=1–23|url=http://links.jstor.org/sici?sici=0002-9602%28198207%2988%3A1%3C1%3ATSOTAS%3E2.0.CO%3B2-H}}</ref>
Línia 58:
}}</ref> però la seva idea no va ser acceptada immediatament.
[[Alemanya]], els seus aliats, i les seves zones ocupades van ser els primers països europeus a emprar l'horari d'estiu, que es va aplicar per primera vegada el [[30 d'abril]] de [[1916]]. El [[Regne Unit]], la major part de la resta dels estats en guerra, i molts països neutrals europeus els van seguir. [[Rússia]] i i alguns altres països van esperar a l'any següent, i els [[Estats Units]] no el van emprar fins a [[1918]]. Des de llavors s'han produït moltes propostes, ajustaments i revocacions de la norma.<ref>{{
== Avantatges i inconvenients ==
Línia 64:
La proposta feta per Willett el [[1907]] assegurava que l'horari d'estiu incrementés les oportunitats de practicar activitats a l'aire lliure durant les hores de llum de l'horabaixa. Òbviament això no canviava la longitud del dia: els dies més llargs pròxims al [[solstici]] d'estiu en les latituds més altes donaven peu a desplaçar l'horari de llum del matí a la tarda perquè la llum del matí no es desaprofités.<ref name=Willett/>
Segons [[Thomas Schelling|Schelling]],<ref>{{
|cognom= Hamermesh
|nom= Daniel S.
Línia 95:
}}</ref>]]
Els detallistes, fabricants d'equipament [[esport]]iu i altres negocis es beneficien de l'increment de llum a la tarda, ja que afavoreix que els seus clients vagin de compres o practiquin esports a l'aire lliure. Per exemple, el [[1984]], la revista ''Fortune'' va estimar que l'allargament en set setmanes de l'horari d'estiu proporcionaria 30 milions de dòlars addicionals als magatzems "7-Eleven". La National Golf Foundation va calcular que aquest allargament incrementaria els ingressos de la indústria en 200 a 300 milions de dòlars.<ref>{{
| url = http://www.house.leg.state.mn.us/hinfo/swkly/1995-96/select/time.txt| títol = Daylight savings time| consulta = 21-03-2003| obra = Session Weekly| editor = Minnesota House Public Information Office| any = 1991| citació = … the ''Minneapolis Star'', 28 de gener de 1959. Diu: ''Els pagesos es queixaven perquè no podien entrar als camps gaire més d'hora que en una hora estàndard;… perquè el sol del matí no asseca la rosada".
}}</ref> L'horari d'estiu també perjudica les taxes d'audiència dels programes en ''[[Màxima audiència|prime time]]'',<ref name=Kissell>{{cite news |author=Rick Kissell |title= Daylight-saving dock ratings |work=Variety |date=20-03-2007 |url=http://www.variety.com/article/VR1117961488.html |accessdate=26-05-2007}}</ref> i també en surten perjudicats les sales de [[teatre]] i [[cinema]], especialment els auto-cinemes.<ref>{{
Els canvis d'horari tenen una certa correlació amb un decreixement de l'eficiència econòmica. El [[2000]] l'horari d'estiu va comportar una pèrdua estimada de 31.000 milions de dòlars al mercat d'accions.<ref>{{cite journal |author=Mark J. Kamstra |coauthors= Lisa A. Kramer; Maurice D. Levi |title= Losing sleep at the market: the daylight saving anomaly |journal= The American Economic Review |volume=90 |issue=4 |pages=1005–1011 |year=2000}}</ref> Els canvis d'horari i l'horari d'estiu tenen un cost econòmic directe, ja que comporten una dedicació extra per dur a terme reunions i perjudiquen les activitats informatitzades. Per exemple, el 2007, als [[Estats Units]], el [[Canadà]] i [[Nova Zelanda]], el canvi de les dates d'inici i final de l'horari d'estiu va causar problemes informàtics, ja que va caldre actualitzar els sistemes per afrontar aquest imprevist.<ref>{{cite news |author= Ben Arnoldy |title= Latest computer glitch: daylight saving time |work= Christian Science Monitor |date=7-03-2007 |url=http://www.csmonitor.com/2007/0307/p02s01-stct.html |accessdate=16-05-2007}}</ref>
Línia 103:
=== Seguretat pública ===
[[Fitxer:Daylightsavings.jpg|thumbnail|Un anunci als Estats Units, el 2001, que avisa del canvi d'hora.<ref>Traducció: «No pots parar el temps... però pots endarrerir-lo una hora a las 2 am del 28 d'octubre quan acaba l'horari d'estiu i comença l'horari estàndard».</ref>]]
El [[1975]], el Departament de Transport Nord-americà (U.S. DOT) va informar que s'havien reduït en un 0,7 per cent els accidents de [[Trànsit (transport)|trànsit]] durant l'horari d'estiu, i va estimar que la reducció real seria d'un 1,5 a un 2 per cent,<ref>{{
|cognom= Broughton
|nom= J.
Línia 117:
:* {{cite journal |author= Mats Lambe |coauthors= Peter Cummings |title= The shift to and from daylight savings time and motor vehicle crashes |journal= Accident Analysis & Prevention |volume=32 |issue=4 |year=2000 |pages=609–611 |doi=10.1016/S0001-4575(99)00088-3 |pmid=10868764}}</ref>
A la [[dècada de 1970]], la Law Enforcement Assistance Administration (LEAA) (Administració d'Assistència per l'Aplicació de la Llei) dels Estats Units va detectar que durant l'horari d'estiu es produïa una reducció d'entre el 10 i el 13 per cent en els crims violents a [[Washington DC]]. Tanmateix, la LEAA no va filtrar altres factors, va examinar només dues ciutats i va concloure que el crim s'havia reduït únicament en una d'elles i només en certes categories de crims. El Departament de Transport (DOT) va declarar que «és impossible concloure amb certesa que es puguin trobar beneficis equivalents en tot el país».<ref>{{
Un benefici indirecte dels canvis d'horari és aprofitar-los com a recordatori per tasques de manteniment semestrals. A molts països els [[bomber]]s animen els ciutadans a utilitzar els canvis d'horari com a recordatori per reemplaçar les [[Bateria elèctrica|bateries]] dels [[detectors de fum]] i de [[monòxid de carboni]]. Això és especialment important a la tardor, just abans de la temporada d'ús de [[calefactor]]s, quan hi ha més probabilitat d'incendi. Altres tasques bianuals són la revisió de les sortides d'[[incendi]] i la familiarització amb plans d'emergència, la inspecció dels llums dels vehicles, la recerca de materials perillosos en àrees d'emmagatzemament i la reprogramació dels [[termostat]]s.<ref name=Popkin>{{cite news |title= Changes to daylight-saving time |author= Helen A.S. Popkin |work= Consumer Reports Home & Yard Blog |date=2-03-2007 |url=http://blogs.consumerreports.org/home/2007/03/changes_to_dayl.html |accessdate=2-11-2007}}</ref><ref>{{cite press release |title= A timely day to check your smoke alarm |publisher= New Zealand Fire Service |url=http://www.fire.org.nz/news/media/2002/2002-03-13-1.htm |accessdate=15-05-2007 |date=13-03-2002}}</ref><ref>{{cite press release |url=http://www.cpsc.gov/cpscpub/prerel/prhtml07/07124.html |accessdate=19-05-2007 |title= CSPC and USFA encourage consumers to spring forward with fire safety in mind |date=9-03-2007 |publisher= U.S. Consumer Product Safety Commission; U.S. Fire Administration}}</ref> Tanmateix, no és una funció essencial de l'horari d'estiu, i les zones sense horari d'estiu poden emprar també el començament de la primavera i la tardor com a recordatoris.<ref>{{citar web
Línia 125:
=== Salut ===
L'horari d'estiu exerceix diversos efectes sobre la salut. En les societats amb horaris de treball fixos proporciona més llum vespertina per exercitar-se a l'aire lliure.<ref>{{
| url = http://moderatrix8.blogspot.com/2007/03/daylight-savings.html| títol = Daylight savings| consulta = 28-03-2007| obra = Moderatrix Musings| data = 12-03-2007
}}</ref>
Línia 149:
}}</ref> o, almenys, fent-ho d'una manera més gradual; per exemple, al principi, Willet va suggerir emprar transicions de 20 minuts setmanals, però aquesta complexitat afegida mai s'ha portat a terme.
L'horari d'estiu pot incrementar els desavantatges del temps estàndard. Per exemple, quan es llegeix un rellotge de sol s'ha de tenir en compte l'horari d'estiu, i de la [[zona horària]] i les [[Equació de temps|discrepàncies naturals]].<ref>{{
== Perspectiva política ==
L'horari d'estiu ha causat controvèrsia des que es va aplicar per primera vegada.<ref name=Downing-Prerau/> Els seus partidaris argumenten, en paraules de [[Winston Churchill]], que ajuda a «incrementar les possibilitats de trobar salut i felicitat entre els milions de persones que viuen en aquest país», referint-se al [[Regne Unit]].<ref>{{cite journal |author= [[Winston Churchill|Winston S. Churchill]] |title= A silent toast to William Willett |url=http://www.winstonchurchill.org/i4a/pages/index.cfm?pageid=266 |accessdate=16-05-2007 |journal= Pictorial Weekly |date=28-04-1934}}</ref> Els seus crítics «detecten l'ossada i blavosa mà del puritanisme, ansiosa per portar al llit a la gent més aviat i aixecar-los més aviat, per fer-los més saludables, rics i savis malgrat tot».<ref>{{
[[Fitxer:Victory-Cigar-Congress-Passes-DST.jpeg|thumbnail|Determinats sectors donaven suport a l'horari d'estiu. United Cigar Stores va recolzar una proposta de 1918.]]
La finalitat de la proposta que Willett presentà el 1907 contenia molts interessos polítics. La proposta va atreure molts partidaris, com [[Arthur Balfour|Balfour]], [[Winston Churchill|Winston S. Churchill]], [[David Lloyd George|Lloyd George]], [[Ramsay MacDonald|MacDonald]], [[Eduard VII del Regne Unit|Eduard VII]] (que a Sandringham va emprar un horari d'estiu de mitja hora), el director de Harrods i el gerent del Banc Nacional. Tanmateix, l'oposició va ser més forta: incloïa la del Primer Ministre [[Herbert Asquith|Asquith]], [[William Christie (astronomer)|Christie]] (l'astrònom real), [[George Darwin]], [[Napier Shaw]] (director de l'Oficina Meteorològica), moltes organitzacions agràries i propietaris de teatres. Després de molts debats, el [[1909]], la proposta va ser derrotada per un estret marge en una votació al [[Parlament del Regne Unit]]. Cada any, des de [[1911]] fins a [[1914]], els aliats de Willett van fer propostes similars però sense èxit.<ref>{{
La [[Primera Guerra Mundial]] va canviar la balança de suports, ja que l'horari d'estiu es va proposar per alleugerir les dureses de la guerra quant a l'estalvi de [[carbó]] i les apagades nocturnes destinades a dificultar els [[bombardeig]]s. Després de la seva aplicació per part de l'[[imperi Alemany]], el Regne Unit va aplicar per primera vegada l'horari d'estiu el [[21 de maig]] de [[1916]].<ref>{{
La guerra va acabar i va tornar a desnivellar la balança. Els agricultors seguien en desacord amb l'horari d'estiu, i molts països el van revocar després de la guerra. El Regne Unit va ser una excepció: va continuar amb l'horari d'estiu però durant anys va ajustar les dates de transició per diverses raons, entre elles determinades regles especials durant les dècades de 1920 i 1930 per evitar canvis d'hora en els matins de Pasqua.<ref name='Myers'>{{cite web |author= Joseph Myers |title= History of legal time in Britain |url=http://www.srcf.ucam.org/~jsm28/british-time/ |accessdate=24-10-2007 |date=16-09-2007}}</ref> Els Estats Units van ser més convencionals: el Congrés el va revocar el [[1919]]. El president [[Woodrow Wilson]] va vetar la revocació dues vegades, però el seu segon vet va ser anul·lat,<ref>{{
El successor de Wilson, [[Warren G. Harding]], es va oposar a l'horari d'estiu per considerar-lo un "engany". Raonant que la gent havia d'aixecar-se i anar a treballar més aviat a l'estiu, va ordenar als empleats federals de Washington D.C., que comencessin a treballar a les 08:00, i no a les 09:00, durant l'estiu de [[1922]], i va deixar que les empreses privades decidissin si volien seguir el seu exemple. Una part d'elles ho va fer, però una altra no, el que va provocar un desgavell que els crítics van denominar irònicament «Daylight Slaving Time»;<ref>Joc de paraules amb "Daylight Saving Time", horari d'estiu, i "Slaving", esclavitud</ref><ref>{{citar web
| url = http://blog.washingtonpost.com/rawfisher/2007/03/next_on_the_daylight_saving_ex.html| títol = Next on the Daylight Saving Express: Make It Year-Round| consulta = 27-01-2008| autor = Raw Fisher| editor = The Washington Post| data = 11-04-2007
}}</ref> L'experiment no es va repetir.<ref>{{
Des de Willett, el món ha vist moltes propostes, ajusts i revocacions de l'horari d'estiu, amb motivacions polítiques similars.<ref>{{
| url = http://www.rospa.com/roadsafety/info/summertime_paper2006v2.pdf| títol = Single/Double Summer Time policy paper| consulta = 16-05-2007| format = PDF| editor = Royal Society for the Prevention of Accidents| data = October 2006
}}</ref> En els Estats Units, la Sporting Goods Manufacturers Association (Associació de Fabricants d'Articles Esportius) i l'Association of Convenience Stores (Associació Nacional de Supermercats National) van pressionar i van aconseguir que el 2007 s'estengués l'horari d'estiu.<ref name="rospa"/> A mitjans de la [[dècada de 1980]], Clorox i 7-Eleven van patrocinar una coalició per recolzar l'extensió de 1987, i els senadors d'[[Idaho]] van votar el seu favor perquè pensaven que així més restaurants de menjar ràpid vendrien més [[patates]] fregides procedents d'Idaho.<ref name='Benfield'/>
Línia 232:
== Referències completes ==
* {{
* {{
* {{
* {{
== Vegeu també ==
|