Kars: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.7.1) (Robot: Canviant diq:Qers (bacar) a diq:Qers |
m Traduïnt plantilla cite book a ref-llibre |
||
Línia 2:
==Història==
Estava habitada por un poble anomenat els [[scythini]].La ciutat fou el centre de la regió de la [[Khorzene]]. [[Estrabó]] l'esmenta com a part d'Armènia i [[Claudi Ptolemeu]] li diu ''Chorsa''; etimològicament Kars derivaria del georgià ყარსი (''"kari"''), que vol dir "la porta" <ref name="trudy">{{
Sota el regne d'Armènia fou capital del [[Vanand]], regió que els perses van concedir vers el [[380]] a Sahak Bagratuni d'[[Ispir]], que la va sotmetre i quan el rei Arshak li va voler arrabassar el [[389]] el va derrotar. Al segle següent la regió estava sota domini d'uns ''nakharars'' locals, el [[Vanantsi]] que apareixen entre el [[445]] i el [[480]] però segurament van governar abans i després. Apareix esmentada com a "Karuts K'aghak'" (Ciutat de Kars), "Karuts Berd", "Amrotsn Karuts" (Fortalesa de Kars) i "Amurn Karuts.".<ref name="SAE"> Arakelyan, Babken, Vrezh Vardanyan and Hovhannes Khalpakhchyan. ''«Կարս»'' (''Kars''). Soviet Armenian Encyclopedia. vol. v. Yerevan, Armenian SSR: Armenian Academy of Sciences, 1979, pp. 342-344.</ref> El [[825]] el califa va donar la regió en feu al príncep armeni Sinbad que havia estat com hostatge a [[Samarra]] (806-825) i era conegut pel seu nom àrab de Abu l-Abbas al-Karisi. El [[837]] l'emir de [[Tblisi]] Ishak va aturar prop de Kars a un exèrcit bizantí enviat per [[Teòfil (emperador)|Teòfil]]. Va retornar als [[Bagratuni]] en algun moment del segle IX i entre el [[928]] i el [[961]] fou capital del regne d'Armènia sota [[Abas I]]. El rei [[Ashot III Olormadz]] es va fer consagrar a Ani l'any [[961]] i va donar al seu germà Mushel la regió de Kars o Vanand (que havia estat la capital del seu comú pare Abas I), com a feu, amb el títol de rei (961 o [[962]]). Des llavors el Vanand va formar el [[regne de Kars]] fins a la seva desaparició el [[1064]] per cessió a l'Imperi Bizantí.
Línia 25:
Després de la [[II Guerra Mundial]] la [[Unió Soviètica]] va denunciar el tractat de Kars. El [[7 de juny]] de [[1945]] el ministres d'afers exteriors [[Vyacheslav Molotov]] va demanar a l'ambaixador turc la retrocessió de les províncies cedides. A la tardor del [[1945]] la Unió Soviètica va concentrar tropes al Caucas, però l'oposició de [[Winston Churchill]] a les reclamacions soviètiques va dissuadir al govern de Moscou de seguir endavant.
L'abril de [[1993]] la frontera de Kars amb Armènia fou tancada en protesta per la conquesta Armènia de Kelbajar a l'[[Azerbaidjan]].<ref name="hrw">{{
|
|
|
|
▲ | title = Bloodshed in the Caucasus: Escalation of the Armed Conflict in Nagorno Karabakh
▲ | publisher = Human Rights Watch/Helsinki Watch
| isbn = 1564321428, ISBN 978-1-56432-142-8
| url = http://books.google.cat/books?id=eDTuxhmqzSkC&pg=PA74
|
|
}}</ref> Des llavors la frontera està tancada però a la ciutat de Kars la mesura no esta ben vista.<ref>"Kars battles for access to Armenia and beyond", Turkish Daily News, July 30th 2006.</ref>
| |||