Alfabet copte: diferència entre les revisions

En aquesta taula apareix un dels nombrosos noms possibles per a cada lletra, que a grosso modo són els donats per la gramàtica de Plumley (cf. bibliografia). Es pot considerar que són els noms antics.

Els noms de les lletres no estan realment normalitzats i en aquest àmbit ens topem amb moltes variants segons els textos: mínims (la lletra ''fai'' pot ser anomenada Fei''fei'' ) o més notables ( ''he'' és sovint designada amb el nom d ep ˢ Ilona'''epˢilon'' en els textos recents). La L'hel·lenització de la pronunciació (veure més avall) va exercir amb seguretat un paper no moltpas petit, el mateix que les lligades a la mateixa llengua copta: l'aparició d'una vocal [[epentètica]] en l'inici de paraula en una síllabasíl·laba que en cas contrari començaria per dosdues consonants és visible en casos com k ˢ i''kˢi'' sovint anomenat ek ˢ ianomenada ''ekˢi''.